Trump vol que parlin bé d’ell

Quan algú cau en la seva pròpia trampa s’aplica aquella dita del caçador caçat.

Els republicans tenen un greu problema. El seu líder els ha fet empassar l’ham. Disposen de barra lliure a la Fox i Donald Trump fa servir el seu púlpit diàriament per insultar els rivals amb retòrica agressiva (feixistes, comunistes, traïdors, enemics, cucs a l’estil hitlerià). Però els conservadors han proclamat durant anys que els liberals els silenciaven amb la cultura woke . L’argument recurrent era que se’ls negava la primera esmena de la Constitució, el dogma de la llibertat d’expressió.

L’assassinat de Charlie Kirk ha capgirat el mitjó a aquest guió i ha acabat en un atac sistemàtic als que opinen diferent de Trump.

No saben a què recórrer per sortir de l’ atzucac de la censura. En lloc de cancel·lació cultural, terme a què tant van recórrer, els aliats de Trump han posat ara en circulació el terme
“cultura de les conseqüències”. Segons aquest concepte, la llibertat d’expressió no permet dir tot el que es vol. I combatre les “males idees” no suposa cancel·lar.

En aquest embolic lèxic estan des que, per la pressió de la Casa Blanca, la cadena ABC va cancel·lar el xou nocturn de Jimmy Kimmel. El comediant va criticar dilluns els republicans per la seva resposta en el cas Kirk i es va burlar de la reacció de Trump, que quan va ser preguntat pel dolor davant la pèrdua del seu amic, va respondre que les obres de sala de ball de la Casa Blanca anaven molt bé.

El pas de les hores ha posat de manifest que a Trump l’han molestat més les sàtires que es fan d’ell que el que Kimmel va poder dir sobre Kirk.

Allò de l’ ABC sembla ara un avís per a navegants davant l’amenaça de treure llicències a les empreses mediàtiques que no l’elogiïn i parlin bé d’ell.

“He llegit en algun lloc que aquestes cadenes de televisió estaven un 97% en contra meu i vaig guanyar les eleccions fàcilment, vaig guanyar als set estats frontissa, i el vot popular, el vaig guanyar tot. El 97% estan en contra meu i només em fan mala publicitat, mala premsa. Potser les seves llicències han de ser retirades”, va respondre als periodistes que l’acompanyaven dijous de tornada de la visita a Londres.

Un jutge rebutja la demanda de Trump contra el ‘Times’ i ridiculitza que utilitzi la justícia com un míting

“Dependrà de Brendan Carr”, va afirmar quan va parlar del president de la Comissió Federal de Comunicacions (FCC), un dels seus més fidels servidors i que va pressionar l’ ABC per suspendre Kimmel.

“Penso que Brendan Carr és excepcional. És un patriota, estima el nostre país i és un paio dur, per tant, ja ho veurem”, va concloure sobre l’amenaça.

Diversos juristes repliquen que les amenaces formulades per l’Administració Trump mitjançant accions regulatòries contra els mitjans entren en conflicte amb el que permet la Constitució. Consideren que es van traspassar línies vermelles en el moment en què Carr va fer més que evident el xantatge que o acomiadaven Kimmel o hi hauria conseqüències.

Recorden que la primera esmena no imposa cap restricció a l’ ABC, propietat de Disney, i pot emetre el que triï. Per això John Thune, líder de la majoria republicana al Senat, ha buscat una altra excusa per justificar la suspensió de Kimmel, una que no té relació amb el precepte constitucional. “És una decisió capitalista”, ha dit.

El president vincula les llicències de televisió al fet que no parlin de manera negativa d’ell

Tot això s’emmarca en la capacitat de Trump per fer servir la pressió del poder governamental o l’ús d’accions legals contra els mitjans que no es postren davant d’ell.

Tot i que no sempre li surt bé. Aquest divendres un jutge federal de Tampa (Florida) va rebutjar la demanda de Trump contra The New York Times , en què reclamava 15.000 milions de dòlars. El president va rebre una clatellada per presentar una queixa de 85 pàgines “decididament impròpia i inadmissible” sota les regles dels tribunals federals, segons el lletrat.

El jutge Steve D. Merryday, nomenat pel president George H.W. Bush, dona un termini de 28 dies al demandant perquè reformuli el text amb un límit de 40 pàgines i un avís. Afirma que tots els advocats han de saber que una demanda “no és un fòrum públic per a vituperis i invectives”. Tampoc “un megàfon per a les relacions públiques ni un podi per a l’oratòria apassionada d’un míting polític o l’equivalent funcional de l’ Speakers’ Corner de Hyde Park”, històric racó de Londres conegut com a símbol de la llibertat d’expressió.

Sobre aquest afer van versar els xous nocturns de dijous, primera jornada després de la suspensió del programa de Kimmel. Hi va haver solidaritat i denúncia per la greu pèrdua de valors democràtics.

Els comediants responen al cas Kimmel i acusen Trump d’autoritari i de faltar a la veritat

“Això és una censura flagrant”, va afirmar Colbert en un apassionat monòleg d’obertura. “No pots cedir ni una polzada a un autòcrata”, va recalcar a la CBS davant l’audiència. Colbert és una altra víctima del xantatge de l’Administració i al final de temporada desapareixerà.

El llegendari David Letterman, en un acte a Manhattan, va afirmar que “no pots anar acomiadant algú perquè tens por o provant d’adular una administració autoritària i criminal al despatx oval”. I va parlar de “mitjans intervinguts”. Jimmy Fallon, a l’NBC, es va plantejar que “no sé on anirem a parar”.

A Comedy Central , Jon Stewart va tenir una aparició inesperada. Després de burlar-se de l’afany de Trump per l’adulació, va fixar una nova definició constitucionalista: “El que la llibertat d’expressió significa és que la llibertat d’expressió ha de donar suport al president”.