Amb el lema d’aquest any: “Fes lloc”, La Setmana fa una crida a omplir les prestatgeries de les cases amb llibres en català. Aquesta edició farà sentir la veu dels llibres amb força i alegria, però també amb la responsabilitat d’haver-se convertit, amb 267 segells editorials representats, en el major altaveu del país de la literatura i la llengua catalanes.
Torna la Setmana després de batre al 2024 el seu rècord d’assistència amb 100.000 visitants. El president dels editors en català, Ilya Pérdigo, va remarcar des de la primera presentació d’aquesta edició que: “reivindicarem el dret a llegir, a pensar i viure en català”. Cristina Domènech, una directora que a més de gestora cultural experimentada és una gran lectora, està al capdavant de les operacions perquè aquests deu dies tinguin la lleugeresa alegre d’un festival i el pes de la trascendència cultural i social que La Setmana del Llibre en Català te pel país.
El president dels editors en català, Ylia Pérdigo, va parlar a la presentació d’aquesta edició “com un lloc festiu, però també com un espai de responsabilitat”… Per què aquest any a la Setmana estic sentint molt la paraula “responsabilitat”?
Som representants de l’esdeveniment més gran i més popular del món del llibre català. Tenim la responsabilitat d’entomar això. Des de la direcció de la Setmana hem de desenvolupar aquest mandat de l’associació d’editors en llengua catalana i hem de fer-ho bé, sense baixar la guàrdia. Ara és un moment decisiu: hi ha més lectors en català que mai, però també ha baixat l’ús de la llengua. El nostre és un esdeveniment en el que la llengua està al centre. Això sí: volem portar la gent a la lectura en català, però no per la por. No es tracta de llegir en català per allò de “Ai, si no ho fem no sé què passarà” sinó perquè tenim una riquesa editorial extraordinària. Hem de generar un discurs engrescador i mostrar la diversitat enorme dels títols en català. Aquells que saben llegir en català però que sovint llegeixen en castellà els hem d’atreure a través de l’oferta tan atractiva que tenim a la Setmana.
La Setmana havia funcionat molt bé al Moll de la Fusta de Barcelona i l’any passat es va a ver de moure a l’Arc de Triomf per la Copa Amèrica. Ja ha passat per l’estació de França, les Drassanes, el Parc de la Ciutadella, el pla de la Catedral… Aquest any, sí? Serà el Passeig Companys el lloc definitiu?
Després que l’any passat vam venir per les circumstàncies a l’Arc del Trionf es va fer una votació democràtica entre tots els expositors i va haver-hi una victòria aclaparadora dels que preferien quedar-s’hi aquí. Venint al Passeig Lluís Companys plantem la bandera de la lectura al centre de la ciutat i és una manera de donar valor al llibre en català perquè no estem en un racó, sinó que és central. A més del nostre públic lector vam aconseguir l’any passat un perfil de visitants molt més ampli, hi van assistir castellanoparlants a activitats i van acabar comprant libres en català. De totes maneres, La Setmana te molt bona salut d’identitat i de marca; ara ens quedarem aquí però no veiem un problema si hem de tornar a canviar.
Tot just començar l’edició d’enguany la Setmana ja ha crescut: en expositors i programa…
Jo crec que l’any que ve no podrem donar un titular de que creixem més en expositors perquè estem al límit de l’espai.
Cada any ho dieu però cada any aneu a més. Com us ho feu?
L’any passat pensàvem que seria de transició, vam ocupar el mig del passeig i ens vam adaptar molt a l’espai. Vam sacrificar uns tallers i un tercer escenari. Aquest any tornem a tenir tot el mateix que teníem al Moll de la Fusta i encara hem desenvolupat una miqueta més algun espai.
“No es tracta de llegir en català per allò de ‘Ai, si no ho fem no sé què passarà!’ sinó perquè tenim una riquesa editorial extraordinària”
Es reforcen els itineraris que eixamplen l’espai físic. N’hi ha un recorregut poètic per la ciutat. Es podrà trobar poesia a la ciutat cimentada i saturada?
Esperem que sí. Hi ha poesia a tot arreu! Els itineraris estan molt bé i és una oportunitat de tenir contacte amb els autors de manera més íntima.
L’arrencada d’ahir divendres va ser amb una “tarda jove”. Una declaració d’intencions?
Tenim una programació molt transversal, per tothom. Però el públic jove per nosaltres és molt important.
Com sel’s atreu?
Fem una oferta específica per ells. Els hi fem propostes de novetats editorials però en lloc de presentar-les de manera tradicional ho fem amb una batalla de llibres com les batalles de rap. Això sí: canvien els formats però no la qualitat dels continguts. També atenem aquesta novel·la romàntica que no és tòxica i que està llegint tanta gent jove i que és una gran oportunitat per a la lectura en català.
Malgrat tantes xarxes socials i tantes pantalletes, els llibres resisteixen. Què ens donen els llibres que no ens donen les altres plataformes?
El llibre et dona una entrega total al que estàs fent, entres dins una historia i aquest moment tan íntim no t’ho dona cap suport digital. És clar que és més exigent i et demana més entrega, però la satisfacció és més transformadora perquè t’arriba més. Per mi la lectura és un tema de salut mental perquà la pau i l’equilibri que em dona asseure’m, obrir un llibre i entrar no m’ho dona res. Quan estàs dins, estàs dins. La gent mira el telèfon mòbil mentre mira una serie però quan entres en un llibre perds el món de vista. I de tant en tant és bo perdren’s de vista a nosaltres mateixos.