Quan el còmic parla català: novetats i clàssics de la historieta en llengua catalana

Fa anys que historietes com les de Tintín o Astèrix s’editen en català. En realitat, bona part dels grans clàssics francobelgues van ser popularitzats en la seva versió catalana molt abans que en la castellana i va ser gràcies al bon ull de revistes com Tretzevents o com l’encara molt activa Cavall Fort . L’especial vinculació d’aquesta línia clàssica (i clara) del còmic amb Catalunya és una evidència. 

Tot i això, no ha estat fins aquests darrers anys, coincidint amb la popularitat del format de la novel·la gràfica, quan s’ha multiplicat la publicació d’àlbums en català en el segment menys representat: el del còmic pensat expressament per a un lector adult. El lector català ja pot fer-se una petita idea de la varietat d’estils i de temàtiques que presenta el còmic contemporani.

Comencem per les novetats que arriben aquests dies a les llibreries. Raquel Gu s’associa amb el novel·lista Javier Pérez Andújar a La senyora Marga i els vampirs ( Finestres ), una aventura fantàstica, plena d’humor, raviolis i fantasmes, en la qual una anciana que viu sola a Barcelona decideix anar rumb a Transsilvània amb uns insòlits companys de viatge. Una espècie de road- movie (o road- comic ) servida amb la rica i juganera família de referents culturals que fa servir Pérez Andújar: novel·les, còmics, cinema, música o televisió formant un còctel esbojarrat.

⁄ En els darrers anys ha crescut el nombre d’àlbums pensats exclusivament per a un lector adult

A mig camí entre el llibre d’història i l’assaig, tot i que amb la virtut d’estar explicat amb una gran agilitat, Marion Augustin i Sara Colaone proposen un recorregut per les grans oblidades de l’art en Història de l’art en femení ( Garbuix Books ), pintores renaixentistes com Lavinia Fontana, o barroques, com Artemisa Gentileschi, que malgrat les seves notables aportacions artístiques resulten molt menys conegudes que els seus col·legues masculins. Com recorden les autores, als museus hi ha moltes dones representades en obres d’art però poques són les que firmen aquestes peces. Aquest llibre contribueix a visibilitzar-les.

En clau radicalment contemporània arriba l’assaig Elon Musk, retrat d’un oligarca ( Comanegra ), un còmic d’investigació firmat per Darryl Cunningham que es publica simultàniament en anglès, castellà i català. Un retrat sense edulcorants de l’home més ric del món i sens dubte un dels més inquietants, un recorregut per una vida plena de desmesura, ostentació i poder.

La conca dels àngels. Sis dones i massa guerres (Pagès Editors ), de Berta Cusó, és una original i emotiva mirada a la guerra a través de les experiències de sis personatges femenins que van des dels anys de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial fins a la guerra d’ Ucraïna. Sis relats connectats que tenen la ciutat de Berlín com a escenari central, encara que estableixen amb ella relacions molt diferents.

Una altra novetat recent és Fibi ( Finestres ), una faula ecològica narrada des de la mirada íntima d’un capgròs orfe. Escrita i dibuixada per Jérémie Moreau, autor d’ Els Pizzlys , millor obra de l’any al passat Saló del Còmic de Barcelona, proposa un conte iniciàtic carregat de simbologia i basat en un estil de traç simple i colors fluor. Un àlbum on el missatge de conscienciació pel medi ambient s’uneix amb la poètica bellesa del seu aspecte visual.

També tenen versió catalana alguns dels còmics més guardonats els últims mesos. És el cas de la colpidora versió que Manu Larcenet ha fet de la novel·la de Cormac McCarthy La carretera ( Norma Editorial ). Larcenet utilitza un estil proper al gravat per trans­metre amb el dibuix les sensacions que el novel·lista nord-americà descriu amb paraules en aquesta història d’amor paternofilial i de supervivència post­apocalíptica.

Un premi Eisner avala la saga Friday( Mai Més ), del guionista nord-americà Ed Brubaker i dels catalans Marcos Martín i Muntsa Vicente, un còmic de misteri i fantasia, protagonitzat per un jove que torna a un poble de Nova Anglaterra i s’enfronta als secrets que oculta la ciutat. Per la seva banda, Jaime Martín encara està en plena promoció del seu últim treball, Un fosc mantell ( Norma Editorial ), que recupera la memòria de les trementinaires, unespopulars guaridores del Pirineu català que van ser perseguides i acusades de bruixeria. L’àlbum acaba de rebre el premi Splash a la millor obra nacional.

Finalment, cal recordar que alguns dels grans clàssics de la novel·la gràfica gaudeixen també d’edició catalana; hi ha títols que fa anys que estan disponibles com el cèlebre Maus ( Trilita Edicions ), d’ Art Spiegelman , o com Persèpolis ( Reservoir Books ), de Marjane Satrapi . El primer aborda l’ Holocaust a través de l’experiència del pare de l’autor. El segon retrata, en primera persona, la revolució dels aiatol·làs a l’ Iran quan l’autora era tan sols una nena. 

I a tot això cal afegir-hi la recent edició, per primera vegada en versió catalana, de dos dels millors reportatges en vinyetes que s’han fet mai, Palestina i Gorazde (tots dos a Planeta Cómic ), dues obres de Joe Sacco que van convertir el periodisme en vinyetes en un gènere a l’alça.

Dos àlbums modèlics i de permanent actualitat. Finalment, és obligat celebrar que, molt aviat, es publicarà El llibre del Gènesi (Finestres) , de Robert Crumb , una relectura gràfica del primer llibre de la Bíblia i on l’autor opta per ser molt fidel al text original. El rei de l’underground i llegenda viva del còmic parlarà, per fi, en català.