D’aquí pocs dies, el 7 d’octubre, es compliran dos anys dels atacs de Hamàs en territori israelià, amb un balanç del voltant de 1.200 víctimes mortals i 250 segrestats. Era previsible que Israel repliqués de manera contundent a tal agressió, que va revelar una greu fallada del seu sistema defensiu. Però pocs imaginaven que respondria a un atac terrorista amb el que ha acabat sent un genocidi contra els palestins de Gaza. Un genocidi que reservarà a Benjamin Netanyahu i el seu Govern de coalició ultra un lloc ominós de la història.
Hamàs va desplegar en el seu atac 5.000 militants, a bord de motos, llanxes ràpides i fins i tot ales delta, en una operació mortífera, que anys enrere hauria pogut semblar moderna. El contraatac d’Israel, basat en el seu exèrcit, la seva tecnologia punta i l’ajuda dels seus serveis d’informació, i també dels Estats Units, seria demolidor.
Va començar amb bombardejos massius sobre Gaza, va seguir amb la invasió terrestre i ja ha causat unes 65.000 víctimes mortals: el 3% dels gazians que vivien a la franja el 2023. Per no parlar dels danys materials: més del 70% dels edificis de Gaza danyats o arrasats. O dels econòmics: fa un any, el PIB de Gaza ja va caure un 90%.
Israel va argumentar inicialment que el seu objectiu eren els dirigents i militants de Hamàs, la formació proiraniana amb base a Gaza. Cada bombardeig d’un hospital, escola o universitat es justificava dient que els terroristes s’amagaven allà. Avui el sistema sanitari i l’educatiu, així com la xarxa de carreteres o d’aigua potable, estan majoritàriament destruïts. Però els bombardejos i la invasió terrestre prossegueixen.
Israel ha aprofitat la guerra de Gaza per posar contra les cordes Hizbul·lah, la milícia proiraniana del Líban –a la qual va delmar fent esclatar els walkie -talkies dels seus membres–, o per llançar atacs selectius contra l’Iran, matant alguns dels seus comandaments militars i físics implicats en el seu programa nuclear. És a dir, ha fet una demostració de força més enllà de les seves fronteres mentre arrasava Gaza.
Totes les conclusions dels gairebé dos anys de conflicte a la franja de Gaza són ombrívoles
Però és a Gaza on ha anat revelant el seu objectiu últim, que va més enllà de tornar-li el cop a Hamàs i es concreta a fer fora els palestins del seu territori, demolint les seves cases –amb bombes o amb buldòzers que trituren les fetes malbé, i d’altres de no danyades per projectils–, desplaçant-los contínuament, arruïnant la seva agricultura, dificultant l’arribada de combois d’ajuda, disparant contra els que van a un punt de repartiment de queviures per no morir de gana –més de mil caiguts per aquesta via– i generant una fam que s’acarnissa amb la infantesa.
Les autoritats israelianes insisteixen encara que el propòsit del seu atac a una societat agonitzant continua sent deslliurar-la dels terroristes, i alliberar els ostatges que encara reté Hamàs. Però des de l’ONU fins a determinades organitzacions d’Israel defensores dels drets humans ja s’ha qualificat el que succeeix de genocidi o d’extermini. A això Netanyahu ha replicat amb un oblic recordatori de la seva força nuclear i de la seva falta d’escrúpols: “Si volguéssim un genocidi, l’hauríem enllestit en una tarda”.
Lee tambiénTeatre a Veneçuela
Combatre el terrorisme amb un genocidi. Aquesta ha estat l’errònia, abomi-nable i inadmissible decisió de Netanyahu, tàcitament consentida per molts governs occidentals –però no per l’espanyol–, mentre els EUA miraven cap a una altra banda i la UE exhibia la feblesa de la seva política exterior. El món no podrà dir, com quan es va saber de l’extermini nazi, que ignorava aquests crims. Els de Gaza fa gairebé dos anys que són als telenotícies.
Totes les conclusions que es desprenen d’aquests gairebé dos anys de conflicte són ombrívoles. Primera: els ciutadans de països rics i democràtics, com Israel, poden elegir governs fonamentalistes i cruels. Segona: respondre al terrorisme amb un genocidi suggereix que els dos contendents incorren en atrocitats igualment inacceptables. Tercera: la tèbia reacció global evidencia un estès retrocés dels valors democràtics.