Podem estimar el mar, però pot el mar estimar-nos a nosaltres? Més encara, pot enamorar-se d’algú? Montse Barderi (Sabadell, 1969) és una enamorada del mar, i arran d’unes trucades de la seva germana, la idea va anar més enllà: “Quan va deixar casa seva a una mare i dos fills que fugien d’Ucraïna, ella va marxar a Calella de Palafrugell, i cada dia em trucava i em parlava del mar com si fos un company meravellós”. A aquesta revelació s’hi va afegir, a Caldes d’Estrac, l’observació de “moltes dones madures i soles que passejaven davant del mar com si fos d’alguna manera el seu company de vida”, i entre una cosa i l’altra se li van anar apareixent els dos personatges d’ El mar, que brilla i riu (Columna): el mar i la Daniela.
El seu, però, ja no és un mar rabiós que s’imposa a tot, sinó madur, que sap que té més temps al darrere “que segles al davant”, i aquesta maduresa es compassa amb una dona a qui coneix quan és una nena i l’anirà veient créixer, sense interposar-s’hi, fins que ella també arriba a un moment de canvi. La Daniela és una noia nascuda al Perú i que des de petita nota la pressió social davant d’un entorn al qual li costa tolerar la diferència. D’origen pobre, acaba convertida en una cirurgiana plàstica de gran prestigi, que en comptes de millorar els cossos enfoca la seva vocació a fer intervencions per ajudar dones maltractades.
“L’envelliment no és una decadència sinó un renaixement, saps que les coses no són com les imaginaves: són millors”
Barderi troba que, com tanta gent que se sent sola, la Daniela “posa molta fe en l’amor de parella, però davant les expectatives per l’amor romàntic inicia un camí cap a l’autonomia”. En la seva maduresa, aquell desencís no la duu al nihilisme ni la indiferència, sinó cap a una nova llibertat, perquè “tota pèrdua té un guany”.
La novel·la, que s’ha presentat durant aquesta Setmana del Llibre en Català, també és, així, un cant a l’assumpció de l’edat: “L’envelliment no és una decadència sinó un renaixement, saps que les coses no són com les imaginaves, veus com són realment i no és el que volies: és millor”. Així, la seva protagonista “parteix del desencant per superar les seves contradiccions”, assegura l’escriptora, que també creu que “fer-se gran vol dir viure sense mites”, “meravellar-te en cada etapa” i acceptar “el prodigi de ser aquí”.
Actes destacats de La Setmana del Llibre en Català
Dimecres 23 de setembre
Entre els actes destacats d’aquest dimecres festiu a Barcelona, bona part del matí es dedicarà a literatura i muntanya, del romànic de la Vall de Boí al Montseny, passant pel Cadí (11 h). Narrativa breu amb Josep M. Arnau, Sergi Purcet, Eulàlia Armengol, Eva Arnal, Gemma Muñoz i Gemma Santaló (11.45 h). Celebració dels 35 anys de Cafè Central (13.15 h).
Flavia Company xerra amb Álvaro Colomer sobre l’univers de Haru (17 h), es presentarà Literatura catalana de la postmodernitat, de Jordi Marrugat, Víctor Martínez-Gil i Núria Santamaria (18.45 h), i Jordi Llavina presentarà Memòria del cos, la poesia completa d’Àlex Susanna (19.30 h).
Amb la figura d’un mar “que pot ser Déu, la vida o la teva pròpia veu amagada que només surt amb l’experiència”, Barderi s’acosta a una “espiritualitat laica i sense catecismes”, però que també “és un símbol de la solitud plena” sense deixar de “sintonitzar amb els altres i mantenir els lligams”, que també són necessaris.
