El mariscal Ferdinand Foch tenia més moral que l’ Alcoià, que diu la llegenda que perdia un partit per estrepitosa golejada i els seus jugadors es van queixar a l’àrbitre que xiulés el final per misericòrdia un minut abans d’hora, i els privava de la possibilitat d’una remuntada. “El centre s’està ensorrant, la dreta està en retirada... Fora d’això la situació és excel·lent. Ataquem!”, va dir el general francès (que va arribar a ser comandant suprem de les forces aliades) durant la batalla del Marne a la Primera Guerra Mundial.
“L’economia no creix, la inflació persisteix, l’ ocupació ha disminuït, una de cada deu persones en edat de treballar cobra ajuts, la productivitat és baixa, els impostos són els més alts en tres quarts de segle, la immigració està descontrolada, falta habitatge accessible, el deute públic és a nivells rècord, el deteriorament dels serveis i les infraestructures és palpable... Fora d’això tot va bé. Continuem endavant”. Aquest hauria estat el missatge del primer ministre Keir Starmer als britànics al congrés laborista que va concloure ahir a Liverpool si hagués estat a la pell del mariscal.
El premier imposa condicions molt severes perquè els estrangers obtinguin el permís de residència
Starmer, per descomptat, no el va formular exactament així. Necessitat d’ insuflar moral a la tropa després de quinze mesos desastrosos, d’escàndol en escàndol i de retirada en retirada, va utilitzar el seu discurs per plantar cara a la ultradreta ( Nigel Farage) i traçar al terra amb guix una línia moral. “Ens trobem en una cruïlla, una batalla per l’ànima de la nostra nació”, va proclamar.
Va qualificar de racista la promesa de Farage d’expulsar centenars de milers d’immigrants (alguns dels quals fa dècades que són al país), però alhora va fer seves algunes de les idees de la ultradreta, com ara fer més llarga i difícil l’obtenció de la residència permanent (de cinc a deu anys), i condicionar-la que un estranger tingui feina, pagui la seguretat
social i els impostos, no percebi ajuts, parli fluidament anglès, manqui d’antecedents penals, s’integri i treballi de franc per a la comunitat.
Criticat per la seva falta de visió, Starmer s’ha definit en oposició a Farage, que va acusar de “no fer cap altra cosa que queixar-se, fomentar la divisió i parlar de declivi, que va mentir sobre el Brexit i no vol la Gran Bretanya, un país tolerant, pragmàtic i decent per naturalesa, que no està trencat ni de bon tros”.
Després de mesos de paràlisi que han donat a Reforma UK (ultradreta nacionalista) deu punts d’avantatge als sondejos, un Starmer macat, ple de blaus i esparadraps, ha contraatacat i s’ha posat a intercanviar cops amb Farage al centre del quadrilàter. És el que li demanava el seu partit. Ja es veurà qui guanya. El lema de la conferència del Labour ha estat la “renovació patriòtica” (el que sigui que això significa), i els organitzadors van repartir entre els delegats milers de banderetes angleses, escoceses, gal·leses i de la Union Jack, en resposta als qui adornen ponts, rotondes i carreteres de tot el país. Però un eslògan més adequat hauria estat “més val tard que mai”.
En una època en què els votants esperen resultats com qui espera una entrega de Glovo o d’Amazon, Starmer ha d’afanyar-se. El mariscal Foch, amb el seu optimisme, va ser premiat amb una gran avinguda que surt de l’ Arc de Triomf de París. El primer ministre britànic es conformaria amb un petit carrer.
