No arribàvem mai al capítol dedicat al franquisme. Estudiàvem la Revolució Francesa, la Revolució Russa, potser la Gran Guerra, i quedàvem allà, perquè el curs s’acabava abans que el temari. Alguns sabíem què va ser la dictadura pel que ens explicaven a ca nostra. Després vam veure pel·lícules, llegírem llibres. Al canvi que ens donaven en fer la compra, podia haver-hi un duro o una pesseta amb la cara de Franco, encara que haguéssim nascut en democràcia. El nostre carrer podia portar el nom d’un militar de la División Azul; vora el portal, a moltes façanes, hi havia una placa amb el jou i les fletxes.
Aquests símbols semblaven haver perdut el significat i es toleraven igual que normalitzàrem viure sense memòria històrica (o sense una llei que la protegís) fins que vaig fer trenta anys, el 2007. En comptes de denunciar-los o de témer-los, es ridiculitzava els qui aixecaven el braç al Valle de los Caídos. Se’ls deia nostàlgics, entelant la paraula mentre se suavitzava el que eren realment. La simplificació dels termes va fer que conceptes com fatxa o nazi s’emprassin amb la mateixa buidor semàntica. Però la correcció política demanava prudència per no caure en la banalització.
Deduesc que si Donald Trump deté els antifeixistes, llavors és feixista
Fins i tot quan l’extrema dreta atacava desacomplexada els valors democràtics, n’hi havia que la consideraven populisme inofensiu . “Una cosa és el que diuen, i una altra el que faran; no poden fer el que prometen”, he sentit dir de Trump i de Milei i de Vox i d’Aliança Catalana i de Díaz Ayuso. Al final han estat ells els qui han pres la paraula, tergiversen la llibertat, blasmen contra la dictadura woke, els importa poc ser fatxes.
Lee tambiénEquivocar-se d’enemic
En quin moment podem començar a parlar de feixisme?, preguntava la periodista Clara Blanchar a El balcó de la Ser Catalunya. D’altres es plantegen si podem tractar d’autoritari el Govern dels Estats Units. Deduesc que si Trump deté els antifeixistes, llavors és feixista. El filòsof Rob Riemen, autor de La paraula vencedora de la mort, fa anys que denuncia que el feixisme s’escampa un altre cop; moltes persones l’acullen perquè es correspon a les pors i desitjos que senten. Recorda que la cultura i el pensament són imprescindibles per fer-hi front. I, citant Goethe, que la civilització és un exercici de respecte tant cap a l’altre com per la pròpia dignitat.