La Fiscalia de Barcelona proposa un canvi legislatiu perquè punxar la llum per conrear marihuana suposi penes de presó. En la memòria de l’any 2024, el ministeri públic reclama una modificació de l’article 255 del Codi Penal perquè s’incrementin les penes del delicte de defraudació del fluid elèctric en casos en què les intervencions de la llum siguin per alimentar les plantacions de cànnabis a gran escala. La legislació actual només preveu que aquest tipus de conductes siguin castigades amb una pena de multa diària durant com a mínim tres mesos i un màxim de dotze mesos, una condemna massa lleu, a criteri de la Fiscalia, que provoca que cultivar marihuana a Espanya sigui molt més atractiu per a les organitzacions criminals que en altres països del nostre entorn.
En la seva proposta, la Fiscalia planteja incloure un tipus agreujat del delicte que permeti imposar penes de presó en casos en què la defraudació del fluid elèctric estigui associada amb plantacions de marihuana indoor , “especialment si el delicte està comès per una organització criminal”.
La legislació preveu multes de 3 a 12 mesos per als qui manipulin la llum, a diferència d’Alemanya o França
Els Mossos d’Esquadra alerten des de fa anys que Catalunya s’ha convertit en el principal productor de cànnabis d’Europa, amb grans organitzacions criminals assentades al territori, i això és en part a causa de les baixes penes que preveu el Codi Penal. En comparació amb els països de l’entorn, Espanya és l’únic país que castiga amb una multa el delicte de defraudació del subministrament elèctric, a diferència d’ Alemanya, França, Itàlia i Portugal, on el mateix il·lícit suposa penes de presó.
La Fiscalia de Barcelona alerta que aquesta legislació amb penes tan laxes converteix Catalunya en un pol d’atracció dels grups criminals. “No s’ha de descartar que la mínima severitat de la norma penal espanyola, que només disposa pena de multa, atregui trames organitzades per produir aquí la seva marihuana”, adverteix.
Per exemple, una sentència dictada per l’ Audiència de Tarragona de fa pocs dies va condemnar els acusats d’una organització a la qual van intervenir en dues naus industrials un cultiu amb 5.000 plantes a una pena de tres anys de presó per un delicte contra la salut pública i un altre de pertinença a grup criminal. Pel delicte de defraudació del fluid elèctric la condemna va quedar en una multa de 3 euros diaris durant 3 mesos. En total, 270 euros.
A la seva memòria el ministeri públic destaca que la manipulació de l’electricitat, “al marge del dany econòmic” que produeix a les companyies, també ocasiona un perjudici als ciutadans, que han de suportar “talls continus en el subministrament a causa de la incorrecció de les instal·lacions clandestines”. A més a més, per molta quantitat d’energia que es robi, la conducta sempre estarà castigada amb una pena de multa. Per aquesta raó, la Fiscalia alerta que la llei “equipara injustament” l’actuació dels que punxen la llum per aixecar una plantació indoor de marihuana amb la dels que ho fan per al subministrament domèstic o per necessitat.
L’any passat Endesa va detectar 722 casos de plantacions de marihuana que funcionaven amb la llum punxada, cosa que representa el 3,16% del total d’intervencions de la companyia en casos de defraudació del subministrament. Tot i això, l’energia robada arribava al 26% del total del frau registrat a tot Catalunya. Les màfies de la marihuana van robar el 2024 l’equivalent al que consumeix durant un any una població com Canovelles, al Vallès Oriental.
Operaris d’ Endesa acompanyen els Mossos, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil en totes les operacions que despleguen per desmantellar plantacions de marihuana. Una vegada els agents procedeixen a la detenció dels membres de l’organització que ha aixecat el cultiu, reclamen la intervenció dels tècnics de la companyia per desmuntar tota la infraestructura elèctrica. L’any passat els tècnics de l’empresa van desarmar cada setmana més de 43 instal·lacions manipulades en cultius de cànnabis. “Només a Catalunya, vam fer un escorcoll cada dia, sis entrades cada setmana”, assenyala un responsable dels serveis jurídics d’ Endesa. “Són instal·lacions elèctriques molt ben fetes, realitzades per professionals”. La companyia es persona en totes les causes judicials amb plantacions de marihuana que funcionin amb la llum punxada per reclamar la quantitat defraudada, “encara que això és molt difícil que passi perquè la majoria dels processats es declaren insolvents”, aclareix. “És evident que les màfies venen a Espanya perquè els surt més barat”, expressa el responsable jurídic d’ Endesa, en la línia de la Fiscalia sobre la poca severitat del Codi Penal respecte a aquests il·lícits.
Fa anys que els Mossos d’Esquadra adverteixen que les baixes penes de l’ordenament jurídic espanyol, sumades a les favorables condicions climatològiques, al gran parc de pisos buits i a la bona situació geogràfica –que permet una sortida per mar o carretera cap a la resta d’Europa–, han convertit Catalunya en una destinació daurada per a les organitzacions criminals. Un informe fet per la direcció del cos l’any passat també proposava que s’endurissin les penes dels delictes associats amb el tràfic de marihuana, com les ocupacions de pisos que es fan servir per instal·lar plantacions de cànnabis, la defraudació del fluid elèctric i la distracció d’aigües. El document, a més a més, assenyalava la baixa penalitat del tràfic de marihuana a Espanya en comparació amb la resta de països de l’entorn. A Espanya, les penes per conrear i traficar amb marihuana són d’1 a 3 anys de presó perquè es considera que aquesta substància no causa un dany greu a la salut, una diferència amb la resta de legislacions de l’entorn, que equiparen el dany del cànnabis amb el de qualsevol droga. A més, el document subratllava que els tribunals en el moment de castigar aquestes conductes solen imposar la pena en la seva part inferior –al voltant d’un any de presó– considerant que el fet de traficar amb marihuana no té prou entitat. Això, al seu torn, comporta la consideració del cànnabis com a droga que té menys impacte sobre la salut, i els jutges no solen enviar a la presó els detinguts per traficar amb aquesta droga. Segons les dades que va facilitar el director de la policia, Josep Lluís Trapero, en una entrevista recent a RAC1, només el 10% dels 2.000 detinguts per tràfic de cànnabis van ingressar a la presó.
Tot i això, darrere de la majoria de casos als quals s’enfronten els Mossos hi ha grans organitzacions criminals ben estructurades que mobilitzen molt personal i diners i que condueix a episodis de violència entre grups rivals i narcoassalts, amb armes de foc. Per això han augmentat els tirotejos i les venjances els últims anys a Catalunya. L’últim va passar l’estiu passat al carrer Consell de Cent.
