Xuleta, col·loquialment , és un paio o paia molt presumit, arrogant. Res a veure amb el xulo de Madrid, que a més d’elegant sol ser un guaperes, i menys amb el chulapo, ordinari, de classe baixa. Però la xuleta és, també, i sobretot, el millor sistema per assegurar-se l’èxit en els exàmens. Una trampa a la que, ho reconeixem o no, hem recorregut tots alguna vegada a la vida.
Aquí l’ anomenem així, però al món rep noms tan dispars com segall, tripijoc, torpede, cola o matxet, compartint, sempre, idèntics trucs.
La globalització també és això. Entre les trampes més repetides hi ha la del mocador (als tutorials de les xarxes t’adverteixen que no estigui del tot net, no sigui que al profe li agafi per examinar-lo) i la d’“he d’anar al bany”, on tindràs els apunts, però no sempre cola (se suggereix llançar-se tinta vermella al nas per simular una sagnia).
També hi ha el truc de la tireta (millor portar-la uns dies abans per no aixecar sospites). El de guixar-se la panxa o cosir la informació en bufandes, mocadors, la corretja del rellotge... I és clar, hi ha la trampa del mòbil que ha tingut moltíssim recorregut en l’última dècada i que, un cop prohibit a les aules, ha estat substituït per les orelleres (millor amb càmera), les nanoorelleres amb collar inductor GSM o el dispositiu GSM espia. Tot caríssim, sí, però quan es tracta d’aprovar no s’ha de reparar en despeses. Però el que sempre funciona, el que sempre torna i uneix en la trampa a pares avis i fills, és el més tradicional de tots els mètodes, el del boli Bic.
Lee tambiénLa no educació
Qui no ho ha fet? Ara portat a una altra divisió, el treball titànic que suposava tatuar tota la informació al cos del bolígraf és història. Després del gran alleujament que va significar per als tramposos el chuletador (igualment hauràs de fer la xuleta clàssica, que editaràs amb una impressora làser, el que és molt menys carregós, i enganxaràs amb cel·lo o goma), fa un parell de setmanes va arribar la gran revolució. Són els bolígrafs chuleteros de MP.Venen amb IA incorporada, pantalla antipillades i respostes automàtiques!
S’acosta una temporada duríssima per als professors. La pitjor de les possibles malgrat que viuen en un permanent d’excepció de fa dècades. La seva paciència va més enllà de la pura vocació i no, no es paga ni amb diners. Cada vegada són menys –i a qui li estranya– els que volen estudiar o copiar per ser mestres.
