Socis i aliats, però amb discrepàncies
El president Pedro Sánchez va rebre dijous a la Moncloa Friedrich Merz, en la que era la primera visita oficial a Espanya del canceller alemany des que va assumir el càrrec el mes de maig. Més enllà de la sintonia entre els dos països i dels anuncis sobre nous acords comercials, la seguretat internacional es va erigir com un dels temes centrals de la trobada, amb Gaza en un lloc destacat de l’agenda, i amb sensibilitats diferents.
Els dos dirigents, com es va poder comprovar en la roda de premsa que van oferir, mantenen diferències importants sobre el diagnòstic de la situació en la guerra de Gaza. Espanya i Alemanya coincideixen en els objectius, però no en la manera d’executar-los. Sánchez i Merz van expressar les seves coincidències sobre la solució dels dos estats per al conflicte entre Israel i Palestina, però també les seves discrepàncies pel que fa a les vies de pressió al Govern de Benjamin Netanyahu. Mentre Merz defensa que el reconeixement de Palestina com a Estat hauria de ser l’últim pas, Sánchez assegura que el primer ministre israelià ha emprès una “estratègia profundament equivocada”.
La diferència més sensible en la posició dels dos països és sobre com definir el que passa a Gaza. Merz va evitar a tota hora fer servir el terme genocidi i va qualificar la situació d’“inacceptable”, però insistint que Alemanya “no ha de reconèixer Palestina com a Estat”. Mentre que Espanya parla obertament de genocidi –cosa que ha dictaminat aquesta setmana una comissió independent de l’ONU–, Alemanya no se sent còmoda fent servir aquest concepte. La qüestió de fons és la càrrega del passat alemany. El canceller germànic està sotmès no només a la pressió d’Israel, sinó a les que es produeixen en el seu propi Executiu de coalició entre la CDU-CSU i l’SPD. La resposta a la matança i als crims de guerra a Gaza podria convertir-se en el pròxim punt de fricció al seu Govern.
Espanya i Alemanya difereixen sobre com pressionar Israel i en l’ús del terme ‘genocidi’
Merz va expressar dubtes sobre si el pla israelià contribuirà a desarmar Hamàs, alliberar els ostatges i avançar cap a un alto el foc. Al contrari, Sánchez va insistir en el missatge a Netanyahu que matant civils no vencerà el terrorisme. Caldrà veure si
Alemanya acaba donant suport o no a la proposta de la Comissió Europea de suspendre parcialment l’acord de cooperació amb Israel. Fins ara Berlín s’hi ha negat i sense el seu vot el paquet de sancions quedaria en paper mullat. La setmana vinent el Bundestag celebrarà un ple per abordar aquesta qüestió, que també es debatrà en la cimera informal dels líders de la UE l’1 d’octubre a Copenhaguen. Això sí, Alemanya ha aturat les exportacions d’armes a Israel que es podrien fer servir a Gaza, mentre el Govern espanyol ultima el reial decret per a l’embargament d’armes a l’Estat hebreu i que previsiblement s’aprovarà dimarts vinent.
Espanya, amb més suport social a la causa palestina i una política més crítica cap a Israel, ha impulsat posicions més fermes de condemna. Alemanya, amb la memòria històrica i aliances estratègiques, prefereix un discurs més moderat i gradualista. Aquestes diferències poden impactar en la cohesió de la UE quan es tractin temes delicats com l’aplicació de sancions, reconeixements diplomàtics o ajuda humanitària. La reunió Sánchez-Merz ha estat un reflex dels diferents plantejaments cap al conflicte a Gaza dins d’Europa i els reptes que la comunitat internacional té per consensuar una posició efectiva.
En canvi, sí que hi ha una sintonia total entre els dos països en el suport a Ucraïna, la defensa del front sud de l’OTAN –on Espanya exerceix un paper destacat–, el desafiament migratori –qüestió en què el Govern alemany ha introduït un gir restrictiu– i els temes energètics. Rússia és “un desafiament”, van coincidir Sánchez i Merz, defensant que a Ucraïna s’ha de complir el respecte al dret internacional, la integritat del territori i que sigui Kíiv qui decideixi sobre el seu futur i la seva annexió a la UE.
El canceller Merz s’oposa a reconèixer el català com a llengua oficial de les institucions europees
Sánchez tampoc no va aconseguir arrencar al canceller alemany el suport a l’oficialitat del català (juntament amb l’eusquera i el gallec) a les institucions europees, un dels compromisos adquirits amb Junts a canvi del seu suport parlamentari. Merz va deixar clara la seva oposició i va semblar fugir d’estudi proposant l’ús de la intel·ligència artificial com a eina que faria innecessaris els intèrprets. “Ho hem de veure”, va deixar caure Merz, admetent que desenvolupar aquesta tecnologia demanarà temps. Alemanya no cedeix en una proposta espanyola que requereix unanimitat, que continua sense tenir els suports necessaris per tirar endavant i que podria acabar tenint conseqüències en la fràgil estabilitat parlamentària del Govern espanyol.