Quan tenir dues filles amb discapacitat no és suficient per escollir escola
El viacrucis de la família Minutoli
María, la més gran (13 anys), continua sense escolaritzar tres setmanes després d'haver començat el curs per a la resta d'alumnes
La família Minutoli per complet, amb María i Marta, les filles, en el centre de la imagen
La família Minutoli, que resideix des de fa 17 anys a Barcelona, no té una vida fàcil. Les seves dues filles, María (13 anys) i Marta (12) tenen diverses malalties, per això la primera té reconeguda una discapacitat del 65% i la segona del 75%. A María, la més gran, li corresponia aquest curs iniciar l'ESO. A causa dels problemes –denunciats pels seus pares- que ha arrossegat d'assetjament en l'escola, els seus progenitors, de conformitat amb l'escola, van incloure en la preinscripció fins a sis instituts fora del seu barri perquè la nena no coincidís amb els seus antics companys i així poder començar de zero en aquesta nova etapa educativa. Doncs bé, avui, tres setmanes després que s'iniciés el curs, María continua a casa sense escolaritzar.
En la primera assignació els van adjudicar un institut que no era entre les seves peticions. Després de queixar-se, els van assignar l'últim de la seva llista. Els pares expliquen que van incloure aquell centre com a última opció perquè no van pensar mai que l'hi poguessin assignar. L'institut queda a gairebé 50 minuts de la seva casa amb autobús i és necessari fer transbord, aspecte que fa impossible que María pugui desplaçar-se sola. El pare, al seu torn, no podria acompanyar-la, i és que també està a cura de la petita, que té una discapacitat més gran que la germana.
María continua sense escolaritzar tres setmanes després d'iniciar-se el curs
Més tard, i després de reclamar de nou –no només al Consorci d'Educació de Barcelona, també al Síndic de Greuges de la capital catalana-, els van proposar uns altres tres centres que no s'ajusten, segons els pares de la nena, a les necessitats de la seva filla.
Amb un grau 2 de dependència, María acumula tota una sèrie de problemes de salut que dificulten el seu dia a dia. Pateix neurofibromatosi tipus 1 (NF1) –associada a trets autistes- amb tumors inoperables, trastorns per dèficit d'atenció i hiperactivitat, de l'aprenentatge, conductual i psicosocial. Per això és una alumna amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE).
María i Marta observen el seu escuela
Andrea, el pare, explica a La Vanguardia que veient el que se'ls acostava, va demanar a finals del 2024 una reunió amb l'EAP (equip d'assessorament i orientació psicopedagògica). I no només pel cas de María. A Marta, el pròxim curs, també li tocarà fer el salt a la secundària. Malgrat, i per diferents raons, aquella reunió no es va produir mai.
En la preinscripció, com a primera opció, van demanar l'Institut Les Corts. Tenien bones referències, els queda relativament a prop amb autobús i fan horari continuat. Aquest últim punt és crucial per a la família: a María la van treure del menjador de la seva escola (l'escola Seat) perquè era allà –denuncien- on rebia més assetjament per part d'alguns alumnes.
Fa mesos que la família lluita per trobar l'institut que s'adeqüi millor a les necessitats de María
Lamenten que l'antiga direcció del centre (que va ser fins al curs 2023/2024) no va prendre mai l'assumpte amb la serietat que corresponia. En resposta a aquest diari, l'escola explica que no poden aportar informació al respecte (amb l'objecte de la privacitat dels seus alumnes), encara que subratllen que si van prendre algun tipus de mesura, ho van fer “seguint les directrius del Consorci d'Educació de Barcelona”.
Afegeixen, a més, que han “acompanyat i basat” a la família “durant tot el procés de preinscripció per buscar la millor opció per a les seves filles”.
L'ESO, fora del barri
Després d'un episodi denunciat per la mare de María, l'escola, el desembre del 2023, va acabar obrint un protocol d'assetjament que va resoldre dos mesos després concloent que aquest no s'havia detectat. Sí que reconeixien, tot i això, haver observat “conductes contràries a la convivència escolar entre alguns nens”.
En qualsevol cas, l'escola va ser la primera en aconsellar que María cursés la secundària en un institut fora del barri. Així ho assegura un informe de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, institució a la qual va acudir la família Minutoli.
María continua a casa sense escolaritzar quan fa tres setmanes que el nou curs va arrencar
La Sindicatura va concloure que el procés d'assignació de places s'havia realitzat correctament, que l'escola on l'alumna va cursar sisè de primària no té adscripció amb cap dels centres sol·licitats en la preinscripció pel que no va obtenir puntuació per adscripció. Tampoc per proximitat, al no trobar-se el domicili de l'alumna dins de la zona dels centres demanats.
No obstant això, i al mateix informe, arguïa que l'“assignació d'una plaça en un institut situat a gairebé una hora del domicili familiar, malgrat formar part de la sol·licitud de la família, no semblava “la més adequada” ni la que responia millor “a l'interès superior de l'adolescent”. Per això va demanar, d'acord amb la disponibilitat de places, que es valorés conjuntament amb la família una nova assignació a un institut que donés “una resposta més ajustada a les necessitats educatives de la família”.
Ens tracten com una família normal, quan no ho som”
“Segur que l'assignació es va fer conforme a la llei –raona Andrea-, però no van resoldre el nostre cas. Ens tracten com una família normal, quan no ho som”. Diu que tant ells com l'escola pensaven que els adjudicarien l'institut que van demanar com a primera opció. “Per la nostra situació, tenim molts més punts que altres famílies”, afirma Andrea. Però no va ser així, al no estar adscrit l'institut a la seva escola.
Tot i això, aquesta setmana, el Consorci ha proposat a la família tres possibles centres per a María que tampoc no tenen cap adscripció amb la seva antiga escola. El problema és que cap dels tres no compleix, segons el parer dels pares, amb les necessitats educatives de la seva filla. Per això van rebutjar l'oferta i el cas passés al comitè de garanties del Consorci, segons van explicar fonts de l'estament a La Vanguardia.
La família Minutoli, davant l'escola Seat
En un dels instituts oferts (així ho ha pogut constatar aquest diari) els van dir fins i tot que no tenien clar que el seu centre fos conforme a les necessitats de María, aconsellant-los que visitessin un altre institut. Doncs bé, el Departament d'Educació ha determinat que sigui aquest centre, el que recomana a la família buscar una altra opció millor, el que aculli María.
“Estem molt cansats de tot”, lamenta Andrea. “Aquesta setmana, fins i tot, una inspectora del Consorci ens va dir que la preinscripció no es va tramitar correctament perquè María no apareixia com a alumna amb NESE”, agrega.
Tenim una vida una mica particular i no ens ajuden. Ningú no es posa en la nostra pell”
“Tenim una vida una mica particular i no ens ajuden. Ningú no es posa en la nostra pell”, lamenta. “María té un tumor intern. És benigne, però puc tornar-se maligne. Pren una infinitat de medicaments que el provoquen efectes secundaris. Només per això, que és un detall de tot el que acumulem, imagina't la vida que tenim des que ens aixequem fins que ens n'anem a dormir. Constantment estem acudint a metges per les dues nenes”. Malgrat l'embafament i el cansament, la família no cessa en el seu afany de trobar el millor institut per a María. Tant de bo algú els escolti.