La literatura (infantil i juvenil) catalana vola
El nou cànon dels escriptors catalans al món
Les traduccions s’han doblat des de la Fira de Frankfurt del 2007
Aquest divendres va obrir al passeig Lluís Companys la 43a edició de La Setmana del Llibre en Català
Molts lectors tenim al cap una foto fixa dels autors més celebrats de la literatura catalana, potser fins i tot cadascú té el seu propi cànon, i setmana rere setmana podem veure les llistes de més venuts. La realitat, però, de vegades ofereix algunes sorpreses. Per exemple, La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda continua sent amb diferència el llibre més traduït –s’ha publicat en 41 llengües–, però la seva autora ja no és la que té més traduccions del conjunt de la seva obra, sinó Rocio Bonilla. Sí, la creadora de la Minimoni ha publicat fins a 248 edicions traduïdes dels seus llibres, segons la base de dades que manté al dia l’Institut Ramon Llull.
No és un cas aïllat, perquè el fet és que des del 2016 la projecció internacional de la literatura infantil i juvenil (LIJ) catalana ha passat al davant de la destinada als adults, fins al punt que és la responsable principal que, si ens fixem en les dades des del 2007 –quan Catalunya va ser convidada d’honor de la Fira de Frankfurt–, les traduccions de literatura catalana s’hagin doblat, des de les 174 d’aquell any fins a les 348 del 2024.
La directora de l’àrea de Literatura de l’Institut Ramon Llull, Izaskun Arretxe –fins fa uns mesos directora de la Institució de les Lletres Catalanes–, apunta que “d’una banda, la feina abans del 2007 havia fet créixer les traduccions de ficció, després va caure una mica i darrerament s’ha recuperat i té un creixement sostingut. Però a Llatinoamèrica, per exemple, ha anat creixent, amb la participació del Llull de manera sostinguda a la FIL de Guadalajara, anem sovint a la de Buenos Aires i l’any que ve anirem a la de Bogotà, i això està suposant més publicacions allà”. La presència de Barcelona enguany a la FIL mexicana també està impulsant l’arribada d’autors catalans allà.
El castellà és la llengua a què més es tradueix, seguida de l’italià,el francès i, els últims anys, l’anglès
A més, el castellà és la principal llengua a la qual es tradueix: “Com ha de ser i més que hauria de ser –diu Arretxe–. Després hi ha l’italià, el francès i l’anglès, que els últims anys ha guanyat posicions”. Però les llengües en què es pot llegir la literatura catalana són moltes, perquè per a ells, encara que aquí s’hagin publicat fa temps, són una novetat. Sense anar més lluny, Jo confesso, de Cabré, s’està traduint actualment al letó, i a Albània tenen interès a publicar Jordi Puntí i Llucia Ramis.
“Un altre fet destacable és la no-ficció, on notem un gran canvi, que té a veure també amb un fet tan simple com que la no-ficció i l’assaig en català han crescut molt els últims anys, editorials com Arcàdia o Anagrama han fet molta feina en aquest sentit, i a més sovint participen en festivals i trobades en diàleg amb altres autors, perquè no només parlen dels seus llibres, sinó dels seu univers, i penso en autors com Marina Garcés, Josep Maria Esquirol, Íngrid Guardiola o Joan-Carles Mèlich”, apunta Arretxe. En aquests anys, han passat de 17 traduccions a les 53 de l’any passat.
I ara ve la gran explosió, que “és la literatura infantil i juvenil, en part gràcies a l’efecte Bolonya –el 2017 Catalunya va ser convidada d’honor de la fira més important del sector–. Això passa també perquè hi ha un sistema amb agències i editorials ben greixat, i tenim un equip supercompromès que en sap moltíssim i treballa gota a gota, coneixent les editorials i els sistemes internacionals”. Si el 2007 es van traduir 17 obres de LIJ, el 2016 ja en van ser 110, que l’any passat van arribar a 161 –tot i que els dos anys anteriors fins i tot havien superat les 200–.
D’entre els factors que expliquen el creixement espectacular, Arretxe destaca que “en literatura d’adults sempre hi ha hagut autors motor, que per diferents raons estiren dels altres, i si abans eren Cabré, Monzó o Sánchez Piñol ara per exemple són Eva Baltasar, Irene Solà, Marta Orriols o Marina Garcés. En LIJ això no passava, amb excepcions com Maite Carranza –La guerra de les bruixes–. Ara, en canvi, és bestial, amb Rocio Bonilla –Minimoni–, Anna Llenas –El monstre de colors–, Jaume Copons i Liliana Fortuny –L’Agus i els monstres–, Aina Bestard –Què s’amaga...– o Víctor Escandell –Enigmes–”. També cal tenir en compte que el 2028 Barcelona serà seu de l’IBBY World Congress, la trobada més important d’entitats d’impuls a la LIJ, i això encara durà els autors catalans més enllà.
Tot plegat ha fet que, si ens centrem en els últims cinc anys, els autors més traduïts de la literatura catalana són, per aquest ordre, Rocio Bonilla, Jaume Copons, Irene Solà, Elisenda Roca i Meritxell Martí. Entre els vint primers, quinze són dones, nou són autors de LIJ, deu de ficció per a adults i una d’assaig, mentre que només tres són autors dels anomenats patrimonials –resumint-ho molt: difunts–.
Els canvis també arriben a la selecció d’autors més traduïts en termes absoluts, que ja encapçala Bonilla, seguida de Rodoreda, Copons, Ramon Llull, Salvador Espriu, Jaume Cabré, Jacint Verdaguer, Meritxell Martí, Josep Pla i Andreu Martín, mentre que si ens centrem en les obres, després de La plaça del Diamant rodorediana encara resisteix La pell freda d’Albert Sánchez Piñol –33 llengües–, però a continuació ja se situa El monstre de colors de Llenas –32–, seguit, empatats amb 26 traduccions, de Jo confesso de Jaume Cabré i De quin color és un petó de Bonilla. Més avall trobem Canto jo i la muntanya balla de Solà –23–, La guerra de les bruixes de Carranza o Mirall trencat de Rodoreda, totes dues amb 21 traduccions.
Encara que les traduccions de poesia són estables, els autors viatgen més a recitar a festivals
Hi ha alguns gèneres, però, que aparentment escapen a aquest creixement. Les traduccions de poesia, per exemple, s’han mantingut molt estables, al voltant de la vintena, que Arretxe atribueix d’una banda al fet que “a tot el món l’edició de poesia va lleugerament a la baixa, però alhora la part performàtica va a l’alça, i aquí la poesia catalana és present al món, ja que els autors participen en molts festivals, sovint fins i tot sense que tinguin obra traduïda, i allà poden trobar editors”. L’any passat, per exemple, la poesia catalana es va sentir a Berlín, Balatonfüred (Hongria), Londres, París o Belgrad, amb una quinzena d’autors com Martí Sales, Maria Callís, Anna Gual, Josep Pedrals, Laia Malo, Mireia Calafell o Juana Dolores, entre d’altres. En anys anteriors, la xifra de poetes en recitals internacionals ha superat la trentena.
Pel que fa al teatre, és evident que té una naturalesa escènica, però el Llull també en vol impulsar la traducció “perquè el teatre de text en català està en un moment esplèndid” i hi ha molt de camí per recórrer.
Pel que fa al còmic, les xifres també són enganyoses, d’una banda perquè moltes obres de LIJ tenen a veure amb la part gràfica, i encara no ha estat fins als últims anys que ha començat a haver-hi massa crítica de còmic original en català. Molts autors catalans, d’altra banda, abans han publicat les seves obres en altres mercats, ja sigui el francobelga com l’espanyol, i no ha estat fins més tard que s’han traduït aquí.