El Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya impulsarà la condonació dels pagaments indeguts a joves extutelats sota l’empara de l’antiga DGAIA (avui DGPPIA: Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l’ Adolescència). Així ho va anunciar la consellera del ram, Mònica Martínez Bravo, en la seva compareixença ahir en la comissió de la Sindicatura de Comptes del Parlament. Martínez Bravo va defensar que les persones més vulnerables no han de pagar les conseqüències d’uns pagaments incorrectes –“que no suposen una irregularitat”, va remarcar– que són responsabilitat de l’ Administració. Va anunciar, així mateix, que el Departament ja ha recuperat 70 milions (53%) del total de 167 que es van pagar indegudament entre els anys 2016 i 2024 i que n’espera recuperar entre un 80% i un 90%.
Amb la voluntat de ser pedagògica –va argüir la consellera a l’inici de la seva compareixença al Parlament– va iniciar la seva intervenció assenyalant que un pagament indegut “no és una irregularitat”, sinó un desemborsament que no correspon, ja que hi ha hagut un canvi en la situació social del receptor que l’ Administració detecta mesos després, moment en què ho reclama.
Martínez Bravo assegura que arala revisió deles prestacions es fa cada mes
Això és el que ha passat amb la majoria dels pagaments incorrectes a joves extutelats, que suposen un 2% d’aquells 167 milions –“un volum minoritari”, va precisar la consellera–. En el 85% dels casos dels gairebé 3.700 expedients en què el Departament ha detectat indicis d’aquests desemborsaments que no són procedents, els joves havien iniciat una activitat laboral, situació que desconeixia l’ Administració, que va trigar mesos a ajustar la prestació.
Per Martínez Bravo, qui pateix realment aquests pagaments són les persones vulnerables, “que no tenien previst haver de tornar una quantitat de diners”. En aquest sentit, va recordar que hi ha jurisprudència europea que assenyala que aquesta situació és un perjudici per a aquestes persones.
Cosa ben diferent són les presumptes irregularitats que l’Oficina Antifrau de Catalunya està investigant gràcies a la denúncia d’un educador social –avui testimoni protegit– de l’UTE Fundació Mercè Fontanilles-Fundació Resilis, que s’encarregava del servei de seguiment i valoració de la prestació econòmica ( Sevap) d’aquests joves. Una situació que, segons l’informe presentat al juny per la Sindicatura de Comptes de Catalunya, “podria donar lloc a fets perseguibles administrativament i judicialment”. En aquest sentit, la consellera va anunciar que, sobre això, hi ha una auditoria oberta que podria tenir les conclusions enllestides ben aviat.
De la mateixa manera que passa amb els joves extutelats, la majoria de prestacions que es van abonar indegudament (més de 36 milions d’euros, un 22% del total dels 167 milions pagats indegudament) a persones que perceben la renda garantida de ciutadania es van deure també, segons va indicar la consellera, a l’inici d’una activitat laboral d’aquells ciutadans de què l’ Administració va tenir constància temps després.
Sense deixar de reconèixer la gravetat del problema –“és una situació que cal abordar”, va assenyalar la titular de Drets Socials– i en el seu afany per ser pedagògica, Martínez Bravo va aprofitar l’ocasió per contextualitzar els 167 milions abonats indegudament dins del total de prestacions que el departament va abonar entre el 2016 i el 2024. Va recordar que suposen un 1,6% dels pagaments satisfets, que van ascendir més de deu mil milions d’euros. El que sí que és una “problemàtica important” –va afegir– són els pagaments que prescriuen i que l’ Administració no pot recuperar (té quatre anys per fer-ho). D’aquells 167 milions, set ja han prescrit.
Gràcies als canvis que es van començar a implantar el 2023 (que va instaurar el govern de Pere Aragonès quan es va detectar aquest volum de desemborsaments incorrectes i que l’actual conselleria ha impulsat), és factible preveure que no es tornarà a arribar a aquest “elevat volum de pagaments indeguts”, com els va qualificar la Sindicatura de Comptes al seu informe del juny. Almenys això es desprèn del discurs de la consellera.
“L’informe no representa la qualitat actual de la gestió de les prestacions. És una foto del 2022. Hi ha hagut avenços radicals”, va dir. Entre els quals, la detecció en un espai breu de temps de pagaments incorrectes. “S’ha passat d’un 10% d’expedients actius revisats a un 100% el 2023”. Una revisió que es fa mensualment i permet detectar qualsevol canvi en la situació del perceptor.
