Les vacances d’estiu van donar un respir a Pedro Sánchez. La temporada anterior havia acabat amb la política espanyola en flames. N’hi ha prou amb un exemple. El del comandament a distància de la tele. Ana Rosa Quintanas’acomiadava de la seva audiència amb aquesta confessió: “Si hi ha eleccions, torno”. Per la presentadora de Telecinco, a Sánchez no li quedaria més remei que convocar-les quan afloressin els fons que presumptament hauria desviat l’ex número tres del PSOE, Santos Cerdán. I això semblava que estava a punt de passar. “Han de sortir els diners a la llum. És la clau. Sánchez s’ha atrinxerat, però això ja no té marxa enrere. Serà abans o després, però Sánchez no es pot tornar a presentar a unes eleccions”, apostava.
El front judicial és la carta a la qual s’ho juga tot l’oposició, perquè els pactes amb els independentistes ja van quedar amortitzats en eleccions anteriors i l’economia, encara que moltes butxaques ho notin menys del que tocaria, dona resultats positius: el creixement aquest any pot vorejar el 3%, una dada envejable per a molts països del nostre entorn, i divendres passat diverses agències de ràting milloraven la nota del deute sobirà espanyol. Però els núvols negres judicials planen sobre la Moncloa. Els pròxims mesos seran jutjats el fiscal general de l’ Estat i l’exministre José Luis Ábalosper diferents causes. El germà del president és a un pas del banc dels acusats i ahir mateix la seva dona, Begoña Gómez, era citada per cinquena vegada davant el jutge Peinado, aquest cop perquè li fos comunicada la notícia que un jurat popular podria fer-se càrrec del seu cas (hi va anar finalment el seu advocat). Tot això sense comptar, com indicava Ana Rosa Quintana, que la Guàrdia Civil trobi el suposat botí de Cerdán.
Per això, el més rellevant de la setmana política ha estat l’anunci de Sánchez que tornarà a presentar-se a les eleccions. Ja ho havia insinuat de diverses maneres, però ara ho ha dit de manera nítida i expressa, amb la intenció d’enviar un missatge clar: només les urnes el trauran de la Moncloa. No pensa dimitir encara que la seva família hagi de sotmetre’s a judici. Si més no, la seva intenció ara és aquesta. Ho va confirmar així en una entrevista a Bloomberg: “Sí, sens dubte ho faré. Ja n’he parlat amb la meva família i amb el meu partit”. No cal dir que la primera consulta és més rellevant que la segona, ateses les circumstàncies.
El pas arriscat sobre el genocidi a Gaza li ha sortit bé a Sánchez perquè ha dividit el PP
Sánchez envia així un doble avís, un al PP, que fonamenta el pes de la seva estratègia d’oposició en les causes judicials, i un altre d’intern, per si algú al PSOE tingués la temptació de moure’s abans d’hora. El missatge a Alberto Núñez Feijóo és que aquesta serà una cursa de fons, en la qual resistir compta més que la velocitat. Per això, aquesta setmana l’entorn del president estava eufòric perquè, així com el juliol va ser un mes “ horribilis” per a Sánchez, la tornada de les vacances ha estat més complicada per a Feijóo.
Sánchez amb la veterana periodista de la CNN Christiane Amanpour dijous
L’arriscada posició del president davant Israel (i, per tant, davant els Estats Units), amb el qualificatiu de “genocidi” i les mesures per aïllar Netanyahu li han donat avantatge, atès que finalment altres països han seguit els seus passos. El discurs del Rei, que volia intervenir a l’ Assemblea de les Nacions Unides i ho va fer amb contundència contra el Govern israelià, ha donat ressò a la posició oficial espanyola. Sánchez no ha descuidat a més la protecció de la Flotilla que es dirigeix a Gaza amb ajuda humanitària. Aquestes decisions connecten amb una majoria de la població, però el que més l’ha beneficiat han estat els errors del PP.
El focus sobre Gaza ha dividit els populars. Els equilibris de Feijóo per subratllar la “matança” de palestins sense parlar de “genocidi” i per mostrar solidaritat amb els gazians sense molestar Israel, s’han anat en orris. D’una banda, José María Aznar delejava una victòria de Netanyahu en “el que està fent” i Isabel Díaz Ayuso es feia fotos a l’ambaixada israeliana a Madrid poc abans que representants de mig món deixessin amb la paraula a la boca Netanyahu a la seu de les Nacions Unides. D’altra banda, presidents autonòmics com Alfonso Rueda, Juanma Moreno Bonilla, i Jorge Azcónfeien anar sense problemes la paraula “genocidi”. No s’ha d’oblidar que el gallec busca rescabalar-se del revés que va suposar la gestió dels incendis l’estiu passat, l’andalús afronta eleccions d’aquí uns mesos i l’aragonès potser també si no vol prorrogar per segona vegada els pressupostos.
El president no aconsegueix calmar els seus aliats parlamentaris, alguns ja en mode electoral
El missatge de Sánchez sobre el seu futur polític també afecta els seus aliats parlamentaris, que no aconsegueix calmar ni convence’ls que aguantarà fins al 2027, perquè es podria dir que gairebé tots plegats ja estan en mode electoral. En especial Podem i Junts. Cap no vol un avançament dels comicis, però aquests dos partits donen mostres d’inquietud, que es tradueix cada vegada en més votacions contra el Govern i, per tant, amb PP i Vox. Les enquestes no reflecteixen una remuntada de Podem, malgrat la seva sortida de l’ Executiu. En les últimes setmanes, a més, Sánchez ha enarborat la bandera palestina davant l’opinió pública tant o més efectivament que ells. Pel que fa a Junts, el descoratjament de Carles Puigdemont és cada vegada més gran per la falta de progressos en les concessions pactades, la pressió d’ Aliança Catalana i el retard en l’aplicació de l’amnistia, que ara apunta al primer trimestre del 2026.
Sánchez provarà de marcar l’agenda política amb iniciatives que no requereixin ratificació al Congrés. El 50è aniversari de la mort de Franco al novembre li donarà l’oportunitat de confrontar amb la dreta, amb la intenció d’incomodar el PP. Mentrestant, el calendari judicial anirà marcant les seves pròpies fites. I, pel mig, probablement cap a l’octubre, s’acosta el ball de greuges del nou model de finançament autonòmic, i les dues metes volants de les urnes a Castella i Lleó i Andalusia. “Si hi ha eleccions, torno”, deia Ana Rosa Quintana com a colofó a l’anterior temporada televisiva. Arribarà a prometre el mateix quan s’acosti el pròxim estiu?
