Els ganivets estan esmolats i la pressió del sector radical contra els moderats que representa el president Massud Pezeixkian s’intensifica a l’ Iran des que es va confirmar que, si no passa res extraordinari, dissabte 27 de setembre es reprendran les sancions del Consell de Seguretat de l’ONU de què es va desfer el país fa una dècada, quan es va firmar el Pla d’ Acció Integral Conjunt, que es va passar a conèixer popularment com a Acord Nuclear o, per les sigles, JCPOA.
“Amb aquesta carta, declaro una vegada més davant d’aquesta assemblea que l’ Iran no ha intentat mai ni intentarà construir una bomba nuclear”, va dir Pezeixkian davant de l’Assemblea General de Nacions Unides. “Qui pertorba la pau i l’estabilitat a la regió és Israel, però és l’ Iran qui rep el càstig”, va afirmar el president, que va acusar els tres països europeus que van demanar la reimposició de les sancions d’actuar de “mala fe”.
“Qui pertorba la pau i l’estabilitat és Israel, però l’Iran rep el càstig”, va dir a l’ONU el president iranià
L’entrada en vigor d’aquestes sancions que ja va patir l’ Iran en el passat no només aprofundirà els problemes econòmics, sinó que aguditzarà l’aïllament a què està sotmès el país.
Per entendre l’escenari en què està la República Islàmica actualment cal remetre’s al 2015. El llavors ministre d’Exteriors, el reformista Muhammad Javad Zarif, i el seu equip negociador van acordar que qualsevol dels països signants de l’ acord ( EUA, França, Regne Unit, Xina, Rússia i Alemanya) podia reactivar automàticament les sancions de l’ONU contra l’ Iran si considerava que Teheran no complia el que havien pactat.
A diferència de les altres votacions al Consell de Seguretat, per a aquest cas s’abolia el veto. Aquest incís, que es va conèixer popularment com a snapback , va ser llavors criticat pel sector més radical de l’ Iran, que sempre es va oposar a les negociacions que tenien per objectiu la congelació i el desmantellament del programa nuclear iranià a canvi de l’aixecament de sancions. El govern moderat del llavors president Hassan Rohani va defensar la seva decisió d’incloure l’ snapback sota l’argument que cap país no tindria motius per reactivar-lo.
Tot i això, com ha demostrat la història, els plans no han sortit com pensaven.
El 2018 Donald Trump va decidir retirar els Estats Units del JCPOA després de declarar-lo “el pitjor acord que s’hagi firmat mai” i va imposar noves restriccions sobre el país. Aleshores, l’ Iran, segons l’ Agència Internacional de l’ Energia Atòmica, complia amb el que s’havia
pactat.
A partir de llavors es va desfermar una cadena d’esdeveniments que es van acabar amb la reactivació i acceleració del programa nuclear iranià a un nivell molt més avançat que el que hi havia el 2015. Avui, una dècada després, l’anomenat bloc E3, de què formen part el Regne Unit, França i Alemanya, justifica l’activació de l’ snapback sota l’afirmació que l’ Iran no ha complert amb diversos compromisos de l’acord nuclear. L’acusen, entre altres coses, de superar límits a l’enriquiment d’urani (ha passat del 3,75%, com ho estipulava l’ acord, al 60%), fer servir centrifugadores avançades i no cooperar plenament amb l’ Organització Internacional de l’ Energia Atòmica. La urgència de frenar els avenços nuclears de l’ Iran es va fer més evident des de la guerra dels 12 dies llançada per Israel al juny. Iran, per la seva part, assenyala Europa per no haver complert la promesa d’ajudar a buscar la manera de suportar les sancions dels Estats Units i poder-se beneficiar econòmicament del JCPOA, com van prometre el 2018.
Avui gran part del sector radical demana respostes extremes a l’activació de l’ snapback com ara retirar el país de l’ acord de no-proliferació d’armes nuclears i de desenvolupar armes nuclears. “La decisió no s’ha pres, però hi ha una gran pressió política i social”, va dir un diplomàtic iranià que va parlar sota condició d’anonimat.
Molts a l’ Iran, com es reflecteix cada dia als diaris, temen que aquest nou escenari impliqui un nou atac israelià. “Els Estats Units han anunciat els resultats per endavant”, va dir dimarts en una intervenció televisiva el líder suprem, que va tancar la porta a la possibilitat de restablir converses amb Washington, un dels requisits posats per l’E3 per posposar durant sis mesos l’activació de l’ snapback . “El resultat és el tancament de les activitats i enriquiment, això no és negociació, és una imposició”, va sen-tenciar Ali Khamenei, que va anunciar que no se sotmetrien a pressions.
“El país pot superar el seu retorn”, va dir Pezeixkian ahir parlant de les sancions, que inclouen, entre d’altres, el bloqueig per exportar petroli i gas; congelar els actius en bancs estrangers, i prohibicions per desenvolupar el programa de míssils balístics. Tot i això, ahir el diari Kayhan , el director del qual és designat
pel líder suprem, confirmava que aquestes sancions tindran un gran impacte psicològic en la població.