Pere Lluís Font, traductor i filòsof: “La Setmana del Llibre exalça el llibre en català per contrarestar el colonialisme lingüístic”
Inauguració del festival
El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes lamenta que les obres de valor universal “no són ordinàriament llegides ni en la llengua original ni en la nostra, sinó en una tercera, la castellana; és una vella anomalia que cal apressar a esmenar”
Pere Lluís Font durant el discurs inaugural de la Setmana del Llibre en Català
Per molts llibres que vengui, per molt cavaller que sigui i per molt determinat que sembli amb aquella llança que du, Sant Jordi és més dispers a l’hora de fomentar la lectura en català. Perquè no és l’única llengua de lectura que impulsa. La Setmana del Llibre en Català és molt més reivindicativa en aquell primer sentit, però és desig de Pere Lluís Font que algun dia deixi de ser-ho i esdevingui un certamen “purament celebratiu quan hàgim guanyat la partida”. Quina partida? La que lliura el llibre en català com a punta de llança per “contrarestar el colonialisme lingüístic” del castellà, segons l’historiador de la filosofia, teòleg i traductor.
Aquest dissabte, durant el seu discurs d’inauguració de la Setmana del Llibre en Català, Lluís, als 91 anys, no va estar-se’n de res i va assenyalar tot allò que pot tenir de reivindicatiu el festival, “que és com un Sant Jordi temporalment ampliat”. “Una setmana llarga en comptes d’una jornada, però dedicat a promocionar, no pas el llibre en general, sinó, particularment, el llibre en català”, va aprofundir. Vet aquí la diferència en temps i objectius entre el Sant Jordi i aquest esdeveniment de deu dies de durada, que compta amb 94 casetes repartides en un espai de 8.900 metres quadrats al passeig Lluís Companys de Barcelona.
El també teòleg alerta de l'“alarmant reculada de l'ús social del català”
Qui s’hi passegi trobarà tota mena de llibres en català. Tota mena és tota mena. Sense excepció. També de traduïda al català. Com a experimentat traductor i amb la consideració que li confereix ser Premi d’Honor de les Lletres Catalanes aquest 2025, Lluís, als 91 anys, la va reivindicar també. Però amb un cert aire llastimós: “Som un país estrany. Potser l’únic en què les grans obres de valor universal, literàries, filosòfiques, etcètera, no són ordinàriament llegides –si és que són llegides– ni en la llengua original ni en la nostra, sinó en una tercera, la castellana”. Altre cop el contrast amb el castellà. Un fet que per a Lluís “és una vella anomalia que cal apressar a esmenar”.
Sota una lona groga i una intensíssima xafogor se l’escoltaven diverses autoritats i personalitats, entre elles l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; el president del Gremi d’Editors de Catalunya, Patrici Tixis, el president d'Editors.cat, Ilya Pérdigo -que organitza el festival- o el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila.
Pérdigo va enaltir el festival com una “gran trobada catalana i en català”, va expressar que és necessari garantir que “les noves generacions creixin llegint en llengua catalana”, i va reclamar que es destini el 2% del pressupost de la Generalitat a Cultura. Una eterna demanda del sector.
Per la seva part, Vila havia reconegut abans que el català, “sense cap mena de dubte, pateix unes tendències preocupants”. Però va preferir dedicar molt més la seva intervenció a “les fortaleses”. “Considerables”, segons va dir.
Per exemple, que el català té una comunitat de deu milions de parlants (“i encara més de lectors”), o que cada any hi ha 100.000 inscrits nous per aprendre català. “Cada any el català guanya més de 50.000 persones que el saben parlar, i cada any n’hi ha 25.000 que utilitzen el català”, va afirmar.
El conseller també es va valer de dades que contraposen el català amb el castellà. Especialment pel que fa als hàbits de lectura: l’any 2016 el 70% de la població de Catalunya declarava que el castellà era la seva llengua habitual de lectura, per un 26% el català; el 2024 la distància s’havia reduït a 29 punts i més d’un terç declarava que el català era la seva llengua de lectura habitual.
Lluís, però, va posar veu al que l’enquesta d’usos lingüístics que la mateixa Generalitat va fer pública al febrer indicava amb tota claredat: “l’alarmant reculada de l’ús social del català”.
Plató va expressar que l’escriptura afeblia la memòria, ja que per allò que està escrit ja no cal cap esforç per recordar-ho. El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes s’hi va oposar de totes totes i va animar a escriure en català i a traduir al català les grans obres de valor universal. “Perquè, si m’he de refiar de la meva experiència, a part de les influències socials i individuals que hàgim volgut rebre, som en bona mesura allò que hem llegit, i esclar, com més llegim en català, més natural el trobarem”. En això el cavaller Sant Jordi és més dispers, no s’hi esforça tant com ho fa la Setmana del Llibre en Català.