Victòria molt important d’un Barcelona que continua lluny d’oferir la seva millor imatge. És cert que el Newcastle era un equip complicat, sobretot si tenim en compte el futbol intens que es practica a les illes Britàniques, que està molt per sobre de la mitjana del futbol espanyol. L’altre dia, veient el Liverpool- Burnley, ja que per motius emocionals els pericos tenim com a segon equip el Burnley, vaig veure desplegar una intensitat que crec que està per sobre del que és humà. Fins al punt que, quan hores més tard vaig veure el València contra els blaugrana, vaig pensar que era un equip de Tercera Divisió. I, per tant, per analitzar les prestacions d’un equip cal valorar les dificultats que et genera el contrari. I aquesta podria ser una justificació del nivell mostrat pel Barça, però és evident que és necessari començar a tenir la fluïdesa de l’any passat.
Quan un equip mostra una intensitat i una agressivitat com la del Newcastle, saps que hi haurà minuts en què ho passaràs malament. I que has d’acceptar aquesta situació, entenent que només pots tenir dos aliats que et poden ajudar. D’una banda, el pas dels minuts, perquè ningú no aguanta aquest ritme més de mitja hora. De l’altra, les accions ofensives del teu equip, que encara que siguin esporàdiques generen una pèrdua d’autoestima en el rival. I d’aquesta manera disminueixes la pressió, perquè si abans només havies de mirar cap endavant, ara en canvi has de mirar de reüll el que deixes enrere. Però ahir l’absència de Lamine Yamal i el desencert de Raphinha en les seves quatre o cinc primeres accions, en les quals va lliurar la pilota al rival, van provocar un hàbitat ideal per als anglesos.
Amb rivals anglesos com el Newcastle saps que hi haurà minuts en què ho passaràs malament
Dos jugadors van destacar per sobre de la resta. Rashford, que és un jugador sorprenent, capaç de fer un xut patètic quan guanya amb habilitat la banda i remata a prop del primer pal i després respondre amb rematades precises. Tant el gol de cap, tot i que li van deixar massa espai, com el remat brutal des de fora de l’àrea, en un moment complicat perquè tenia a sobre diversos rivals i havia d’ endarrerir-se a la frontal de l’àrea i variar la posició del cos.
I l’altre destacat és sense cap dubte Joan Garcia. Tinc molts amics que amb complicitat em fiscalitzaven aquest estiu dient: “Ara veuré si l’experico té tants superpoders com tu dius”. I ha quedat clar que és així. A mi al final l’únic que em sap greu és que el Barcelona només ha pagat 25 milions per un jugador amb un valor de mercat que hauria d’estar per sobre dels cent.