A Mario Draghi l’anomenen “l’oracle” a Brussel·les. A Grècia, l’oracle per excel·lència era el de Delfos, dedicat a Apol·lo. Un dia, als Set Savis els van convocar perquè ajudessin a inspirar la sibil·la en les seves profecies i els van demanar que escriguessin una frase sobre les pedres del temple. Va ser Soló qui va gravar: “Aprèn a obeir i aprendràs a manar”.
D’això anava l’ esbroncada que Draghi ha etzibat aquesta setmana als membres de la Comissió Europea, que li van encarregar fa un any el disseny d’un pla per fer més competitiva l’economia continental i retallar la distància respecte a la indústria dels Estats Units i la Xina. Llavors va presentar la seva recepta, que proposava una gran inversió de 800.000 milions d’euros per guanyar autonomia energètica i militar, així com per salvaguardar l’Estat de benestar. Però s’ha avançat poc. La UE s’ha mogut feixuga com els vells dinosaures. No la van obeir, palesant que manar és una altra cosa.
Segons l’expresident del BCE, els avenços del seu pla estan sent pocs i lents. La prova del nou de les seves paraules era que la situació estava pitjor que el setembre passat, agreujada per la guerra d’aranzels amb els EUA i per l’augment del superàvit comercial amb la Xina, que s’ha incrementat un 20%. De les 383 mesures recomanades al seu informe per reduir la bretxa tecnològica, potenciar la innovació i facilitar la constitució d’empreses només se n’ha completat l’11,2%. El principal problema és que els governs no han entès la gravetat del moment i els Vint-i-set actuen amb una visió nacional i no paneuropea.
Mario Draghi va donar la seva recepta fa un any a la UE, però ningú no ha baixat a la farmàcia
Pítac de Mitilene, un altre dels Set Savis, va escriure al marbre: “És difícil ser bons”. Ho podia haver escrit Ursula von der Leyen a la seu de la Comissió en vista d’aquest panorama. En tot cas, Draghi és més fiable que la sibil·la de Delfos, les respostes de la qual eren indefinides com els missatges de les galetes de la sort xineses. Ell va donar la seva recepta, però ningú no ha baixat a la farmàcia a buscar el remei. Per cert, els Set Savis tampoc no eren profetes creïbles. Per no ser, no eren set, sinó vint-i-un, però aquest és un altre debat.