El Barça-Getafe és fàcil de resumir. Un equip, inspirat i perfectament acoblat, supera l'altre en tots els aspectes del joc. Es fa difícil destacar un jugador per sobre d'un altre en el conjunt guanyador perquè la victòria és coral, paraula que distingeix als grups campions amb voluntat de transcendir. El d'Hansi Flick respon a aquella descripció.
Aprofitarem per tant l'oportunitat per parlar àmpliament de Frenkie de Jong, un futbolista que si per alguna cosa destaca és per la seva visió col·lectiva de l'esport que practica. I ho farem en sentit positiu per variar, no per posar-lo a caure d'un burro, que sol ser l'habitual.
Els qui no hem format mai part del seu exèrcit de detractors comencem a sortir de nou de la clandestinitat, a treure el cap de sota del paraigua al notar que ha deixat de diluviar, a recuperar la veu en el grup futboler de whatsapp després de mesos d'incomprensió. El nostre gran aliat, més enllà del mateix futbolista i les seves prestacions, és Hansi Flick, la figura més respectada i admirada de llarg per la comunitat culer. Si l'alemany confia cegament a De Jong serà que no som uns ignorants a qui faltar cada dia de bona matí. “Bon, dia”. “Sí sí, bon dia, però De Jong té la sang d'orxata i estic fart de les seves conduccions estèrils”. De Jong convertit en objecte de totes les frustracions, siguin aquestes de soca-rel paranoicobarcelonista o de natura desconeguda. Hi ha hagut moments en què De Jong tenia la culpa que s'espatllés l'aire condicionat a l'oficina.
Frenkie de Jong protegeix la pilota durant el Barça-Getafe
Per a Flick, dèiem, el neerlandès és un element fonamental. Si està bé, l'alinea sí o sí al costat de Pedri. Els qui no li acusem de robar-lo la bossa de mà a les àvies tampoc som excessius en els elogis, però ens fascina la seva sang freda per treure la pilota del darrere davant l'emboscada dels rivals i la seva capacitat innata a l'hora de protegir la pilota i millorar-lo per a plaer del company receptor. Parlant de col·legues de professió, són multitud els que el tenen en un pedestal. L'últim ha estat Rashford en una entrevista: “El jugador més infravalorat del Barça? De Jong”.
No vam dir mai els seus seguidors que fos Schuster i assumim sense problemes que al costat de Pedri, la Pilota d'Or al nostre judici si hi hagués justícia, és un escuder, però menystenir-lo com si fora un inútil desacredita els 'haters' perquè la virulència dels seus atacs no se sosté sobre bases sòlides o empíriques. El seu llenguatge del cos genera discussió. On uns veuen elegància d'altres denuncien indolència. És obvi que no té la fusta de líder que la seva edat exigeix (28) però cal ser obtús (amb perdó, però ens han dit coses molt pitjors) per no reconèixer cap de les virtuts del seu joc.
Podríem repassar les seves xifres davant el Getafe per calibrar el seu punt fort, convertir el complicat en senzill, però és millor anar-se'n a l'intensíssim partit del Newcastle per valorar de què parlem quan parlem de De Jong: va connectar 86 passis de 87 davant un rival que pressionava (i com) a l'home. La dada me la facilita Àlex Delmàs, que de futbol sap molt més que servidor.
