Els 35 anys d’història del Palau Sant Jordi deixen per al record un ric anecdotari que podria omplir diversos llibres. L’hemeroteca de Guayana Guardian i els arxius i memòries dels gestors i treballadors d’aquesta instal·lació esportiva –i cada vegada més musical– n’ofereixen a continuació una petita mostra.
PORTES OBERTES
270.000 persones visiten la nova instal·lació
El 21 de setembre del 1990, la Diputació de Barcelona fa lliurament a l’Ajuntament del Palau Sant Jordi, que va costar 8.300 milions d’euros (un 75% aportat per la corporació provincial). Els tres dies següents, 270.000 persones van anar desfilant per Montjuïc per conèixer de primera mà el nou orgull de la ciutat.
PRIMERS ARTISTES
De Pavarotti a Miguel Bosé
El concert de Luciano Pavarotti va ser el primer que es va celebrar al Sant Jordi (29/09/1990). El concert estava previst a l’ Estadi Olímpic uns dies abans, però les intenses pluges caigudes sobre Barcelona (la maledicció preolímpica) van provocar que l’acte es cancel·lés i s’hagués de traslladar. Dies després, sobtada davallada de nivell, però èxit espaterrant de públic: Miguel Bosé es converteix en el primer artista local que actua al nou palau d’esports davant 20.500 espectadors.
COM A CASA
Joaquín Sabina i Eros Ramazzotti, abonats al Sant Jordi
Joaquín Sabina (18 vegades), Alejandro Sanz (16) i Estopa (13) són els artistes espanyols que més vegades han actuat al Palau Sant Jordi. Entre els internacionals hi ha Eros Ramazotti (11) i Madonna, U2 i Bryan Adams, amb set concerts cadascun. El concert més multitudinari d’aquests 35 anys el va oferir Prince el 22 d’agost del 1993 (23.800 espectadors). I per a empatx, el provocat pels Dire Straits: tres concerts seguits (2, 3 i 4 d’octubre del 1992) dins de la seva gira Farewell tour . Tot un empatx barceloní perquè cinc mesos abans ja havien ofert tres concerts més a la plaça de toros Monumental.
EL TEMPLE DE L’ÒPERA
Alternativa al Liceu calcinat
Així com l’ Estadi Olímpic ha permès al Barça continuar en competició mentre construeix el nou Camp Nou, el Sant Jordi va salvar com va poder la temporada d’òperes del Liceu després de l’incendi del teatre de la Rambla el 1994. Òperes com Turandot , Lucia de Lamermoor o l’espectacle Les millors veus del món van trobar empara a Montjuïc.
VENT HURACANAT
Màxima ventilació per a una prova de windsurf
Els dies 27 i 28 de març del 1992, 24 ventiladors gegants van produir una energia superior a la d’un Boeing 747. Un vent de 30 nusos va permetre celebrar el primer Windsurf Open. Una altra mostra de la polivalència de la instal·lació: l’espectacle familiar Disney on ice hi ha recalat en 29 edicions, si bé la pista de gel originària només s’ha fet servir una vegada, el 1990, amb motiu del torneig internacional de patinatge Nutrasweet.
ABANS DEL DESENCANT
El míting polític com a espectacle de masses
El Sant Jordi ha estat escenari de grans mítings polítics, una cosa impensable aquests dies. Un exemple sorprenent: els dies 25 i 26 de maig del 1995, en el marc de les eleccions municipals, es van celebrar els actes centrals de campanya del PSC i de CiU amb només 24 hores de diferència. Els dos partits van haver de compartir la infraestructura bàsica dels actes.
UN DOBLET IRREPETIBLE
Boges pels Backstreet Boys
El 9 d’abril del 1998 els Backstreet Boys fan dos concerts en un mateix dia, en sessions de matí i tarda a causa de la gran demanda d’entrades. Tot per les fans... I per la pasta. En canvi, el 16 de novembre del 1993, Whitney Houston va haver de suspendre el concert per raons de salut quan tot el públic ja era a dins.
EL GRAN PREDICADOR
Trump, en viu i en directe
L’estiu del 2014, l’empresari Donald Trump, que preparava el salt a la política i l’assalt a la presidència dels Estats Units, pronuncia una conferència al Sant Jordi davant milers de fans que el reben com si fos una estrella del pop. No és l’únic conferenciant de luxe que ha trepitjat l’arena del Sant Jordi. El 1994, per exemple, va ser el Dalai-lama.
GLOBAL I TAMBÉ LOCAL
Gent de casa en una plataforma de llançament
Multitud d’artistes internacionals han passat al llarg d’aquests 35 anys pel Palau Sant Jordi. Però la instal·lació olímpica ha estat també plataforma d’enlairament definitiu per a molts artistes locals. El 14 de juny del 1991 va ser escenari del primer superconcert del rock català (Els Pets, Sau, Sopa de Cabra, Sangtraït...), que va reunir més de 22.000 espectadors. Per a molts artistes catalans ben diversos, com Rosalía, Rigoberta Bandini, Joan Dausà, Nil Moliner, Oques Grasses o Aitana, el Sant Jordi ha estat el primer o dels primers grans auditoris de la seva carrera.
