Abans que se’ns perdi l’estiu entre els dits, necessito una penúltima anotació estival: la calor (les calors, que diuen en altres Espanyes) s’ha tornat homicida. Molt homicida. Fins i tot assassina, si algun jutge tingués poders per a aquell veredicte. És que, encara que les xifres siguin discutibles per la seva varietat, els anomenats cops de calor han matat centenars de persones. Algunes fonts parlen de més de tres mil morts els tòrrids mesos de juliol i agost acabats de passar, la qual cosa situa les temperatures entre els elements més mortífers que hi ha en aquest país. Més que els accidents de trànsit. Més que la violència de carrer. Més que la majoria de les malalties.
Tot i això, en aquest temps de catàstrofes hi ha tants morts en guerres, desastres naturals i altres desgràcies, que un ancià que caigui per la calor –sempre es parla d’ancians, són els més vulnerables–, a qui li interessa? Per això, l’estadística de la calor assassina es publica amb la mateixa fredor que un robatori de coure en una via de tren. I ara! Es publica amb molta més fredor! Al cap i a la fi, si el robatori de coure és notable, hi va el ministre Puente i surt al telenotícies. I, si el ministre no hi pot anar perquè ja no té temps per verificar tanta destrossa en béns públics, algú llança la teoria del sabotatge, d’alta rendibilitat mediàtica, política i especulativa sobre la hipotètica autoria.
Qui no tingui ventilador o aire serà un pobre, però amb sacarina: pobre energètic
Ara veig que hi haurà un avanç notori que sembla un títol de sant Agustí: “De la calor i de la mort”. El nostre sempre sensible govern de l’agenda social inclourà en la categoria de pobresa energètica les llars que no puguin refrigerar-se. Ja es va fer alguna cosa, però els ajuts van ser tan insignificants que els necessitats no les van poder ni ensumar. Això d’ara té un efecte humanitari que agradarà a Yolanda Díaz. Això d’ara és com un escut per si el canvi climàtic s’acarnissa encara més. Això d’ara és que qui no tingui ventilador ni aire condicionat a casa serà un pobre, però amb sacarina: pobre energètic.
Lee tambiénMateix to, distància i rancúnia
Ignoro tres coses: primera, si això evitarà tanta mort; segona, com es refrigera una feina al sol, i tercera, com s’evita el cafè per a tothom i s’aconsegueix el suport de Junts i Esquerra sense que al PP i d’altres els sembli un privilegi per a Catalunya.