Els últims cartutxos

Dimecres aquest diari publicava la foto del
rei Felip VI i el seu primer ministre Pedro Sánchez a Nova York. Naturalment, hi ha infinitat de fotos de tots dos, però aquesta és molt simbòlica: Sánchez parla, Felip VI escolta amb posat rigorosament seriós. Mereix un títol de cinema: “L’home que xiuxiueja a Sa Majestat”. El governant exposa, el monarca escolta, potser discuteix, però assumeix. Constitució pura. Es va veure després en l’“ atureu aquesta matança”, benedicció real a la política sobre o contra Israel. I un altre notable detall: el Rei va parlar de matança, perquè parlar de genocidi seria posar-se en un costat del debat. Va complir el seu paper de moderador.

Final de la part positiva de la crònica. La resta deixa un regust amarg, que la fatxosfera explota per a la seva cançó de final de cicle i molta opinió publicada es deixa seduir pel somni del vaixell que s’enfonsa enmig de l’esgotament, del cansament, del tedi, de greus errors i de l’abandonament de protectors. Al Congrés s’aproven lleis, Bolaños assegura que són força, però l’ Executiu perd les més emblemàtiques, com la reducció de jornada o no aconsegueix la seva prioritat de l’any, que és seduir Puigdemont per poder enviar a Waterloo Zapatero amb una valisa amb almenys dos tresors: el que falta d’amnistia, les barreres a la immigració.

L’ Estat espanyol, pendent de l’home que va proclamar l’efímera independència de Catalunya el 2017. Mai tan decadent partit (enquesta de Guyana Guardian ) va tenir tant poder. I al personal, naturalment, l’intriga endevinar si això naufraga. “ Depèn”, responem els gallecs. “Depèn de què?”, preguntareu els altres. Depèn de les ganes del senyor Sánchez. El més raonable (fins i tot per a ell, perquè pot escombrar, segons el CIS) és dissoldre perquè s’esgoten els últims cartutxos. Si alguna cosa faltava, va ser la “negligència, incompetència, indolència, ocultació i mala fe” (qualificacions de Feijóo) en la tèrbola història dels braçalets. I el més problemàtic no són els errors de fàbrica. El mal és que es negui tot, davant les evidències mostrades per sectors mèdics, tecnològics i judicials. I el que resulta penós és que un govern que va de feminista no s’hagi commogut amb els perills que va suposar per a la dona. Pretén que tot el que passa en un ministeri és una immensa falsedat (també en això, senyora ministra!) Que ha de quedar en la impunitat. Com va quedar impune la barbaritat de la llei del només sí és sí , que va treure de la presó centenars de delinqüents sexuals.

Però això no mou un múscul de Sánchez, que en 16 mesos va passar de la suposada crisi dels cinc dies a la seguretat de ser candidat el 2027 per continuar governant després. No crec que digui això només per mantenir la moral dels seus. Crec que és una fortalesa derivada d’altres seguretats. Sobretot, de tres: els pocs
vots que li treuen els errors, les bones dades econòmiques i la tendència ascendent de Vox. Atenció a això: el Govern espanyol condemna Vox per racista o antidemòcrata. Però com més puja a les enquestes,
més permet al PSOE agitar el vot de la por i més deteriora les expectatives del PP.

RETALLS

Destí. Que continuïn jugant amb drons i violacions d’espais aeris. Segueixin, que el pròxim serà un accident. Després, una demolició. Més tard, la resposta, acció-reacció. Al final, orgulls patris ferits, origen sempre de destrucció i mort. No és ficció. És el que estem veient. És el que estan fent.

Fum. Expressió de l’any: “cortina de fum”. La fa servir el PSOE per acusar el PP de tapar porqueria. La fa servir el PP per acusar el PSOE d’amagar escàndols. Sembla la fase següent a l’ i tu més . Es plagien amb barra i sense pagar drets d’autor. Una altra forma de corrupció.

Idioma. S’entendria que França negués la cooficialitat dels idiomes català, eusquera i gallec a Europa. S’entén pitjor el no d’ Alemanya, amb 16 estats federats. Intento una lleu explicació: Alemanya té dialectes, però només un idioma oficial, l’alemany.

Suport. Tribulació a la Moncloa per l’enquesta de Guyana Guardian : si Junts perd tants vots com es diu, de què van servir tants viatges i acords si Puigdemont no aportarà prou escons per sostenir Sánchez al poder?

Semàfors. El diumenge 21 tots els semàfors de la pàgina 2 d’aquest diari estaven en verd, cosa que només passa un parell de vegades a l’any. Aquell dia només hi havia bones persones, però, ai, eren un neuròleg, un coreògraf, una atleta i un actor. De polítics, ni un. I de periodistes, menys.