El colesterol com a negoci
Dir que el colesterol és dolent, adverteix Guzmán, és com dir que la vida és dolenta, perquè està al nostre cervell i totes les cèl·lules. Quan se’ns alarma en les analítiques pel que es considera un nivell de colesterol excessiu (i cada vegada es posa el llistó més avall) només es pondera el total de colesterol i l’ LDL, quan s’hauria de realitzar un estudi del perfil lipídic del pacient en comptes de receptar estatines indiscriminadament, perquè poden causar problemes musculars, locomotors i de freqüència cardíaca... I fins a 300 efectes secundaris indesitjables. Es pot modificar l’LDL (el que anomenem colesterol dolent) amb dieta i exercici, i l’ HDL i el VDL, també. Abans de receptar caldria estudiar més l’ LPA i l’índex d’ aterogenicitat per valorar la predisposició del pacient a generar plaques d’ateroma. I tampoc no se sol fer.
Em diuen que els meus genolls envelleixen per l’ús...
El perill d’aquestes admonicions és que s’uneixen al nostre instint primari d’estalviar energia... Som còmodes.
...I ens quedem al sofà amb el mòbil.
Però el cas és que no envellim per haver-nos mogut ja molt, sinó per haver deixat de moure’ns el que és necessari.
Per què?
Perquè som éssers del s. XXI en cossos prehistòrics evolucionats per moure’s: o devoraves o et devoraven. Avui amb cada vegada menys exercici ho aconseguim tot.
De nen anava a canviar la tele de canal...
El comandament a distància fa envellir. El nostre cervell rèptil continua premiant l’estalvi energètic i el cos envelleix perquè no es mou.
El sol envelleix o rejoveneix?
L’exposició excessiva al sol genera oxigen singlet, que causa taques a la cara; però també la melanina, poderós antioxidant, per protegir-nos. Cal exposar-se a poc a poc, dia a dia, sense inflar-se de cremes.
Bronzejar-se, però piano piano .
I estaràs sa, la màxima expressió d’estar guapo, si només hi afegeixes una alimentació rica en antioxidants i àcids grassos poliinsaturats de la família omega-3: carn de pastura, peix de captura, fruits secs crus...
Peixos i bestiar criats en granja són com nosaltres amb comandament a distància...?
Aixequi’s! Cinc esquats...
D’acord, d’acord, arf!, buf!
Ja feia 30 minuts que estàvem asseguts i el nostre cos necessita moviment. Aquests intervals d’exercici marcaran diferència en la seva salut i senectut. I afegeixi-hi una dieta de verdura de temporada rica en betacarotens, un altre antioxidant protector del sol.
Vostè és amic de l’alba?
I del capvespre per començar a prendre el sol –millor nu–, així rebrà tot el seu espectre de la llum ataronjada d’alba i ocàs que prepara la pell i activa els gens generadors de substàncies químiques que ens protegeixen dels ultraviolats del ple sol. El sol ens ajuda en la prevenció de malalties.
Per la vitamina D, ens deien a l’escola.
La vitamina D ens l’aporta el sol i és anticancerígena i, a més, amb el sol generem serotonina, filagrina, àcid nítric... que protegeixen la nostra salut... Però sense cremar-nos. El sol, sí, però a poc a poc.
Quant podria viure un ésser humà?
Entre 110 i 120 anys és el potencial de la nostra espècie.
Una esperança de vida centenària?
Esperança de vida és un concepte purament estadístic. Si hi ha molta mortalitat infantil en un país, aquesta mitjana serà baixa; però això no impedirà que en aquell país molts arribin a centenaris amb salut. He vist pobladors molt ancians de la selva centreamericana fer anar amb força i destresa els seus matxets.
Quants anys tenim?
Tenim diverses edats a més de la cronològica, que compta les voltes que hem fet al sol. Hi ha l’edat biològica, que es pot comptar de moltes maneres; però la més rigorosa és mesurar els telòmers, les puntes dels nostres cromosomes, que es van escurçant a mesura que es van replicant les cèl·lules.
Es pot frenar aquest escurçament?
Els tres factors que influeixen sobre la seva longitud són el metabolisme, la nostra cognició i el sistema immunològic. La del metabolisme seria l’edat metabòlica: la nostra capacitat de gestionar energia, distribuir-la, gastar-la i emmagatzemar-la;
l’edat cognitiva mesuraria la memòria, concentració, com estan les connexions neuronals, intel·ligència, velocitat per resoldre problemes...
Puc mesurar-la sense un laboratori?
Sí, perquè té molta relació amb el sentit de l’olfacte, que es va perdent a mesura que es perden capacitats cognitives. I després ens queda l’edat immunològica...
Per què els autònoms tenen un 50% menys de baixes laborals?
Perquè quan percep que està en perill l’ aliment, el cervell inhibeix part del sistema immune, i aquesta immunosupressió parcial impedeix que es generin símptomes que a l’assalariat –que no percep aquest perill– sí que el porten a patir una baixa.
Els no actius pateixen més baixes?
Quan et jubiles o estàs de vacances, el cervell sap que no perilla l’aliment i permet al sistema immunològic generar símptomes associats a l’infart, càncer, dolors articulars...
L’infart en arribar al Carib és clàssic.
Abans de patir-lo, cal reflexionar i valorar la pressió psicoemocional de la feina.
Suplements?
Aquí tenim tanta diversitat d’aliments: peix blau, bròcoli, magrana, oli d’oliva verge premsat en fred, tàperes, card marià...Hi ha de tot. Així que, si dorms bé, fas exercici, menges bé i tens una vida amb un context mitjanament positiu, no te’n fa falta cap.
