Escoltar, entendre, actuar
Visc entre la preocupació i l’esperança. El món en què vivim cada vegada s’assembla més al de l’ensorrament de la República de Weimar. Però com a espanyola, encara que temi l’auge de Vox i Aliança Catalana, soc lleument optimista. A cada nova barbaritat de Miguel Tellado, número dos de Feijóo, més crec que la dreta i l’extrema dreta no aconseguiran la majoria les pròximes eleccions generals. El llenguatge guerracivilista de Tellado i l’estratègia suïcida del PP abraçant l’agressivitat de Vox mobilitzaran milions de persones que ratificaran la majoria plural que dona suport a Pedro Sánchez. A cada excés verbal de Tellado, més vots per aixecar un mur en defensa de l’Espanya plural i democràtica.
Ara bé, aquesta majoria progressista també ha de moure fitxa. No n’hi ha prou amb alertar que ve el llop, que venen els ultres. Cal entendre què passa. Mireu, fins que el van assassinar desconeixia qui era Charlie Kirk. No fa falta que us digui com de menyspreables em semblen les seves idees. Però el que va aconseguir és increïble. Plantar-se als campus, debatre amb els que eren als seus antípodes i crear un moviment de joves que van sucumbir al trumpisme. Precisament per això, el governador de Califòrnia, Gavin Newsom, el flagell més important contra Trump entre els demòcrates, va estrenar el seu podcast convidant el mateix Kirk. Volia comprendre i debatre.
Si no reaccionem a les angoixes dels joves, ens arrisquem a tenir un govern il·liberal
A Espanya, el 30% dels menors de 30 anys –i fins al 40% dels nois de 18 a 24– votarien Vox. No són feixistes: busquen certeses i referents que la política actual no els sap oferir. Si no els escoltem, si no parlem amb ells, si no reaccionem a les seves angoixes, correrem el risc que Espanya tingui també un govern il·liberal. Però sobretot haurem fallat a tota una generació que demana que l’escoltin. Perquè el tàndem polític que vol “cavar una fossa” ( Tellado) al Govern espanyol –també als seus votants?– no proporcionarà als joves les certeses i les seguretats que mereixen.
No els garantirà el dret a l’habitatge, ni una feina digna, ni les pensions als seus avis, ni educació o formació professional de qualitat, ni respectarà la seva identitat sexual. Que els joves d’avui creixin sense esperança en el futur és un fracàs col·lectiu inacceptable. Escoltem, entenguem, parlem i actuem.