Calma, calma, que el Furor és el nom del vaixell de l'Armada que el president del Govern espanyol va anunciar que enviaria imminentment “per si calgués assistir la flotilla” que es dirigeix cap a Gaza “i fer algun rescat”. “És un vaixell de guerra en una zona de guerra. ¿Qué pot sortir malament?”, replica @juanmegias55 en l'antiga Twitter.
Els temps ho són tot en política, diuen els experts, deu ser cert perquè les xarxes no han trigat a veure una sincronització entre les decisions judicials que afecten la família del president espanyol, Pedro Sánchez, i la decisió d'enviar el vaixell. Itàlia també n'ha enviat un altre, cada pal que aguanti la seva vela.
El BAM 'Furor'
La realitat és que el fet que esdeveniments així, allò del jutge Peinado i allò del germà, i allò del Fiscal General, i això del BAM (Vaixell d'Acció Marítima), coincideixin en el temps i en l'espai és d'allò més normal vist això i tot el que hi ha pendent en tots els camps i més coses que poden passar, que els socis, ai, Pedro Sánchez, no estan mai satisfets, i menys encara amb Israel, i no direm que per allò del graner de vots.
(Un parèntesi: l'enquesta electoral sobre Catalunya publicada per aquest diari diumenge passat constatava un augment de les extremes dretes espectacular davant una esquerra que no suma. Atès que a Espanya un 80% de la població dona suport als palestins, i a Catalunya segur que la proporció es manté, de debò que això de Gaza té tant rèdit electoral?)
El primer 'Furor' de l'Armada Espanyola, un destructor de torpedes, va ser torpedinat i enfonsat a la guerra amb els Estats Units el 1898
O potser és que es tracta d'un altre rèdit, diem, aguantar fins al 2027, per exemple, amb Podemos en actitud rondinaire: Ione Belarra diu que el decret aprovat per a l'embargament d'armes a Israel és un “engany”, entre altres coses perquè inclou que el Govern espanyol se'l pugui saltar “invocant l'interès general”. Un detall obviat és que igual llavors a Israel, amb aquest mar de fons, l'interès general espanyol no li resulti tan interesant.
Ja veiem que la cosa és difícil, així que anem a les xarxes perquè ens donin solucions fàcils. A l'antiga X es posen les botes amb el jurat popular per a Begoña Gómez (“m'empadronaré a Madrid només per veure si m'elegeixen de jurat i puc condemnar Begoña Gómez”, @Tabarnia_BCN”, editat).
En canvi, des de Bluesky @armatofu.bsky.social posteja que “és urgent una entrevista a Begoña Gómez. Vull que Begoña denunciï públicament l'assetjament que està patint, i que tothom sàpiguen com una dona innocent s'està enfrontant a tot un Partit Popular de la mà d'un jutge sicari” (editat), i ajunta dues fotos, una de Begoña Gómez i una altra de Silvia Intxaurrondo. Doncs això, que se n'assabentin a TVE.
Lee tambiénBrigitte ens ho explicarà (què és ser dona)
Després d'establir les circumstàncies de la cosa tornem al Furor, al vaixell. No hi ha acord entre el que pot fer, el que no pot fer i el que hauria de fer o no hauria de fer, i ni tan sols en si hi ha d'anar o no ni per a què servirà. Però sí que hi ha acord que el nom, déu-n'hi-do.
De fet, el primer Furor de l'Armada Espanyola, que era un destructor de torpedes construït el 1896, el van enviar a protegir Cuba durant la guerra Hispanonord-Americana de 1898. Va ser torpedinat a Santiago de Cuba i enfonsat. La història és molt repetida a X i Bluesky, i hem verificat que és certa.
Lee tambiénUna vida no importa fins que la pots utilitzar
A partir d'aquí la distopia s'ha apropiat d'X, si el vaixell entra en aigües israelianes què passarà, si entrarem en guerra amb Israel i en aquest cas què passaria... Corre que el Furor PAG-46 està equipat amb armament israelià. Ho hem verificat i no és cert, encara que hagués resultat d'allò més no distòpic, sinó esbalaïdor.
Com que no tenim una bola de vidre no ens aventurem a projectar cap futurible, però recollim una última opinió, aquesta des de Bluesky: “I des de Cartagena salpa el Furor, no amb fúria de canons, sino amb un hospital al ventre, amb l'ordre clara de rescatar”, @iamcrazzy.bsky.social. Doncs que li canviïn el nom al vaixell, ja que la missió és tan poètica.
També es podria i seria convenient mirar amunt, com a la pel·lícula, perquè Lituània ha demanat que els caces espanyols facin caure drons russos. La ministra Robles va respondre que els conflictes “s'han de solucionar per la via diplomàtica” i que ni parlar-ne, de fer caure res. Doncs això.
