Maria Branyas, que era la persona més vella del món quan va morir a Olot el 2024 amb 117 anys, tenia en aquell moment una edat biològica equivalent a 94 anys. Ho indica una investigació que ha analitzat les mostres de sang, saliva, orina i femta que Branyas va donar a la ciència i que revelen els secrets de la seva longevitat extrema.
Els resultats “aporten una nova visió a la biologia de l’envelliment humà” i “suggereixen estratègies potencials per augmentar l’esperança de vida” en la població general, destaquen els autors de la investigació a Cell Reports Medicine , on ahir van presentar els seus resultats.
Les rares variants genètiques que tenia Branyas poden inspirar teràpies que allarguin la vida
“Era una persona molt vella i molt sana”, declara a La Vanguardia Manel Esteller, investigador de l’ Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i director del treball. “Per primera vegada hem pogut diferenciar els factors relacionats amb l’envelliment biològic de les malalties associades amb l’envelliment. Hem demostrat que envelliment i malaltia no han d’anar forçosament junts”.
Maria Branyas va morir sense malaltia, destaca Esteller. Però el 2023 tenia biomarcadors d’envelliment extrem que presagiaven que arribava al final de la seva vida. Tenia uns telòmers extraordinàriament curts, cosa que indicava que la capacitat de divisió de les seves cèl·lules s’estava esgotant. A més a més, moltes cèl·lules mare de la sang li havien deixat de funcionar. I algunes de les que funcionaven produïen els anomenats limfòcits B associats amb l’edat. Però gaudia de bona salut, amb nivells baixos d’inflamació, una gran capacitat d’eliminar residus de les cèl·lules (o autofàgia), nivells de colesterol òptims i una població de cèl·lules immunes T pròpia de persones joves, la qual cosa possiblement va contribuir que superés la covid amb 113 anys.
Tenia “un dels metabolismes de lípids més eficients que s’han reportat [i] una excel·lent salut cardiovascular”, destaquen els investigadors. “També tenia molt bona memòria i cap senyal de demència”, afegeix Esteller, que la va conèixer a l’última etapa de la seva vida.
La seva edat biològica s’ha estimat en 94 anys a partir de rellotges epigenètics, que analitzen patrons de metilació de l’ADN que canvien de manera predictible amb l’edat.
La investigació ha revelat que tenia un genoma privilegiat, amb presència de nombroses variants genètiques que afavoreixen una bona salut i absència de variants que afavoreixen malalties. Va heretar una rara variant que, segons dades d’estudis en cucs, augmenta la longevitat; una altra que, segons estudis en mosques, afavoreix la reparació de l’ADN i també la longevitat; tenia més rares variants genètiques relacionades amb una bona funció immune i una bona salut cerebral; i altres variants que afavoreixen la producció d’energia als mitocondris minimitzant l’estrès oxidatiu.
Però una herència genètica privilegiada no és suficient per arribar a una edat avançada amb bona salut, adverteix Esteller. A més, convé evitar les agressions ambientals que propicien malalties i escurcen la vida. El metge i investigador destaca que Maria Branyas ni fumava ni bevia, havia caminat amb freqüència mentre la seva mobilitat l’hi havia permès i havia tingut des de feia anys una dieta saludable.
L’anàlisi del seu microbioma intestinal ha detectat una sorprenent abundància de bacteris saludables, com els del gènere Bifidobacterium , que solen declinar en persones grans però que en Maria Branyas es mantenien en nivells alts. Així mateix, s’ha detectat una escassetat de bacteris perjudicials, que solen augmentar amb l’edat però que en ella es mantenien en nivells baixos.
Quan Esteller la va conèixer, Maria Branyas menjava tres iogurts al dia, sense sucre. Atès que els bacteris presents als iogurts es consideren beneficiosos per a la microbiota intestinal, “creiem que és probable que la ingesta de iogurt a través de la modulació de l’ecosistema intestinal hauria pogut contribuir al seu benestar i edat avançada”, escriuen els investigadors, però no saben si també havia menjat iogurts amb regularitat quan era jove.
Tot i que Maria Branyas és un cas únic, “aquests resultats suggereixen estratègies per augmentar les expectatives d’envelliment saludable a la població general”, apunta Esteller.
Les més immediates són intervencions per afavorir els processos biològics que van permetre a Maria Branyas envellir sense emmalaltir. Aquests processos inclouen baixa inflamació, autofàgia eficaç i eficiència mitocondrial. Les mesures que els afavoreixen inclouen una dieta saludable (tant en qualitat com en quantitat), un estil de vida físicament actiu i evitar exposar-se a substàncies tòxiques.
A més llarg termini, “haver identificat variants genètiques infreqüents relacionades amb la longevitat saludable obre la via a buscar teràpies que actuïn com aquestes variants; és possible que, a partir d’aquestes variants genètiques, es puguin desenvolupar fàrmacs que augmentin l’expectativa de tenir una vida llarga i sana”, apunta Esteller.
