Com a adult, em sento en l’obligació d’educar les noves generacions –o sigui: els meus cinc nebots– i transmetre’ls valors encara que potser preferirien que els transmetés bizums, cosa molt natural.
El Ministeri d’Igualtat és el nostre aliat pedagògic perquè orienta, divulga i difon de manera que en cas de dubte sempre penso el que diria l’esmentat ministeri als xicots i les xicotes que estimo.

I això que estic una mica molest amb aquest ministeri, ja em passarà. Ximpleries: cada dia escolto a RAC1 una falca d’Igualtat que em diu que el primer en qüestió d’ous és que “no sigui ella la que sempre els compri”. Han pensat en els milers de solters, concos, separats i divorciats que formen llars unipersonals? Invisibles? Imperfectes? Potser no és un cas d’estigmatització? Tenim ous, sí, a la nevera, a vegades passats, això sí, i no hi arriben sols!
El meu nebot adolescent va sortir l’altra nit en un poble de la costa el nom de la qual no diré per no estigmatitzar. La típica colla. Tres noies i dos nois. En un moment donat, van decidir anar a un pub-discoteca d’aquests que tanquen tard. Les tres noies anaven davant –vull creure que el meu nebot és un cavaller– i van accedir sense problema. El porter va frenar en sec els dos passerells i els va comminar a pagar entrada.
–Però... si anem amb elles.
Mira que a la família ens hi mirem, però va un nebot i legitima una desigualtat...
La resposta, potser balbucient, confirma que va pel bon camí, fidel als criteris pedagògics de la família: igualtat!
–El dia que tinguis tetes entraràs de franc.
Tal qual, com si fóssim al litoral del Baldiri dels anys setanta. Què li havia de dir jo? A part de desaconsellar-li un implant de tetes, no se’m va ocórrer res pedagògic perquè sent tots estudiants tampoc podia al·legar que elles tenen salaris més baixos i es tractaria d’un exemple positiu de correcció del mercat.
Les amigues no van poder mostrar la seva solidaritat –exigir pagar, per exemple– perquè ja eren dins i ells van pagar malgrat que en aquesta família som pobres però igualitaris.
Consulta al Ministeri d’ Igualtat del Regne d’Espanya: Què li hauria d’haver dit al nebot?