Però, llavors, les eleccions generals no són l’any que ve? Doncs que els bombin amb les seves ximpleries!”. Així s’exclama un bon amic, esforçat professional liberal i autònom, que no porta l’agenda política al dia i al qual l’ambient constant d’alt voltatge, insults i violència de la política espanyola havia enganyat. No, no hi ha eleccions de manera imminent al calendari, tret d’un avançament que, tot i no ser descartable, de moment només és un somni humit.
Però és l’expressió “que els bombin!” la que em crida l’atenció. No per sorprendre’m. Les enquestes sobre les preocupacions dels ciutadans situen els polítics ben amunt, tot i ser teòricament els que haurien d’aportar solucions per a la resta de la llista. Fins on pot arribar la fatiga ciutadana? Quines són les conseqüències d’incrementar, de manera constant i sense aturador, els decibels ambientals?
Les enquestes sobre les preocupacions dels ciutadans situen els polítics ben amunt
Per descomptat, el problema no són les crítiques al Govern central i els seus socis, les protestes i les reivindicacions. D’això va precisament la democràcia: un grup que dirigeix segons els resultats a les urnes mentre la resta de la societat vigila el compliment de les seves promeses o fan notar sorollosament discrepàncies i crítiques. Em refereixo a la cridòria, les fosses comunes, les parelles defraudadores, la guerra civil judicial o que al Congrés, a la sessió de control al Govern, les preguntes i respostes siguin per parlar de Begoña Gómez, del fiscal general, del xicot de l’Ayuso i no d’habitatge, preus dels aliments, seguretat, immigració...
Lee tambiénImmortals de geriàtric
Quan érem a punt de tancar l’estiu, Antoni Puigverd assegurava en un article, encertadament titulat “Temptació de la cova”, que, a punt de començar un nou curs polític i preveient que seria volta i mitja de polarització, tenia la temptació de “tallar els fils amb la realitat social: la temptació d’aïllar-se”. No hi he deixat de pensar des de llavors, perquè he reconegut dins meu, una autèntica enamorada de la informació i del saber què passa, aquesta mateixa temptació.
Que els bombin, no, estimat amic, perquè si aixequem la vigilància i passem de tot ens acabaran d’enderrocar del tot la casa que tant ha costat aixecar: la vida en comú en democràcia.