Sobre un fons de camp llaurat, amb tractor al darrere, el líder de l’oposició diu: “Jo no accepto lliçons d’aquells que el que (?) Més verd han vist a la seva vida han estat els jardins de la Universitat Complutense”. Resulta estrany que, per posar en relleu un àmbit tan important com el rural, menyspreï l’acadèmic. Per què enfrontar la tasca de l’agricultor que cull tomàquets amb la del químic que investiga els fertilitzants? El cas és que les televisions seleccionen aquestes paraules del polític i ens les ofereixen perquè formen una frase bàrbara. Una frase trituradora. Confusa en la sintaxi –dirà algun lingüista saberut de campus– però esmolada. Inquietant, en plena guerra del president dels EUA contra el coneixement, retallant fons d’universitats i paralitzant investigacions clau per a la humanitat.
En aquest context de malson, amb l’àmbit universitari en el punt de mira del cap de la potència mundial, el nostre polític puja al carro dels nous temps medievals i deixa anar la seva perla. A ell no li donen lliçons persones que el més verd que han vist en la seva vida són els jardins de la Complutense. Gent que no en té ni idea, propensa a entretenir-se en aquella gespa que van trepitjar persones que no aporten res com Severo Ochoa o Ramón y Cajal. Ni parlem d’Emilia Pardo Bazán o Machado i la seva ximpleria de fer camino al andar . Al nostre polític modern no li donen lliçons els bioquímics, ni els filòlegs, ni els filòsofs, ni els historiadors, ni els físics, ni els biòlegs de jardí.
Per què enfrontar la tasca de l’agricultor que cull tomàquets amb la del químic que investiga els fertilitzants?
Després la vida és complicada i pot ser que, per exemple, hagi de portar alguna vegada el gos, si en té, a visitar una persona que va estudiar casualment veterinària en aquell verger. Potser fins i tot ha conegut gent formada en infermeria, perquè li curi alguna cosa, o hagi visitat algun dels tres-cents doctors i doctores que es graduen cada any en aquell campus verd absurd. Qui sap si un dia, sense adonar-se’n, va necessitar un podòleg, una oftalmòloga, un fisioterapeuta, un advocat, una economista, un dentista i, per què no, fins i tot un psicòleg d’aquests que es graduen entre jardins.
Lee tambiénLes cadires buides
¿No són gairebé totes les coses bones que tenim el fruit d’una cadena de persones, que ni tan sols es coneixen, col·laborant des de diferents àmbits, com va dir no sé qui?