Llarga vida al llibre en català

Des de divendres de la setmana passada i fins diumenge vinent se celebra a Barcelona una nova edició de la Setmana del Llibre a Català, esdeveniment cultural que s’organitza ininterrompudament des del 1983 i que ja suma, per tant, més de quaranta edicions.

Parlem d’una celebració de les lletres, en concret de les catalanes, però no és sobrer donar un cop d’ull a les xifres, atès que donen idea justa de la dimensió que ha adquirit el sector. Aquest any a la Setmana, que té 312 expositors i ha programat més de 300 actes, s’hi presentaran 125 novetats editorials. El certamen confia a atreure uns 100.000 visitants i facturar vendes al voltant d’un milió d’euros, xifra que ja va vorejar en l’anterior edició.

La Setmana se celebra el 2025, com l’any passat, al passeig de Lluís Companys, després d’haver conegut en els seus més de quatre decennis de vida diferents emplaçaments ciutadans. Però, òbviament, tot i ser important, la ubicació no és el més rellevant: sí que ho és, en canvi, la seva condició d’espai ideal per estrènyer llaços entre les diferents baules de la cadena del llibre en català, començant pels autors i editors i arribant fins als lectors, que són, com a tals, els que en última instància donen sentit a l’escriptura.

Les institucions catalanes han cuidat sempre el llibre en català, convençudes que es tracta d’un instrument de cultura i de defensa de la llengua sense parió. Algunes operacions promocionals han tingut més visió de futur i més èxit que d’altres. Però totes han contribuït en alguna mesura a consolidar l’oferta editorial en català que, avui dia, ha assolit bons nivells.

La Setmana del Llibre en Català, oberta fins diumenge vinent, espera 100.000 visitants

Un dels indicadors del que diem, a més a més, òbviament, de la difusió dels llibres en català al nostre país, és la projecció creixent cap a l’exterior, que ens indica que aquesta consolidació creativa i industrial no es re­dueix a les lletres, sinó que també té el seu correlat en l’àmbit de les xifres. En aquest sentit, La Vanguardia publicava ahir una àmplia informació, documentada a la base de dades de l’Institut Ramon Llull, que descriu l’actual bona salut de la literatura en català més enllà de les nostres fronteres.

Per resumir en un parell de xifres aquesta bona salut, recordarem que si el 2007, any en què Catalunya va ser la convidada d’honor a la Fira del Llibre de Frankfurt, es van comptabilitzar fins a 174 traduccions a llengües estrangeres d’obres escrites en català, l’any passat la xifra ja va ascendir a 348; és a dir, exactament el doble.

Aquesta informació té una altra virtut considerable, ja que ofereix una instantània posada al dia de les lletres catalanes, valorades des de l’òptica de la seva capacitat de penetració en mercats forans. Es tracta d’una instantània que potser sorprengui els menys avisats. Perquè si bé és cert que autores ja clàssiques com Víctor Català (Caterina Albert), Mercè Rodoreda o Montserrat Roig es mantenen entre les vint més traduïdes, també ho és que són nombrosos els escriptors i escriptores que s’han incorporat a aquesta llista, donant proves de la renovació del sector.

Direm en aquesta línia que l’autora més traduïda, amb 151 traduccions l’any passat, és Rocio Bonilla, una prolífica escriptora i il·lustradora de literatura juvenil i infantil. És precisament aquest gènere un dels més sol·licitats a l’estranger, entre els produïts en català. I per tant, la presència de creadors del mateix és important en la llista dels vint més traduïts, en què, per cert –una altra novetat respecte a altres èpoques–, un 75% dels autors són dones, i només un 25%, homes.

Des del 2007, s’ha doblat llargament el nombre de títols traduïts a altres llengües

Encara assenyalarem altres notícies derivades de l’informe: si bé la literatura infantil i juvenil acapara gairebé la meitat dels títols traduïts (161), la ficció va guanyant posicions (103), i també la no-ficció (53), clarament al davant d’altres gèneres com ara la poesia, el teatre o el còmic.

El talent literari i l’editorial són, naturalment, factors determinants en aquest procés de creixement, i salta a la vista, en funció dels resultats aquí consignats, que no escassegen. Però també és necessari recordar la tasca institucional, que ha buscat la projecció del sector i continua buscant-la any rere any als certàmens internacionals on es donen cita les persones que contribueixen des del món del llibre al vigor de la cultura escrita. Queda encara camí per recórrer, però els resultats ja assolits constitueixen el millor esperó per continuar avançant. Llarga vida al llibre en català.