Inverteixi: regali flors!
La història sempre m’agafa al costat equivocat. L’amenaça es porta molt: vostè veurà en quin costat de la història es col·loca! Com si la història fos un pas zebra...
El cas és que, a força de ser ignorat als carrers per les ciutadanes de Barcelona i comarca –bé, també les d’Ultramar, Riudoms i Valdemorillo–, he decidit passejar rams de flors. Si estigués al costat bo de la història, el que faria seria passejar un gos, com fan tots els barcelonins, però em sembla immoral tenir un gos només perquè les desconegudes es fixin en un.
Ell (el gos) no ho faria!
L’assumpte és senzill. Es tracta d’adquirir un ramet de flors –si pot ser, naturals i no de plàstic, encara que tot depèn de la butxaca– i treure’l a passejar, evitant portar-lo de cap per avall perquè fa casat i transmet resignació. Només en el supòsit de trobar-se amb un matrimoni, convé amagar les flors per solidaritat.
– Que poc que costa tenir un detall! Oi, Baldiri?
La ciutadania femenina tendeix a fixar-se en la ciutadania masculina que porta un ram pel carrer, tret del dia de Sant Jordi, quan fins i tot l’home més ximple sap estar en el costat bo de la història.
A falta de gos, passejar pel carrer un ram de flors atreu la mirada de les ciutadanes
A diferència de passejar un gos, passejar un ram de flors no suscita comentaris de les vianants, però sí algun somriure i bastantes mirades, consol gratificant en temps d’invisibilitat. Ja sé que conduir un Ferrari deu atreure alguna mirada, però al meu barri no hi ha qui aparqui.
Un ram de flors sempre desperta curiositat. Ja ho deia o no el manc de Lepant: tot menys la indiferència. A quin tipus de dona li regalarà aquest ram? És per a la seva dona o això tan cursi d’“un compromís”? El portador pretén fer-se perdonar res? Té la consciència tranquil·la o aspira a l’excel·lència?
El lector es preguntarà sobre el destí del ram una vegada exhibit tan estúpidament, perquè no hi ha res més trist que un ram en una paperera pública. Sempre hi ha l’opció de regalar-lo a una desconeguda, però, tal com està la història, millor fer-lo servir per guarnir les vores d’algun plat, tret de les llenties a la riojana o el tataki de collons de mico.