Mataró impulsa el tancament d'un càmping irregular on viuen centenars de famílies vulnerables
Successos
L'Ajuntament impulsa l'acció judicial per ubicar-se en terrenys forestals i pel risc d'incendi que supone
Panoràmica aèria d'algunes de les parcel·les del càmping al costat de la C-32.
L'Ajuntament de Mataró (Maresme) ha iniciat els tràmits judicials per desallotjar un càmping il·legal instal·lat en uns terrenys rústics a la zona forestal al nord de la ciutat. Exigeixen la clausura de les activitats una vegada que es va instar l'empresa promotora de les parcel·les a desallotjar de forma voluntària les persones que viuen al recinte d'unes 12 hectàrees. Segons el Consistori que insta l'execució forçosa de clausura del càmping il·legal, es tracta de terrenys rústics.
El que va començar fa uns tres anys com una aventura empresarial de dos germans per impulsar una explotació agrícola, es va anar convertint en un espai parcel·lat que han anat llogant a persones vulnerables. “Ens van començar a venir persones desnonades i famílies vulnerables a demanar ajuda i els deixem instal·lar-se en caravanes, botigues i barraques” explica Bilal El Harrak, un dels promotors. Ara viuen allà més de 100 famílies, totes elles d'alta vulnerabilitat social, entre les que s'expliquen refugiats polítics de països sud-americans i 50 de menors d'edat en situació de desemparament social.
“Hem intentat protegir tota aquesta gent tan vulnerable” justifica El Harrak, encara que reconeix que també obtenen un rendiment econòmic. “Hi ha famílies que per la seva situació crítica no paguen i d'altres abonen el lloguer mensual segons les seves capacitats”. A canvi, obtenen aigua de pou i electricitat que subministren diversos generadors, “el just per a una tele i unes quantes bombetes”. Cada família ha anat construint una llar a les parcel·les, uns amb autocaravanes, altres amb mòduls prefabricats i alguns amb fustes.
Al final, malgrat les pressions de les autoritats “hem anat construint una comunitat que s'ajuda entre si” i que dona empara a les famílies que han quedat al marge dels circuits socials. Alguns són desnonats dels seus habitatges, d'altres vivien en vehicles i d'altres vagaven pels carrers.
Entrada amb porta automàtica i bústies de la comunitat del parquing a la carretera de Mata de Mataró.
L'Harrak lamenta que l'Ajuntament no atengui les famílies acollides al càmping. Allà té la seva casa Mari, una andalusa amb quatre fills que necessita diàlisi periòdicament, una família de veneçolans amb fills discapacitats que van haver de fugir del seu país. Alguns espanyols en risc d'exclusió, com el masover d'una finca pròxima que els adinerats propietaris van deixar abandonat a la seva sort i altres als quals la Sareb “ens va obligar a sortir del pis”.
Tot aquest disbarat va començar fa 25 anys quan una famosa promotora immobiliària va adquirir els terrenys “pensant que podrien edificar casa de luxe, però va canviar l'alcalde i els terrenys no es van requalificar mai”. Per això van decidir llogar totes les hectàrees per a l'explotació agrícola que no va fructificar. “Ens arruïnem amb el negoci de les síndries” reconeix Bilal.
En l'espai en viuen més de cinquanta de menors en risc d'exclusió social
L'Ajuntament considera que és un cas flargrante de barraquisme a què s'oposen frontalment i que fa anys que litiguen amb expedients de disciplina urbanística i sancions. El cas s'ha elevat a la Fiscalia de Medi Ambient i als Mossos d'Esquadra. Els terrenys estan ubicats en una zona periurbana d'especial protecció natural, al costat de la carretera de Mata i que, a criteri dels tècnics municipals, “té un alt risc potencial d'incendi” especialment per la seva continuïtat amb el Parc Natural del Montnegre i Corredor. “L'existència de persones vivint de forma continuada al càmping incrementa molt notablement el risc d'incendi forestal” certifiquen.
Les famílies afectades pel desallotjament han iniciat accions de protesta, com la recollida de firmes en plataformes digitals avalats per entitats socials com el Sindicat de l'Habitatge, que explicita la vulnerabilitat de les persones allotjades al càmping. Adverteixen que “aquest nou barraquisme pot acabar sent una tendència” si es continuen defensant les opcions “rendistes” i executant desnonaments en lloc d'“atallar el problema de soca-rel”.
Per contra, donen suport a la decisió municipal els veïns d'urbanitzacions pròximes, com la de Can Quirze, que també clamen contra el barraquisme i el suposat perill que comporta, així com els pagesos de la zona agrícola de Les Cinc Sènies, que mostren la seva preocupació perquè cada vegada es van “esgarrapant més espais agraris”.