El 26 de setembre del 1961, el físic Richard Feynman, professor excepcional i percussionista mediocre, començava la primera de les seves famoses Lliçons de Física amb una pregunta: “Si, en el cas d’un cataclisme, tot el coneixement científic fos destruït i només es pogués transmetre una sola frase a les següents generacions, quina afirmació contindria la màxima informació en el mínim de paraules?”. Ell mateix responia: “Tot està fet d’àtoms”.
Perdre aquest coneixement seria perdre no només la comprensió del món, sinó també les tecnologies que han transformat la humanitat: des de la medicina moderna fins a l’energia, passant per la química i l’electrònica. Feynman guanyaria el Nobel de Física el 1965.
El coneixement científic no és irreversible, pot desaparèixer
L’escenari d’un cataclisme que esborri el saber no és casual. Quan Feynman formula la pregunta estem en plena guerra freda entre els EUA i l’URSS. A més, havia participat en el Projecte Manhattan i coneixia millor que ningú el poder destructiu de l’energia nuclear. També sabia de la fragilitat del coneixement científic i de la importància de preservar-lo. La història és plena d’exemples de les conseqüències de la seva pèrdua.
La Grècia hel·lenística va protagonitzar del segle III al I a.C. Una revolució científica amb l’epicentre a Alexandria que no va passar a les següents generacions. Eratòstenes va mesurar la circumferència de la Terra; Aristarc va proposar que el Sol i no la Terra era al centre de l’univers; Hiparc va estimar la distància de la Terra a la Lluna, i Arquimedes va construir planisferis mòbils mecànics que representaven el moviment dels astres. El punt culminant d’aquesta revolució és el mecanisme d’ Anticitera, trobat a l’ Egeu en un naufragi del 70 a.C.: parlem d’un autèntic ordinador analògic compost per una intricada xarxa d’engranatges de bronze capaç de predir eclipsis, mostrar les fases de la Lluna, calcular els cicles planetaris i seguir els calendaris olímpics.
La transmissió d’aquest coneixement es va interrompre. Les raons són moltes i diverses –guerres, persecucions, destrucció de biblioteques, tribalisme i
retorn al mite–, però la conseqüència
és una: el coneixement més avançat
de la humanitat va ser oblidat. La lliçó alexandrina ens diu que el coneixement científic no és irreversible i que pot
desaparèixer si no hi ha institucions, comunitats i cultura que el protegeixin. El món d’avui –amb guerres, persecucions ideològiques, destrucció de biblioteques, tribalisme i retorn al mite– s’assembla perillosament al de fa dos mil anys.
Per cert, Leucip i Demòcrit ja van dir al segle V a.C. Que “ tot està fet d’àtoms”. Vam haver d’esperar més de dos mil anys perquè aquest coneixement ens permetés tenir energia barata, tractar el càncer i entendre el món, incloent-hi el poder destructiu de l’àtom.