Ens trobem a la meitat del termini que els Estats Units i Israel han atorgat a Hamàs per al lliurament d’armes i ostatges després de l’atac d’aquell infame 7 d’octubre. Si l’organització terrorista, avalada des de Teheran, no accedeix a l’exigència, Donald Trump ha donat “llum verda” al president Benjamin Netanyahu per “acabar la feina”: arrasar completament la franja de Gaza, fins i tot a costa de més víctimes civils i d’una neteja ètnica.
Les anàlisis de la premsa internacional sobre l’ultimàtum de Trump transmeten un marcat pessimisme entorn de l’anomenat pla de pau i la futura reconstrucció de Gaza. La gran notícia seria que Hamàs renunciés a la lluita armada i lliurés els ostatges –vius o morts– que encara té: 48 persones.
En cas d’acceptar el pla unilateral de Trump, la reconstrucció de Gaza s’activaria tot seguit, condicionada al lliurament de les armes i a la destrucció dels túnels de l’organització. En aquest escenari, l’inici d’un cens –al qual podrien inscriure’s els palestins que ho desitgin, incloent-hi terroristes que quedarien amnistiats– coincidiria amb l’inici de la reconstrucció. Però si Hamàs no es pronuncia o acaba rebutjant la proposta, el senyal serà nefast.
El més preocupant del pla és que atorga a Netanyahu l’autorització americana per arribar fins al final si Hamàs no respon
Aquest pla, dissenyat per Trump i Netanyahu a l’esquena de les Nacions Unides, compta amb el suport de “presidents i primers ministres”, segons va proclamar Trump. Fins i tot es preveu que Tony Blair supervisi el procés de reconstrucció. La Unió Europea, profundament afectada en la part moral pel conflicte desencadenat per Netanyahu, sembla haver quedat fora, sense veu ni vot, del que Trump va qualificar com “el millor pla de pau en mil anys”.
La resolució del conflicte, tanmateix, no sembla viable. Els palestins quedaran relegats i sense participació directa en la reconstrucció del seu territori, i a això s’hi afegeix el risc del sentiment de revenja que inevitablement germinarà en milers de famílies destruïdes per la guerra.
Lee tambiénEl meridià de Franco
El més preocupant d’aquest pla és que atorga a Netanyahu l’autorització americana per arribar fins al final si Hamàs no respon. El temps corre, minut a minut, i manté amb l’ai al cor el món civilitzat. Si la guerra continua, no només serà l’Israel de Netanyahu l’assenyalat: els Estats Units carregaran amb la responsabilitat última del desenllaç, tant si és positiu com negatiu. I arribat aquest punt, la gran incògnita serà: qui aïllarà el veritable responsable? Qui gosarà aïllar els Estats Units de Trump?