L’actor aficionat Thierry Sabatier va perdre la visió en un accident fa quaranta anys i ara torna a l’escenari, com a professional, per explicar la seva història ficcionada a La vie invisible. “No és ben bé la meva vida, perquè el pudor m’impediria de fer-ho, però sí que està inspirat en el que em va passar”. L’actor forma part de La Comédie de Valence - La Brèche, i interpreta l’obra al Teatre Lliure de Gràcia amb Romain Cottard i Chloé Olivères, fins al 5 d’octubre.
El text és de Guillaume Poix, i la idea i la direcció és de Lorraine de Sagazan, que declara que l’obra sorgeix de les converses amb Sabatier: “És una recerca de la diferència entre el que és real i la ficció, entre la percepció i la memòria”. La directora recorda: “L’espectacle pot ser vist amb discapacitat visual, perquè justament s’hi han reduït les imatges. Tot el públic, hi vegi o no hi vegi, està a un mateix nivell quan veu la funció, i els invidents hi accedeixen sense cap aparell”. L’espectacle forma part del projecte Ànima Lliure, amb Banc Sabadell, que aposta per la diversitat als escenaris.
Faig referència a un espectacle que vaig veure abans de perdre la visió i em venen records molt vagues
Sabatier també explica que no sabia com es podria moure per l’escenari i Sagazan revela la solució que hi van trobar: “Ens vam inspirar en el braille i hem posat a terra marques amb relleu perquè Thierry amb el bastó s’hi pugui desplaçar. És com un decorat en braille. Volem que l’espectador tingui la sensació de la dificultat de la percepció”.
A La vie invisible, el personatge de Thierry Sabatier rememora l’última obra de teatre que va veure abans de perdre la vista, amb l’ajut dels altres dos intèrprets: “Faig referència a un espectacle que em va impactar, que vaig veure fa molt de temps i em venen records molt vagues. De fet, no en recordo ni el títol. Era una obra que parlava d’una parella en crisi, una parella que s’estava desfent. Hi vaig anar amb la meva mare, per tant fa molt de temps”.
Lee también
“L’argument em fa pensar en la vida dels meus pares, que també era una parella que s’estava desfent –continua Sabatier–. I segurament la meva mare la va percebre molt diferent de com la vaig percebre jo, perquè ella estava en aquest procés de crisi. Però d’això me n’he adonat ara, preparant aquest espectacle”.
La comunió amb la directora i els intèrprets ha estat absoluta, segons el testimoni de l’actor invident: “Hi ha aspectes de la meva vida que jo no he abordat, per pudor. Però ells tres els han sabut veure i els han desenvolupat, encara que jo no els ho hagi explicat. I això ha estat molt emotiu per mi”.
“Em poso nerviós quan pujo a l’escenari, però tenia tantes ganes d’actuar, que m’hi vaig llançar. Una altra cosa era el fet de moure’m a l’escenari, perquè em moc molt, i gràcies a aquestes marques en relleu, ara me’n surto”, conclou l’actor protagonista.
