Espanya intensifica el comerç militar amb Turquia mentre s’allunya d’Israel

Miguel de Cervantes, al cel sigui, aquests dies present en algunes sales cinematogràfiques, posaria els ulls com unes taronges. Gairebé cinc segles després de la batalla de Lepant (1571), en què l’autor d’ El Quixot va perdre la mobilitat d’una mà, Espanya construeix galeres per als turcs.

La història és dinàmica. Els enemics d’ahir es poden ­convertir amb el pas del temps en amics o socis de conveniència. Això ­últim és el que passa ­entre ­Espanya i Turquia. El ­comerç militar entre els dos països va augmentant, segons ha pogut constatar La Vanguardia ­recopilant dades recents de la indústria de la defensa, sector que es troba en un moment de canvi i agitació a tot Europa.

Espanya s’està acostant a Turquia mentre s’allunya d’Israel, a conseqüència de la matança de Gaza. “ Espanya no pot substituir Israel per Turquia”, matisen fonts diplomàtiques coneixedores de la relació entre els dos països, ja que la indústria de defensa turca no arriba als nivells tecnològics de la israeliana. Espanya haurà de buscar al mercat europeu i nord-americà molts dels equips que es deixin de comprar a Israel.

Espanya adquirirà 45 avions caça turcs Hürjet per a la instrucció dels pilots de combat

Les relacions Madrid-Ankara tanmateix s’estan estrenyent seguint el camí que entre el 2004 i el 2011 va obrir José Luis Rodríguez Zapatero , un camí ara cuidat per Pedro Sánchez i la seva ministra de Defensa, Margarita Robles .

Al gener el cap d’Estat Major de l’ Exèrcit ( JEME), general Amador Enseñat y Berea , va visitar Turquia per explorar nous acords de col·laboració. La delegació espanyola va ­visitar la base
aèria d’Incirlik, on hi ha des­tinat un contingent de 149
militars espanyols a càrrec d’un bateria Patriot. Es tracta d’una missió vinculada a l’operació Active Fence de l’OTAN, posada en marxa fa deu anys per protegir Turquia de possibles atacs de Síria, durant la guerra civil en aquell país.

Espanya va obtenir fa més d’una dècada un important contracte de cooperació amb l’Armada turca i ha exportat a Ankara molta munició, vehicles blindats i sistemes de direcció de tret, entre altres equips militars.

Navantia vol tornar a cooperar amb l’Armada turca, que projecta el seu primer portaavions

La novetat és ara a l’Aire. El desembre de l’any passat el Govern espanyol va signar amb Turquia un acord per adquirir 45 caces lleugers Hürjet per a la formació de pilots de combat, en substitució del veterà F-5M, de fabricació nord-americana, que ja fa més de mig segle que està en servei. El model Hürjet, fabricat per Turkish Aerospace ( TAI) s’adap­tarà a les peticions tècniques de l’Exèrcit de l’Aire espanyol amb la intervenció d’una unió temporal d’empreses capita­nejada per Airbus DS España. Els tècnics d’Airbus es des­placen a Ankara per concretar els aspectes industrials i el Consell de Ministres acaba de ­concedir un prefinançament de 1.040 milions a aquest projecte, mitjançant un crèdit.

L’empresa Indra també explora acords amb la indústria turca de defensa. En el marc de la fira militar Feindef, celebrada a Madrid aquest estiu, la companyia participada per l’ Estat espanyol va tancar un acord amb el fabricant de blindats Otokar. Indra està en ple procés de conformació d’ Indra Land, una nova divisió de vehicles de terra amb què aquesta companyia en fase ascendent pretén competir amb GDELS/ Santa Bárbara, la històrica empresa espanyola d’armament controlada des del 2001 per la societat nord-americana General Dynamics. Otokar va exhibir a la fira el seu blindat Arma II, un vehicle que va equipar amb una torre de l’empresa espanyola Escribano (EM&E), avui primer accionista d’ Indra.

A Navantia hi ha segurament la clau principal de la relació militar entre Espanya i Turquia. Navantia ha assessorat l’Armada turca en la construcció del vaixell d’atac amfibi TGC Anadolu, capaç d’operar amb avions, inspirat en el portaaeronaus espanyol Juan Carlos I . Navantia va proporcionar el disseny, transferència de tecnologia, equips i assistència tècnica a la drassana Sedef de Turquia. L’Armada turca va seleccionar Navantia per al projecte el 2013, sota el govern de Mariano Rajoy .

Indra vol comptar amb els blindats turcs Otokar; interès espanyol pels drons Baykar

Aquesta cooperació entre Espanya i Turquia va encendre llums d’alarma a Grècia, suspicàcia que s’ha vist augmentada els últims anys. L’hostilitat entre Grècia i Turquia és una constant històrica des que els grecs van aconseguir independitzar-se de l’imperi otomà el 1830 amb l’ajuda de França, el Regne Unit i Rússia. Des d’aleshores, França ha estat país protector de Grècia. França i Israel són en aquests ­moments els dos grans proveïdors d’armament a Grècia, amb ­forces armades que han de protegir la sobirania de sis mil illes i illots, de les quals només 227 estan habitades. El Govern grec assisteix amb gran suspicàcia al reforçament de les relacions entre Espanya i Turquia.

Navantia és la clau principal. En aquests moments hi ha sobre la taula un projecte naval encara més ambiciós. Les drassanes militars espanyoles podrien participar en la construcció del primer portaavions turc, un vaixell 300 metres d’eslora, que rebrà el nom de Tràcia (regió de l’ antiguitat pròxima a l’estret del Bòsfor). En l’última visita a Espanya, el juny del 2024, el president turc, Recep Tayyip Erdogan , va informar el president del Govern espanyol del projecte. Els treballs previs han començat aquest estiu. Participar en la construcció del Tràcia seria molt important per a Navantia.

Turquia també s’està especialitzant en la fabricació de drons de combat. Baykar és la companyia de referència, una firma que el ministre de Transports, Óscar Puente , va visitar al juny.

Turkish Airlines està a punt de comprar el 25% d’Air Europa amb el vistiplau del Govern espanyol

Fora de l’àmbit militar hi ha una altra operació en potència que confirma la bona relació politicoeconòmica entre Espanya i Turquia. Es tracta de la compra per part de Turkish Airlines d’entre un 26% i un 27% d’ Air Europa, la companyia que va rescatar la SEPI amb 475 milions en plena pandèmia. El president de Globalia, Juan José Hidalgo , principal accionista d’ Air Europa, ha sol·licitat la presència d’un representant turc al consell d’administració. El Govern central no ha posat cap objecció a aquesta adquisició, que permetrà a Air Europa tornar el rescat.