Polònia desplega els seus caces després d’un gran atac de Rússia a Ucraïna

La tensió al flanc oriental de l’OTAN continua augmentant.

Un atac nocturn a gran escala per part de Rússia sobre Ucraïna, en què es van fer servir 40 míssils de diferent abast i uns 580 drons, segons Kíiv, es va estendre ahir cap a les proximitats de la frontera amb Polònia, cosa que va portar aquest país a activar una operació preventiva al seu espai aeri.

L’exèrcit polonès va informar que avions nacionals i d’altres integrants de l’ Aliança Atlàntica es van desplegar per “garantir la seguretat” a la regió, mentre que els sistemes terrestres de defensa aèria i reconeixement per radar es van situar “al màxim nivell d’alerta”. La missió es va acabar quan van cessar els atacs russos, que van ser especialment nocius a la ciutat de Dnipró, al centre d’ Ucraïna, on almenys tres persones van morir i desenes van resultar ferides després que un míssil acabés impactant contra un edifici d’habitatges.

El desplegament defensiu polonès per la proximitat del foc rus va arribar quan ni tan sols havien passat 24 hores de la denúncia d’ Estònia que tres caces russos havien violat el seu espai aeri durant 12 minuts a l’illa de Vaindlo, un incident que també va obligar l’OTAN a mobilitzar avions de patrulla. Davant aquests fets, Tallinn va invocar divendres l’article 4 del Tractat de l’ Atlàntic Nord, que preveu consultes entre aliats en cas d’amenaces a la seguretat. El ministre d’Exteriors estonià, Margus Tsahkna, va declarar a l’agència de notícies Reuters que la incursió “va ser una provocació molt clara”, i va suggerir que el seu país sol·licitaria als seus aliats més defenses aèries.

Rússia va rebutjar ahir de totes totes l’acusació d’ Estònia mitjançant un comunicat emès pel Ministeri de Defensa, en què s’assegura que els tres caces van volar de Carèlia, a la frontera amb Finlàndia, a Kaliningrad sense desviar-se “de la ruta”. Segons aquesta versió, el vol es va efectuar “d’acord amb un estricte compliment de les normes internacionals” i va transitar sobre aigües neutrals del mar Bàltic a més de tres quilòmetres de Vaindlo.

Les autoritats estonianes van desmentir el relat del Kremlin, i van afirmar que la violació es va confirmar per radar i contacte visual. Segons va declarar un alt oficial, els pilots russos fins i tot van ignorar els senyals de dos avions italians de l’OTAN que es van mobilitzar després que els intrusos fossin detectats per caces finlandesos.

La incursió que ha denunciat Estònia s’afegeix a dos episodis preocupants que van passar la setmana passada: la nit del 9 al 10 de setembre, més d’una vintena drons russos van entrar al cel de Polònia, una cosa que els funcionaris occidentals van veure com un intent de Rússia de posar a prova la capacitat de resposta de l’OTAN. Poc després, el 14 de setembre, Romania va afirmar que un dron rus havia violat el seu espai aeri.

Ahir, responent als periodistes sobre l’incident a Estònia, el president nord-americà, Donald Trump, va mostrar disgust, si bé va evitar estendre’s sobre aquesta qüestió: “No m’encanta. No m’agrada quan això passa”, va dir.

A finals d’agost, el Pentàgon va anunciar a un grup de diplomàtics europeus que els Estats Units planejaven tallar part de l’ajuda de seguretat a, precisament, Estònia, Letònia i Lituània, tots tres membres de l’OTAN que limiten amb Rússia.