La jutgessa demana els vídeos del Cecopi d’À Punt i Emergències

La jutgessa de Catarroja que instrueix la causa de la dana ha donat un termini de tres dies a À Punt perquè aporti tots els enregistraments d’imatge i so de la reunió del Cecopi del 29 d’octubre del 2024 que van ser difoses per RTVE. En el mateix sentit, ha reclamat a la Conselleria d’ Emergències que, en el mateix termini, li lliuri “els recursos periodístics que tingui” (entre els quals un vídeo gravat per una productora contractada) sobre la cobertura de la dana i especialment de la reunió del Cecopi que voluntàriament la Generalitat s’ha ofert a aportar al jutjat.

La magistrada, que ja va requerir el vídeo de TVE on es veien part de les imatges d’ À Punt, defensa la “rellevància” dels enregistraments, ja que “l’objecte d’investigació és el moment d’enviament de l’ ES-Alert, el contingut, el procés de decisió i la possible participació en aquest procés d’altres persones que no tenen la condició d’investigats”.

Pel que fa al vídeo d’ À Punt, s’hi observa l’exconsellera Salomé Pradas aparentment participant, cap a les 19 hores, en la manera en què s’havia de divulgar el contingut de l’ ES-Alert. Pradas ha negat que donés instruccions sobre el contingut. A més, s’observa que l’exconsellera, imputada en la instrucció, diu que no li venia de gust parlar amb Miguel Polo, president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. En el cas del vídeo d’ Emergències no s’ha publicat contingut, però aquesta setmana ElDiario.es va avançar que un càmera contractat per la conselleria havia gravat recursos dins del Cecopi, extrem que va reconèixer després la conselleria, que va oferir col·laboració a la jutgessa.

La jutgessa raona en la interlocutòria que “l’enregistrament públic contradeia declaracions prestades en seu judicial [per Pradas] i les circumstàncies en què s’obtenen, hi havia periodistes que van poder sentir el que finalment va quedar registrat. Es complirien els estàndards jurisprudencials en ordre a l’aportació de l’enregistrament”.

Davant la jutgessa, Miguel Polo va descarregar en la Generalitat Valenciana la responsabilitat del control dels barrancs durant la dana de l’octubre, però alhora va afirmar que no va estar al cas del cabal del barranc del Poio, cosa que va provocar la majoria de morts, fins a les 18.45 h. I que aquesta informació no la va transmetre al Cecopi “perquè a aquella hora s’arribava tard”.

L’interrogatori del fiscal es va centrar en l’“apagada informativa” (en paraules del PP) entre les 16.15 i les 18.43 hores, quan no es van enviar correus a Emergències malgrat que el Poio superava llindars de cabal. Una “apagada” que ell va negar rotundament: “Es va facilitar informació contínuament al Cecopi”. Polo va respondre que aquests avisos eren redundants, perquè ja s’havia activat l’alerta al migdia, i que la Generalitat tenia la mateixa informació. Va admetre que a les 18.45 h va rebre l’avís de 1.800 metres cúbics per segon al Poio, però el va considerar “congruent amb el que passava”.

Polo va voler aclarir una altra polèmica: va negar haver dit mai que la presa de Forata es trencaria. La seva preocupació era a l’embassament, però va assegurar que l’únic que va demanar va ser un avís preventiu a la població. Ho va reclamar dues vegades, la més clara a les 18 hores, quan va suggerir recomanar als veïns que pugessin als pisos alts.

El seu testimoni va assenyalar directament Salomé Pradas, per “la falta de planificació i decisions”. “No entenc com a les deu del matí, amb un avís vermell, no hi havia planificació. No es pot improvisar a les 19 hores”, va afirmar sobre la tardança a convocar el Cecopi. També va dir que Carlos Mazón va assumir el control del Cecopi a partir de les 23 hores. Va explicar que inicialment Mazón no va intervenir en les connexions, però que a partir d’aquella hora ja “portava les regnes, donant i traient la paraula als intervinents”.