El comitè d’avaluació, innovació, reforma operativa i sostenibilitat del sistema de salut, conegut com a Cairos –que assessora el Departament de Salut de la Generalitat i que presideix el doctor Manel del Castillo, director gerent de l’hospital Sant Joan de Déu– continua buscant fórmules per millorar el sistema de salut actual.
Si al juliol Salut posava en marxa, a proposta d’aquest comitè d’experts, 27 centres de salut integral de referència (coneguts com a CSIR, que suposen l’evolució dels CAP de tota la vida), aquest novembre començarà una prova pilot en quatre d’aquests CSIR (els dos de Castelldefels i els dos de Vic) per reduir el procés de valoració de la dependència de l’any actual (de vegades s’allarga més temps, fins i tot) a entre un i dos mesos. Sens dubte, un repte ambiciós. “No serà fàcil assolir-lo, però creiem que podem aconseguir-ho”, explica a La Vanguardia Del Castillo.
“La gent gran no pot esperar tant temps a tenir una resolució”, argüeix Manel del Castillo
Hi ha tres nivells de dependència (de l’1 al 3) i cada un té associat un grau d’ajuda diferent. Avui, per dur a terme el procés de valoració d’un ciutadà, el temps estimat s’allarga fins a un any o un any i mig. I Salut, a instàncies de Cairos, vol reduir-lo, a tot estirar, a dos mesos.
Però, com? Fent la gestió en un únic acte conjunt (que pot traduir-se en un parell de visites, pel cap alt) on sigui present el treballador social de l’Ajuntament i el personal sanitari del CSIR i en què es valorarà l’estat de salut de la persona. “No és ciència aeroespacial, és només definir quin grau de dependència té”, ironitza Del Castillo. No només es visitarà el pacient, també el lloc on viu. “No és el mateix viure en un quart pis sense ascensor que viure en una planta baixa”.
Del Castillo afirma que el procés actual és insostenible per excés de burocràcia. “Has de fer diverses accions en un web, una cosa que és molt complexa per a les persones grans, després anar d’un lloc a l’altre... I tot es va allargant. Qui ha de fer circular la informació és l’ Administració, i no pretendre que els ciutadans facin de valisa”, argüeix.
Assegura que el que es pretén fer no és simplificar el procés, sinó eliminar-lo. I tot per recuperar el que defineix com el propòsit. “Per què som aquí? Per prestar una ajuda a una persona que té una necessitat. El procediment burocràtic és un instrument, però no l’objectiu”.
El president de Cairos subratlla el gran nombre de ciutadans que se’n podran veure beneficiats instaurant aquest nou itinerari. Sobretot persones grans amb patologies cròniques que –defensa– no poden esperar un any a tenir una valoració.
Les dades mostren que són moltes les que han mort mentre esperaven. A Catalunya, des del 2007 (any en què va entrar en vigor la llei de Dependència), 103.000 persones van morir mentre esperaven el reconeixement del grau de dependència o la prestació corresponent. L’any passat, 9.500.
En quatre dels 27 centres CSIR que hi ha a Catalunya es posarà en marxa aquesta prova pilot al novembre. “És un canvi molt disruptiu i no podem instaurar-lo de cop en totes les poblacions”, justifica Del Castillo.
Espera que el primer trimestre del 2026 aquests quatre centres ja duguin a terme el procés de valoració al cap de dos mesos com a màxim. “Si va bé, l’escalarem. I, si no, corregirem”, argüeix.
Assegura que l’ Administració té el potencial per fer aquest canvi. “No és un problema de recursos, com sempre ha dit Cairos, sinó d’organització, que és molt burocràtica i ha convertit un acte assistencial [una persona gran que ha passat a ser dependent perquè té un problema de salut] en un acte burocràtic”.
Del Castillo afirma que recuperar la qualitat dels serveis públics és l’única manera de defensar l’Estat de benestar. “Si els ciutadans veuen que funciona, estaran disposats a mantenir el consentiment fiscal, és a dir, pagar impostos amb la confiança que rebran uns serveis quan els necessitin”.
Recorda, al seu torn, que el sistema funciona per als casos greus. “Si tens una patologia important, el ciutadà sap que estarà ben tractat”. No passa el mateix –afegeix– amb les coses més senzilles. “I això és degut a un model organitzatiu massa rígid”, conclou.
