Espanya és un cas pràcticament únic a Europa pel fet de no tenir una norma que reguli a escala estatal les relacions entre els càrrecs públics i els grups d’interès. Això deixa un terreny molt ampli d’actuació als anomenats lobbies, que han proliferat els últims any en aquesta mena de llimbs legals. El Grup d’ Estats contra la Corrupció ( Greco) del Consell d’Europa fa anys que adverteix Espanya que ha de regular aquesta falta de transparència, un avís que es va intensificar aquest mateix any. Per fiscalitzar aquestes relacions entre empreses i polítics, el Govern espanyol negocia al Congrés el projecte de llei de Transparència i Integritat de les Activitats dels Grups d’Interès, dins del “pla d’acció per a la democràcia” anunciat per Pedro Sánchez fa més d’un any. La iniciativa està en negociació parlamentària.
De la CEOE a Acento. De Llorente i Cuenca a Kreab. De Harmon a Rud Pedersen. A Espanya han proliferat desenes d’empreses de lobby que, amb epicentre a Madrid, es dediquen a connectar empreses nacionals i estrangeres amb càrrecs públics. Les empreses inverteixen milions d’euros per intentar influir en la presa de decisions. L’activitat és totalment legal. El problema és que aquesta maquinària d’influència (hi ha firmes de l’Ibex amb gairebé una desena de companyies contractades), que vol canviar lleis i de la qual formen part antics polítics, incloent-hi diversos exministres, i assessors de tots els partits polítics, disposa de parcial o total opacitat.
Els últims anys ha proliferat una maquinària d’influència amb diversos expolítics en nòmina
La nova llei de lobbies ha entrat en fase d’esmenes parcials al Congrés. La proposta del Govern espanyol preveu, en primer lloc, la creació d’un registre de grups d’interès d’àmbit estatal, de consulta pública i gratuït. La inscripció de les empreses serà obligatòria. Però el primer punt de desacord és en qui el gestionarà. L’ Executiu planteja que se n’encarregui l’Oficina de Conflictes d’ Interessos dependent del Ministeri per a la Transformació Digital i la Funció Pública. Tot i això, diverses formacions parlamentàries –PP, Sumar i Bildu– han plantejat que la gestió correspongui a un organisme independent, a l’estil de l’ Autoritat Fiscal ( Airef), que fiscalitzi aquestes relacions.
El registre haurà de recollir els noms de les persones que proven d’influir en càrrecs públics en nom propi o actuant en representació d’empreses. Així, es podrà saber quan una companyia energètica o tecnològica es reuneix amb càrrecs d’un ministeri en el transcurs de la tramitació d’una llei.
Un altre punt ressenyable de la llei són les sancions. El projecte en preveu tres menes: molt greus, greus o lleus. Amagar les reunions o no ser transparent en les activitats d’influència comportarà la denegació d’inscripció al registre públic, de manera que la companyia podria estar vetada de cara a contactar amb l’Administració. Podem proposa multes de fins a 600.000 euros.
A Catalunya ja hi ha una llei que regula l’activitat del lobby. Per això Junts ha plantejat diverses esmenes amb l’objectiu de “salvaguardar les competències i garantir les exigències del dret europeu en aquesta matèria”. Així mateix, com que és una llei relacionada amb l’Administració pública, el grup català ha reclamat la devolució de la gestió dels funcionaris estatals habilitats (secretaris i interventors) a la Generalitat i que els jutges de pau recuperin la competència per celebrar matrimonis.
La llei en tramitació no aclareix si els diputats o senadors entrarien dins del “personal públic susceptible de rebre influència”. Per intentar que no en quedin exclosos, Bildu ha presentat una altra esmena. A la norma també es considera que les patronals i els sindicats “no tenen la consideració de grup d’interès”; tampoc els col·legis professionals, tot i que el PP ha plantejat que sí que la tinguin.
Amb aquesta llei, la destinació de la qual encara no és clara, es podria saber, per exemple, qui es va dirigir als càrrecs públics per no aprovar l’impost a les energètiques o qui va introduir l’anomenada “esmena Aena”, que va suposar per al gestor un cop de 1.500 milions. La llei no regula les anomenades “portes giratòries” ni tampoc la modificació de la figura de l’aforament.
