“No es pot demanar la lluna, el Govern pot fer el que pot fer”, adverteixen en altes instàncies de l’ Executiu espanyol i del PSOE. Un missatge amb què informen de la dificultat cada vegada més gran d’avançar en les negociacions en diverses bandes per articular majories parlamentàries que desbloquegin una infinitat d’iniciatives pendents que amenacen de descarrilar, si no han descarrilat ja. “Preocupen tant Junts com Podem”, admeten. “Estan en el no a tot”, lamenten dirigents socialistes. Uns nuvolots molt negres en l’horitzó que amenacen amb fortes tempestes.
La reunió mensual que dijous van fer a Suïssa el PSOE i Junts, amb les delegacions respectives encapçalades pels expresidents José Luis Rodríguez Zapatero i Carles Puigdemont, no va ajudar a aclarir el negre panorama. Al contrari: la cita no va aconseguir registrar cap avenç substancial, i va evidenciar que el Govern central i el PSOE han topat amb un mur de Junts que, ara com ara, sembla infranquejable per als socialistes. “ Veurem”, al·leguen, tanmateix, a l’ Executiu espanyol. “Molta paciència”, continuen receptant alguns dirigents per provar de desencallar la situació. I s’aferren a un pronòstic: “ Junts no trencarà, si més no, encara”.
Dirigents socialistes aposten per tenir paciència amb JxCat perquè no trenqui del tot la legislatura
Mentre hi ha vida hi ha esperança, en tot cas, ja que mentre continuï obert el diàleg no hi ha ruptura: el PSOE i Junts es van citar a una pròxima reunió a Suïssa, encara sense data, però sense pèrdua de temps. “D’aquí dies o setmanes”, precisen fonts de la negociació. “Les negociacions no estan trencades”, corroboren els postconvergents. La seva intenció no és deixar caure el Govern espanyol, si més no, ara per ara. Però si no canvien les coses, dirà a tot que no.
Les reiterades advertències que emet Puigdemont els últims mesos es van transformar dimecres en la pregunta que la portaveu de Junts al Congrés, Miriam Nogueras, va plantejar directament a Pedro Sánchez en la sessió de control arran dels incompliments que li va retreure: “Creu que podrà continuar governant?”. El cap de l’ Executiu espanyol va replicar que està fent el possible per complir amb els compromisos. El problema és que molts no estan al seu abast.
Sobre l’oficialitat del català a les institucions europees, Sánchez va confiar dijous a poder-ho aconseguir “en un futur no gaire llunyà”. Però va reconèixer que requereix la unanimitat dels Vint-i-set. I vora seu, el canceller alemany, Friedrich Merz, va evidenciar que no està disposat a afluixar la corda, malgrat que va proposar com a solució imaginativa que algun dia es resolgui aquesta demanda lingüística mitjançant l’ús de la intel·ligència artificial (IA).
La llei d’ Amnistia, per la seva banda, continua sense arribar a Puigdemont mateix gairebé un any i mig després que s’aprovés al Congrés, malgrat que ja disposa del primer aval del Tribunal Constitucional. L’ òrgan de garanties encara té pendent resoldre els recursos d’empara contra la decisió de Tribunal Suprem de no incloure la malversació com a delicte amnistiable. De fet, a partir de la setmana que ve el TC reprèn aquests recursos en el seu ple, una vegada que resolgui les recusacions a diversos magistrats plantejades per Puigdemont mateix.
Crítiques als postconvergents pel seu no a la ‘llei Bolaños’ per afavorir els jutges conservadors
I aquest mateix dimarts es debatrà al Congrés la presa en consideració de la proposició de llei orgànica acordada pel PSOE i Junts per a la delegació de competències en matèria d’immigració a la Generalitat. Però aquí és Podem el que
no està disposat a baixar del burro, i amenaça de tombar la iniciativa.
Les promeses que es fan a Suïssa després no es materialitzen a Madrid, adverteixen a Junts. Però els postconvergents ara també volen incloure en aquesta complexa equació negociadora Salvador Illa. Per això, preparen un ampli paquet de propostes que plantejaran en el pròxim debat de política general al Parlament. Dels compromisos que assumeixi el PSC també en dependrà l’estabilitat de Sánchez. I la negociació d’uns pròxims pressupostos generals de l’ Estat, sobre què Zapatero i Puigdemont encara no van parlar dijous.
El no de Junts també esquitxa una de les llei estrella del ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños. Malgrat el xoc frontal, amb vaga inclosa, que li ha suposat el projecte per reformar l’accés a la carrera judicial i fiscal, l’ Executiu espanyol estava disposat a prémer l’accelerador i aprovar una llei que considera necessària per evitar el que anomenen la “casta” judicial, o en altres paraules, per “democratitzar” la porta d’entrada per ser jutge.
Fonts parlamentàries asseguren que abans de l’aturada estiuenca s’havia arribat a un 75% de consens de la llei. Després de les primeres rondes de contactes hi havia bones sensacions perquè pogués ser aprovada. Fins i tot Podem no suposarà un obstacle en aquesta llei, que fixa un considerable increment de beques per als estudiants de l’oposició.
Un dels principals esculls és el tema de l’obligatorietat de la llengua del lloc on s’exerceix, cosa que obligaria jutges i fiscals a parlar català, gallec o eusquera si pretenen obtenir plaça en aquestes comunitats. A priori, el PSOE veu constitucionalment complicat que es pugui aprovar aquesta exigència.
Diverses fonts parlamentàries critiquen la posició de Junts del no pel no sense atendre la llei concreta i arriben a dir que negant-se a aprovar aquesta reforma estan paradoxalment ajudant la part de la judicatura més conservadora que es nega al canvi.
