És peculiar tradició que abans de cada partit de Champions que el Barcelona disputa al seu estadi sonin dues melodies: el preceptiu himne de la Lliga de Campions emès per megafonia i un altre que se li encavalca sorgit espontàniament des de la grada en forma de sonora xiulada. La tírria d’un sector de l’afició culer cap al màxim organisme del futbol europeu comença arran de la sanció econòmica que va rebre el club el 2015 per exhibir banderes estelades independentistes a la final de Berlín. En aquell temps el president de la UEFA era Michel Platini, a qui succeiria Aleksander Ceferin fins a l’actualitat. El Barça, després d’una fase d’acords i desacords amb l’eslovè, ha obert una nova via per avançar de manera bilateral, per tal de preservar els interessos del club però amb la ferma convicció que la UEFA ha de ser una aliada. La llotja no xiularia avui. Les picabaralles són aigua passada.
Fins i tot l’aliança entre el Reial Madrid i el Barcelona que arribaria després a favor d’una Superlliga europea molt mal vista per la UEFA s’ha anat diluint. Mentre que el Madrid de Florentino no veu cap altra sortida al futbol d’elit europeu, Laporta ha suavitzat el discurs fins a elogiar l’esforç de Ceferin i aplaudir el nou format de la Champions, estrenat l’any passat.
El Barça espera que les decisions sobre el retorn al Camp Nou es prenguin sota aquesta nova fase d’entesa
El club blaugrana considera que Ceferin, responsable per cert d’haver eliminat les sancions per l’exhibició de símbols independentistes, ha donat un aire nou a la institució que presideix i s’interpreten com a senyals d’acostament algunes de les seves posicions. Per exemple, la indispensable tolerància davant el model de propietat blaugrana, exercida pels socis, entenent que el club no pot dur a terme una ampliació de capital com sí que poden fer la resta de clubs. Aquesta suposada deferència hauria estat clau, segons el club, a l’hora d’atenuar la sanció econòmica rebuda per la UEFA, que no comptabilitza les palanques efectuades durant la temporada 2022-2023 com a ingressos extraordinaris, a diferència de LaLiga. Cal recordar que el Barça va ser castigat amb una sanció de 60 milions d’euros, rebaixada a 15 si es compleixen una sèrie de condicions.
La UEFA, per la seva part, agraeix el paper conciliador de Laporta, que ha bastit ponts de diàleg amb motiu del projecte de la Superlliga, una bona entesa que es va veure reflectida en l’última cerimònia de la Pilota d’ Or, on els dos dirigents van coincidir. No és casualitat per tant que Ceferin hagi acceptat la invitació del Barça d’asseure’s aquesta nit a la llotja de Montjuïc. No ho feia des de fa cinc anys.
El club, mentrestant, continua en la seva lluita contra rellotge per obtenir els permisos de l’Ajuntament amb la idea de tornar a l’Spotify Camp Nou. L’aspiració és la següent: el 18 d’octubre el Barça-Girona de Lliga davant de 27.000 espectadors (fase 1A), i el 21 d’octubre el Barça-Olympiacos de Champions davant de 45.000 (fase 1B). Casualitat o no, ahir la pàgina web oficial de la UEFA designava el Camp Nou com a seu del pròxim partit de Champions. No és oficial, però corrobora la sensació d’unes relacions totalment normalitzades: significaria que Ceferin accepta l’excepció i permet disputar en dos estadis diferents la fase de la lligueta. O això sembla.
