El discurs que va pronunciar ahir el secretari de Guerra dels Estats Units, Pete Hegseth, s’assembla més al que podia pronunciar un militar hitlerià del segle passat que defensava la puresa de la raça ària que el d’un demòcrata americà del segle XXI. El responsable de Defensa va reunir centenars de generals nord-americans repartits pel món i els va arengar per “preparar-se per a la guerra”. En el seu nou exèrcit s’imposaran els “estàndards físics masculins”, s’acabaran els grassos, els barbuts i els grenyuts. També les dones tindran un paper secundari i ja no val la pena ni parlar dels transsexuals, que passen a estar prohibits. S’ha acabat “el deliri de gènere”, segons les seves pròpies paraules.
La rematada a la conferència de Hegseth –un militar que es guanyava la vida com a comentarista polític de Fox News fins que el va nomenar Trump per al càrrec– van ser les paraules del president dels EUA en el mateix acte quan va dir que les ciutats demòcrates havien de ser “els camps d’entrenament per al nostre exèrcit”.
La deriva de l’ Administració Trump cap a un govern cada cop més semblant a una autocràcia o alguna cosa una mica pitjor va agafant força gradualment enmig de la sorpresa de l’opinió pública mundial. No és estrany per això que el brillant historiador i periodista Timothy Garton Ash, que va rebre dilluns el premi Vanguardia en la categoria de periodisme, afirmi en una entrevista que publiquem avui al nostre diari que “els Estats Units, sota el lideratge de Trump, volen destruir la UE”.
El que està passant a marxes forçades a Amèrica és molt greu i no s’aprecia cap símptoma de rectificació o canvi. La recuperació de l’antic nom de Departament de Guerra que substitueix el de Defensa no és una mesura cosmètica de cara a la galeria, sinó que forma part de la nova filosofia de Trump. Amb aquell nom, els Estats Units van guanyar la Primera i la Segona Guerra Mundial i, segons el president, “en tornar-nos woke , vam posar el nom de Defensa i vam començar a perdre”. Així doncs, un nou exèrcit amb soldats purs, forts i masculins que han de creure’s espartans, però que fan més por per les persones que els dirigeixen que pel seu propi potencial.
