Una cosa són les paraules i una altra cosa les accions amb què les autoritats iranianes han fet front a les sancions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides que s’han reactivat aquesta matinada. D’una banda, han provat de treure-hi importància sota l’argument que aquest escenari no és pas nou per a l’ Iran, sotmès a un dels pitjors règims de sancions al món.
“Malgrat això, resoldrem tots els nostres problemes”, va dir el president, Massud Pezeixkian, que, juntament amb el ministre d’Exteriors, Araqxi, va emprendre a Nova York una cursa contra rellotge per evitar que el país fos penalitzat altre cop. Aquestes restriccions, a més de congelar els fons del país a l’estranger, aboleixen la compravenda d’armes, penalitzen el programa de míssils i prohibeixen l’enriquiment d’urani, entre d’altres.
“Poden dir el que vulguin, però les sancions tindran un gran impacte”, diu un canvista de Teheran
“Poden dir el que vulguin, però les sancions tindran un gran impacte, especialment psicològic”, sentenciava ahir a Teheran en Mahmud, que treballa al mercat canviari i ha estat testimoni de com el rial ha caigut a preus històrics els últims dies. “La inflació és del 45%, la vida serà encara més difícil per a tothom”, sentenciava l’home.
La insatisfacció social és una de les moltes raons per les quals les autoritats, malgrat les seves paraules, van recórrer a diverses alternatives per ajornar sis mesos l’activació de l’anomenat snapback i donar espai a la diplomàcia. Això va incloure un acord amb l’ Agència Internacional de l’ Energia Atòmica per permetre’ls altre cop l’accés dels inspectors a les instal·lacions nuclears –després de la guerra dels 12 dies, el Parlament va aprovar suspendre la plena cooperació amb l’ AIEA– i establir contactes directes amb l’enviat especial nord-americà, Steve Witkoff, els últims dies.
Fins a l’atac israelià al juny, quan l’ Iran i els Estats Units celebraven negociacions sobre el programa nuclear, els contactes es desenvolupaven de manera indirecta. Pezeixkian també va revelar que s’havia planejat una conversa entre l’ Iran, els EUA i els tres països europeus signants de l’ acord Nuclear el 2015, França, Alemanya i el Regne Unit, però Washington no s’hi va presentar.
El president va explicar que havien arribat a un acord amb els europeus, però que Witkoff sabia que l’ Iran no acceptaria la proposta de “lliurar l’urani enriquit a canvi de tres mesos d’aixecament de sancions”. “Els Estats Units han traït la diplomàcia, però l’E3 (com són anomenats els europeus signants) l’ha enterrada”, va dir Araqxi.
Fa un mes l’E3 va demanar al Consell de Seguretat d’activar l’ snapback per reimposar les sancions que es van desmuntar el 2015, quan es va signar el Pla d’ Acció Integral Conjunt. La tríada argumenta que l’ Iran incompleix el pactat. Divendres, a l’última reunió del Consell de Seguretat, van tornar a insistir que l’ Iran no dona les garanties necessàries. El resultat va ser de nou vots a favor i quatre en contra, incloent-hi Rússia i la Xina. Ahir el president Pezeixkian assegurava que l’ Iran no es retiraria del tractat de no-proliferació d’ armes nuclears, però sí que restringiria l’accés dels inspectors de l’ AIEA a les instal·lacions nuclears.