La capa d'ozó, que protegeix la Terra dels nocius llamps ultraviolada (UV), s'està recuperant, ressalta l'Organització Meteorològica Mundial (OMM). El forat en aquest escut protector a les capes altes de l'atmosfera (provocat per gasos nocius procedents d'activitats humanes) es recupera gràcies a la prohibició dels clorofluorocarbonis (CFCs), fets servir en diversos usos i prohibits pel Protocol de Mont-real (1987).
Tot això ha portat a una declaració solemne i optimista de l'ONU. “Avui, la capa d'ozó s'està recuperant. Aquest assoliment ens recorda que quan les nacions fan atenció a les advertències de la ciència, el progrés és possible”, emfatitza el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres.
El forat d'ozó es forma cíclicament i estacionalment sobre l'Antàrtida (entre agost i desembre) i cobreix bona part de l'hemisferi austral.
Más ozono en las capas altas
de la Antártida
Los mapas muestran como en el año 2024
la capa de ozono, que nos protege de
la radiación ultravioleta en la Antártida
y en la región austral, es más gruesa que
en los tres años anteriores
Menor grosor de
la capa de ozono
Mayor grosor de
la capa de ozono
–15
–10
0
35
–30
–25
–20
–5
15
20
25
–40
–35
10
30
40
5
Unidades Dobson (UD)
2021
2022
2023
2024
Fuente: WMO
GUYANA GUARDIAN
Más ozono en las capas altas
de la Antártida
Los mapas muestran como en el año 2024 la capa
de ozono, que nos protege de la radiación ultravioleta
en la Antártida y en la región austral, es más gruesa
que en los tres años anteriores
Menor grosor de
la capa de ozono
Mayor grosor de
la capa de ozono
–15
–10
0
35
–30
–25
–20
–5
15
20
25
–40
–35
10
30
40
5
Unidades Dobson (UD)
2021
2022
2023
2024
Fuente: WMO
GUYANA GUARDIAN
Más ozono en las capas altas de la Antártida
Los mapas muestran como en el año 2024 la capa de ozono, que nos protege de la radiación ultravioleta en la Antártida y en la región austral, es más gruesa que en los tres años anteriores
Menor grosor de
la capa de ozono
Mayor grosor de
la capa de ozono
–40
–35
–30
–25
–20
–15
–10
–5
0
5
10
15
20
25
30
35
40
Unidades Dobson (UD)
2021
2022
2023
2024
Fuente: World Metereological Organization
GUYANA GUARDIAN
L'ONU va fer aquesta valoració, mentre l'OMM donava a conèixer el baix nivell d'esgotament de la capa d'ozó sobre l'Antàrtida observat el 2024. L'ozó a les capes altes de l'atmosfera ofereix una àmplia variabilitat en les fluctuacions interanuals, ja que, a més dels CFCs incideixen factors meteorològics i fenòmens naturals.
Tot i això, l'OMM confirma la tendència positiva global de recuperació a llarg termini, la qual cosa “reflecteix l'èxit de l'acció internacional concertada” duta a terme al deixar d'emetre's els gasos que destrueixen l'ozó.
Aquest escut atmosfèric filtra els llamps ultraviolat i evita els danys que es poden provocar sobre el cos humà (com a càncer de pell o cascades) i els organismes vius. Per això, al descobrir-se la seva capacitat destructiva, es van activar diversos acords internacionals (el Conveni de Viena i el Protocol de Mont-real) per eliminar-los. Els CFCs s'utilitzaven en sistemes d'aire condicionat, refrigerants de neveres, escumes antiincendis o laques per al cabell.
L'escut protector “està en via de recuperar-se als nivells de la dècada del 1980 per a mitjans d'aquest segle”, diu l'Organització Meteorològica Mundial
La valoració de l'OMM es produeix quan es compleix el 40è aniversari del Conveni de Viena (1985), que va reconèixer aquest problema mundial. Fins ara, el Protocol de Mont-real (1987) ha permès l'eliminació gradual de més del 99 % de la producció i el consum dels CFCs. I com a resultat de tot això, “la capa d'ozó està en via de recuperar-se als nivells de la dècada del 1980 per a mitjans d'aquest segle”, diu l'OMM. “Tot això redundarà en una reducció significativa dels riscos de càncer de pell, cascades i danys als ecosistemes per l'exposició excessiva als llamps UV”, afegeix.
Falta eliminar els gasos que van substituir els CFCs, que tenen un greu impacte climàtic
Malgrat l'èxit del Protocol de Mont-real, la tasca encara no ha conclòs, ja que continua sent necessària una supervisió tant de les substàncies que esgoten la capa d'ozó com dels productes substituts, alerta l'OMM.
Un nou problema va sorgir al descobrir-se que una part de les substàncies fetes servir com a substitutives dels CFCs, concretament els HFCs, són innocus per a la capa d'ozó però tenen un potent impacte climàtic. Per afrontar aquest nou problema es va aprovar el 2016 l'esmena de Kigali (Ruanda), mitjançant la qual es va aprovar eliminar progressivament aquestes substàncies substitutives per a meitat de segle. L'esmena ha estat ratificada per 164 parts, per la qual cosa la progressiva recuperació de la capa d'ozó “avança segons els terminis acordats i s'espera que eviti fins a 0,5 °C d'escalfament global per a finals de segle”, diu l'OMM.
El control continua sent necessari, ja que en aquests anys han estat detectades emissions il·legals dels prohibits CFCs a la Xina (el 2013 i el 2018) i s'han denunciat casos de contraban que perpetuen l'ús dels seus substituts perniciosos per al clima, els HFC.
“Hem fet els deures sobre les substàncies que destrueixen la capa d'ozó; però un altre element decisiu és el factor climàtic, que pot fer que la recuperació no sigui tan ràpida com desitjaríem”, diu Alberto Redondas, científic de l'observatori atmosfèric de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) a Izaña (Tenerife). Es refereix així que ara també és necessari acabar amb els HFCs.
Gran variabilitat
L'espessor o profundad del forat d'ozó antàrtic mostra una gran variabilitat interanual, encara que amb una tendència a la recuperació a llarg termini. El 2024, va ser inferior a la mitjana de la mitjana de 1990-2020.
Una activació tardana i una profunditat màxima inferior a la mitjana es van desviar dels patrons observats entre el 2020 i el 2023, la qual cosa identificat com una prova sòlida de la recuperació inicial del forat d'ozó antàrtic, ressalta l'OMM.
Repunt d'agost d'aquest any
Per la seva part, el servei de vigilància atmosfèrica de Copernicus (CAMS) va indicar que el forat a la capa d'ozó es va formar aquest any de manera primerenca i va assolir els 15 milions de km² una setmana abans del 2024. Aquest desenvolupament primerenc encaixa més amb els patrons observats el 2023 que amb la temporada més moderada del 2024.
El forat d'ozó sobre l'Antàrtida va assolir els 21,08 milions de quilòmetres quadrats en la primera meitat de setembre, va informar el Servei de Vigilància de l'Atmosfera de Copernicus. És una dimensió superior a la mitjana per a la primera quinzena de setembre, però “inferior al màxim històric d'aquell període”.
El fenomen, que apareix a l'oceà Antàrtic entre agost i desembre, “es va desviar del patró del 2023, per ser més comparable amb el del 2024 i la mitjana de 1979-2022”, va indicar el comunicat de Copernicus en al·lusió a la recent evolució més recent del forat d'ozó en aquesta regió del planeta.
Per a Laurence Rouil, directora del CAMS, “el forat d'ozó del 2025 mostra un patró altament variable, allò que subratlla la importància d'explicar amb previsions i anàlisis fiables”.
La durada i extensió de la capa d'ozó, conforme al programa europeu d'observació de la Terra, depèn de les dinàmiques atmosfèriques i factors químics, la qual cosa explica les fluctuacions de l'amplitud del forat.
