La proposta d’un model de finançament singular per a Catalunya que permeti a la Generalitat recaptar i gestionar tots els impostos troba un ampli predicament a la societat catalana. Dues terceres parts dels consultats per Ipsos donen suport a aquest model, que situaria Catalunya en un escenari semblant al basc, d’“independència invisible” (però molt tangible en termes de caixa), i que, sens dubte, reduiria el conflicte català a unes dimensions més manejables. El suport a aquest nou sistema és pràcticament transversal, si s’exceptua l’electorat de la dreta i la ultradreta espanyolista (malgrat que un de cada cinc votants de Vox es mostren d’acord a atorgar a Catalunya aquest finançament singular).
Els matisos, però, hi són. Per exemple, un de cada cinc votants socialistes desconfien del finançament singular. I malgrat que el gènere no marca diferències davant aquesta proposta, sí que en marca l’edat. El suport al finançament singular és deu punts més alt entre els consultats amb més de 64 anys que no pas entre els de menys de 34.
Finançament singular: ampli rebuig de l’elector del PP o Vox i recel d’un de cada cinc votants del PSC
La paradoxa més important es registra a partir del nivell de renda. Entorn del 70% dels que viuen amb comoditat o amb uns ingressos suficients, donen suport que la Generalitat recapti i gestioni els impostos dels catalans. En canvi, el suport cau gairebé 20 punts, fins al 53%, entre els ciutadans amb ingressos insuficients i que més necessitat haurien de tenir de rebre ajuts des de l’administració pública.
El finançament singular forma part de les contrapartides que els independentistes catalans (en aquest cas Esquerra) han pactat amb el president Pedro Sánchez, a canvi del seu suport al Govern de coalició progressista a Espanya, o a l’ Executiu de Salvador Illa a l’escenari català. Tot i això, l’aprovació dels pressupostos continua pendent en tots dos casos i l’enquesta d’ Ipsos ha preguntat quina hauria de ser la conducta de Junts i Esquerra quan Sánchez o Illa presentin el seu projecte de comptes públics.
Un terç demana un vot incondicional als comptes, i un 30%, només si les propostes d’ERC o de Junts hi són
A primera vista, la gran majoria dels catalans (més del 60%) volen que Junts i Esquerra (i els Comuns, en el cas dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya) donin suport als respectius projectes de comptes públics. Tot i això, la meitat d’ells (entorn del 30% de tots els consultats) condicionen aquest suport a fer que els futurs pressupostos incloguin les propostes de cada grup (és a dir, de Junts, Esquerra o els Comuns).
Naturalment, els votants de cada formació expressen diferències sensibles sobre el caràcter condicionat d’aquests suports. En el cas dels pressupostos de l’ Estat, malgrat que l’aclaparadora majoria dels votants independentistes (al voltant del 80%) donen suport a un vot favorable del seu respectiu grup, només una minoria accepten que sigui incondicional i fins a un 60% supediten el suport a la condició que s’acceptin les propostes de Junts o d’Esquerra. El rebuig de facilitar l’aprovació dels pressupostos estatals és especialment elevat entre els votants populars i de Vox, però disminueix en el cas dels comptes catalans, un capítol en què, de manera paradoxal, l’oposició dels seguidors d’ Aliança s’accentua visiblement.
Els votants populars i els de Vox o Aliança mostren el rebuig més gran al pacte d’uns pressupostos
La correlació general és una mica més favorable en el cas dels comptes catalans (amb un 65% de suport a l’acord pressupostari). Però amb prou feines varia la posició dels votants secessionistes: el 85% dels electors d’ERC volen que el seu partit doni suport als pressupostos que pugui presentar Salvador Illa. Ara bé, el 54% condicionen el suport a fer que es recullin les propostes d’Esquerra. I tot i que Junts lidera l’oposició al Parlament, també els votants de Puigdemont volen que doni suport a uns eventuals comptes del Govern Illa. Fins a un 77% donen suport a un vot favorable, però, igual que els d’ERC, el 57% exigeixen que s’incloguin les propostes de Junts. En definitiva, més d’una dècada després de les amargues divisions del procés, la societat catalana aposta pel pacte i l’estabilitat.