El braçalet del maltractador
Violència masclista
El dispositiu monitora cada 15 segons els seus moviments i té localitzada la dona
Els vells dispositius estan sent substituïts per smartphones
–Rosario? Li truquem de Cometa per informar-la que l’altra persona (Ismael) és molt a prop del seu domicili. On és vostè, ara, Rosario?
– Vaig cap a casa. Em poden dir a quants metres és l’altra persona?
Hi ha més de 4.500 dispositius que envien 30 milions de geoposicions només en un dia
– Ara mateix, a 425 metres. Avisem la policia.
– Policia de Madrid? Els truquem de Cometa per informar-los que tenim un avís de trencament de zona restringida, els passo la direcció exacta d’on és ara aquest home i el seu nom.
– Rebut, hi enviem una patrulla.
– Ismael? On és ara?
–En un supermercat.
–És en una zona restringida, hi enviem la policia.
– Però he de comprar una cosa...
– Ha de marxar immediatament d’aquesta zona, hi insisteixo.
–Rosario? Ja ens hem posat en contacte amb l’altra persona, s’allunya del lloc; és a 640 metres de vostè.
– Policia de Madrid? És per informar-los que la persona que havia entrat en una zona restringida ja se n’està allunyant.
Així funciona el servei de control telemàtic d’agressors masclistes. Monitora a tota hora i a temps real els moviments de víctimes i botxins. Aquesta és una simulació escenificada al Congrés per la delegada del Govern contra la violència de gènere, Carmen Martínez Perza, en la seva compareixença per defensar el sistema de protecció de víctimes –tot i que va admetre fallades– després de la polseguera política alçada pel canvi de gestors del sistema.
Partint de la premissa que cap sistema dependent de la tecnologia “no és infal·lible”, Martínez Perza defensa que el control telemàtic aplicat a Espanya a més de 4.500 agressors masclistes “salva vides”.
El control telemàtic es va començar a desplegar al nostre país a mitjans del 2009. I des d’aleshores (el 2010 hi havia 528 dispositius) aquesta tecnologia no ha parat de créixer; avui n’hi ha 4.570.
La col·locació sempre requereix autorització judicial. Aquesta mesura extra de protecció s’aplica a una minoria, ja que són 105.000 dones (dades d’agost) les que formen part del sistema Viogèn. Per a elles també hi ha mesures de seguiment, però sense braçalets.
Quan s’acorda des d’un jutjat un control telemàtic, en molts casos la mesura s’aplica durant les dotze hores següents, s’assegura des de la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere. A la víctima se li dona un smartphone –s’ha optat per aquest aparell per estigmatitzar-la tan poc com sigui possible; abans eren aparells molt més grans– i se li lliura un botó del pànic. I hi ha dispositius multivíctima; si està amenaçada per diversos homes, només ha de portar un dispositiu. Un altre avenç.
A l’agressor se li lliura un altre smartphone i se li col·loca un braçalet. Amb aquests aparells els seus moviments són controlats per Cometa, el centre de gestió dels dispositius. Allà salten les alertes quan l’agressor trenca l’ordre d’allunyament i des d’allà s’avisen les forces i cossos de seguretat, a més de trucar a la víctima i agressor quan hi ha una alarma.
Als dispositius s’hi delimiten zones fixes (domicili o lloc de treball) i també àrees per on se sol moure la víctima. Cada dia es registren 30 milions de geoposicions, una ingent quantitat de moviments. Amb l’últim sistema s’envia informació sobre la ubicació dels portadors dels smartphones cada 12 segons; abans eren dos minuts. El temps s’està, tot i això, ajustant per reduir les falses alarmes.
Un portaveu policial, igual que admet ara el Govern, comparteix que el sistema no és infal·lible. Pot passar que l’alerta salti quan l’agressor va a una zona fora de les àrees restringides per domicili o feina sense saber que la víctima també hi és. Si l’home s’allunya quan se l’avisa i es confirma que l’acostament és involuntari, la cosa no sol anar més enllà. Altres problemes: quan hi ha una pèrdua de senyal telefònic, el dispositiu no funciona, tot i que als nous també s’hi ha inclòs wifi.
Telefónica va ser l’operador d’aquest sistema des del 2009 fins al febrer del 2024. Llavors va entrar en escena una UTE entre Vodafone i Securitas a què s’ha adjudicat el servei per 46,2 milions fins al maig del 2026. Telefónica ja no es va presentar a l’últim concurs. Va ser en el transvasament de dades entre les dues companyies quan es va perdre informació sobre localització d’agressors. Es va haver de fer sense desconnectar els dispositius. El Govern assegura que la informació ja s’ha recuperat. I ara treballa en els plecs per afegir millores al sistema i dispositius de cara al nou contracte per a la primavera de l’any que ve.