La comunicació i la llengua emprada a les consultes mèdiques també són cultura. En aquest sentit, reconec agraït el que he après de molts pacients que he atès. Me’n vaig adonar arran d’un comentari recent que em feu una àvia gran: “Vostè en sap més que l’oli ranci”. Contrariat d’entrada, no vaig copsar que allò en realitat era un elogi.
No fa gaire una bona amiga, metgessa de família, em va fer saber que fa temps que gaudeix recollint frases dels seus pacients relacionades amb la salut, tant populars com de collita pròpia. Unes i altres, tot i ser manifestacions espontànies, són plenes de contingut; em deia que la fan rumiar i l’enriqueixen. Me’n cità una: “Doctora, envellir és també aprendre a perdre”.
Les expressions i el vocabulari popular relacionat amb el cos, la salut i els remeis encara són ben vius i deixen constància de la força de la llengua, malgrat la substitució que la societat ha anat fent per tecnicismes científics originada, inicialment, per l’ús que els metges han fet per significar la seva pròpia expertesa i per l’accés generalitzat del coneixement mèdic i científic per part de la població. El nostre cas –agreujat per altres motius– no és aïllat, passa en totes les llengües, singularment les romàniques. El desús i progressiu desconeixement d’aquestes expressions i formes genuïnes ens fa perdre matisos i ens empobreix.
El doctor Antoni Bertran, amb el seu magnífic i recomanable llibre Ensenya’m la llengua , assenyalava que la darrera meitat del segle XX una bona part dels metges han esbandit el nom popular de moltes malalties i ja no hi ha “ espatllats” i costen de trobar “ feridures” i “ trencadisses”.
Conèixer bé la llengua i manegar-la adequadament ens pot ajudar ben segur a entendre aquestes expressions populars que identifiquen molt bé els símptomes i conceptes que la comunitat empra habitualment. Cal no defallir en el seu ús. Enriquir el vocabulari eixampla els coneixements i ens ajuda a apropar-nos més i millor a l’ànima dels altres. I és també una manera de mantenir la vivesa del llenguatge.
Estimant més la llengua a través de la relació amb els pacients també ens fa més propers a ells i ens fa millors. Recordarem – o bé descobrirem– que un sangtraït no és només un grup del rock, que una granellada no és un refresc, que un coragre no és un ésser antipàtic o que un carn esqueixat no és un producte de cansaladeria.