L'elevat cost posa en perill la recuperació del Tramvia Blau

Abans que deixés de circular el 28 de gener del 2018, TMB va dir que remodelar el Tramvia Blau tindria un cost proper als 11 milions d'euros. Pocs mesos després ja es parlava de 19 milions, però faltava afegir la reforma urbanística de l'avinguda del Tibidabo, la històrica catifa d'1,2 quilòmetres sobre la qual pujava i baixava el menut ferrocarril de Sant Gervasi. Una vegada rebut el projecte constructiu –inclòs el carrer, la infraestructura, el taller, la cotxera i els tramvies–, resulta que el preu ascendeix a 46 milions d'euros. L'Ajuntament no defuig el pla, però semblant dineral –tan elevat com a inesperat per al mateix consistori– el posa en dubte.

Lee también

Vecinos del Tibidabo: “Ya tenemos toda una generación que no sabe qué es el Tramvia Blau”

Carlos Márquez Daniel

Només la recuperació del material mòbil ja costarà 19,4 milions d'euros. Al tractar-se d'un Bé Cultural d'Interès Nacional, la restauració dels quatre tramvies necessaris per cobrir la línia s'ha de fer amb una mirada i un mim patrimonial que transcendeix a la simple xapa i pintura i un repàs general de la mecànica. Tres vehicles històrics més es mantindran tal com estan i es reservaran per a exposicions, qui sap si per alimentar el Museu del Transport que fa dècades que una plataforma ciutadana reclama per a la ciutat. Han recollit milers de firmes, però de moment, sense sort.

La reurbanització de l'avinguda i la infraestructura tramviària (vies i catenària) tenen un pressupost de 23,8 milions d'euros. I la reforma dels tallers i la cotxera, uns edificis situats al carrer de Bosch i Alsina, just sota de la Ronda de Dalt, requeriran una inversió superior als tres milions d'euros. Entre una cosa i l'altra, 46 milions en total.

El document aclareix tots els dubtes sobre la nova configuració de l'artèria que el doctor Salvador Andreu va començar a modelar a finals del segle XIX. Tal com poden veure al gràfic de l'esquerra, de pujada es manté un carril de serveis (aparcament, parades de bus i contenidors) i un altre de circulació, compartit entre vehicles privats, autobusos i tramvies. Queda descartat, encara que així ho van sol·licitar les entitats ciclistes, un carril bici que faci més suportable el trajecte fins a la Carretera de les Aigües, un dels millors passejos periurbans del planeta. De baixada, el projecte definitiu planteja un carril bus compartit amb bicicletes, com ja succeeix en carrers com Via Laietana, Creu Coberta i Pi i Margall, i un altre passadís per al Tramvia Blau, cotxes i motos. Les voreres del tram inferior s'amplien fins als sis metres, i les bases de la catenària exerciran al mateix temps de punt de llum de l'avinguda. En total, seran necessaris com a mínim quatre anys per tenir-ho tot acabat, així que, si el pla prospera, i tenint en compte el lent procés de licitació de les obres, queda 100% descartat que l'únic tramvia que va sobreviure a la crema dels anys 70 torni en aquesta dècada.

El projecte també rebutja, tal com es va plantejar el 2019, la idea d'instal·lar la parada ferroviària de la plaça Kennedy al passeig de Sant Gervasi, davant de l'entrada del parc de la Tamarita, aquella zona verda vinculada a la burgesia de la zona (les famílies Craywinckel i Mata) que va ser objecte d'una permuta a començaments dels anys 90, quan l'empresa Núñez i Navarrès, l'últim propietari privat, va cedir el jardí a la ciutat a canvi de construir sucosos habitatges en el perímetre del carrer Císter. El baixador de la part baixa, estima el document, es col·locarà a la mateixa avinguda del Tibidabo, encara que uns metres per sobre de la seva ubicació tradicional, davant de la Rotonda, l'edifici dissenyat per Adolf Ruiz Casamitjana que va recuperar la seva esplendor a finals del 2016 després de mig segle de deixadesa. L'alegrón de tornar a tenir actius els dos símbols, tot i això, va durar poc més d'un any, ja que a mitjans de gener del 2018, TMB va anunciar el tancament del petit ferrocarril per uns problemes de seguretat que no es van concretar mai.

L'associació de veïns de l'avinguda del Tibidabo sempre ha reivindicat que la tornada del Tramvia Blau es pot executar al marge del projecte urbanístic. Dimecres passat, tot i això, responsables municipals es van reunir amb aquesta entitat a la nova biblioteca J.V. Foix amb l'objectiu de fer-los veure que són transformacions indivisibles. El resumeix a Guayana Guardian un portaveu de l'Ajuntament: “Per assegurar la coherència entre el rasant de la plataforma tramviària, la del vial i la de les voreres, és imprescindible la reurbanització de manera conjunta amb l'execució de la infraestructura. Altrament, no podria garantir-se la seva uniformitat”. Però no només això. Tocar la calçada per col·locar les noves vies implicarà reposar els serveis subterranis d'aigua, llum i gas afectats per l'obra, alguns dels quals creuen l'artèria més enllà de l'asfalt. És a dir, que la feina no es pot trossejar. El projecte, a més, suma la construcció d'un nou col·lector des del carrer Josep Maria Florensa fins a Kennedy.

L'Ajuntament admet que no esperava que la factura fos tan elevada. “Va ser una sorpresa, però ara com a mínim ja tenim tots els detalls. L'alcalde ja va expressar el desig de recuperar-lo, però la constatació del cost obliga a veure com assumir-ho i quan”, resumeix fonts municipals. A tot això cal afegir la despesa d'explotació del Tramvia Blau per part de TMB, que preveu unes pèrdues anuals de 765.000 euros.

Amb les cartes sobre la taula, el govern de Jaume Collboni podria portar el projecte al ple per recollir el favor de l'oposició i aconseguir una ampliació de crèdit. Fins ara sempre hi ha hagut consens sobre la recuperació del Tramvia Blau. Però faltava posar-lo nom i cognom a la cosa. Es crida 46 milions d'euros.