Els països nòrdics i de l’est d’Europa adverteixen des de fa temps que Rússia no es frenaria a Ucraïna. Ara, després de les últimes provocacions al cel d’Europa, consideren que els fets els han donat la raó i que és el moment que tota la Unió doni suport també als llocs més allunyats de la primera línia del conflicte.
Així ho van afirmar ahir a la cimera europea informal que es va celebrar a la ciutat danesa de Copenhaguen, blindada amb l’ajuda de diversos països europeus. La primera a sentenciar-ho va ser la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, que reclama als països del sud que vagin més enllà dels interessos nacionals i vegin la defensa davant Rússia com una qüestió prioritària. El seu to era greu: segons el seu parer, Europa es troba en la situació “més difícil i perillosa” des de la Segona Guerra Mundial.
“Espero que tothom reconegui ara que hi ha una guerra híbrida, i un dia és Polònia, un altre dia és Dinamarca, i la setmana que ve probablement serà un altre lloc on vegem sabotatges o drons volant”, va afirmar Frederiksen, l’amfitriona de la cimera. Amb aquest format, com que no era necessari redactar conclusions, els mandataris podien expressar-se amb més franquesa, i a dins la reunió hi va haver un encès debat. “Crec que hem de deixar de banda la nostra perspectiva nacional a l’hora de parlar de la seguretat a Europa i fixar-nos en el patró de la guerra híbrida que s’està deslliurant”, va insistir.
La reunió d’aquest dimecres, a l’intrigant palau de Christiansborg, escenari de Borgen , arribava en un moment d’extrema angoixa a Dinamarca. Els últims dies, l’ albirament de drons sospitosos va obligar a tancar sis aeroports del país, incloent-hi el de la capital. Les autoritats daneses encara no han pogut determinar l’origen d’aquests aparells, però una de les pistes que s’investiguen és que fossin llançats des de petroliers operats per Rússia al mar Bàltic.
La danesa Frederiksen parla de la situació més “difícil i perillosa” des de laII Guerra Mundial
La UE i l’OTAN sospiten que Vladímir Putin està posant a prova la capacitat de reacció dels aliats amb episodis com la vintena de drons russos enderrocats a Polònia o la perillosa incursió de tres caces MiG-3 russos a l’espai aeri d’ Estònia. “Els drons sobre Dinamarca mostren que necessitem sistemes de prealerta i més cooperació”, va reconèixer Emmanuel Macron, que també creu que la UE està en “confrontació” amb Rússia i no pot mostrar-se feble.
A més de Dinamarca, altres països preocupats per l’amenaça de Rússia, com els bàltics, exigeixen més implicació al sud del continent per finançar aquesta nova lluita contra els atacs híbrids russos. El que volen és que es busqui espai en els comptes comunitaris per finançar, primerament, el conegut mur antidrons, amb l’adquisició de tecnologia capdavantera per detectar i combatre aquests aparells.
El lituà Gitanas Nauseda considera que ha acabat l’era dels “documents” i que la feina
dels països de l’est a la cimera
és convèncer els “allunyats dels enemics que això no és només una qüestió de les nostres fronteres nacionals, sinó de les fronteres exteriors de la UE”.
“No només els països de la frontera est pateixen les amenaces russes. Ara els drons
poden ser llançats des de grans vaixells”, va advertir la premier letona, Evika Siliņa. “Hi ha
drons fins i tot aquí a Dinamarca. A Europa necessitem més solidaritat, més unitat i més cooperació en defensa”, va coincidir el finlandès Petteri Orpo, procedent d’un país que comparteix una frontera de més de 1.300
quilòmetres amb Rússia.
Macron reconeixque la UE està en “confrontació” amb Rússia i no pot mostrar debilitat
En canvi, la narrativa que la nova estratègia defensiva s’ha de concentrar exclusivament en l’amenaça russa no és compartida a la Mediterrània. O almenys, fonts de la Moncloa subratllen que en cap cas Espanya no pot ser acusada de falta de solidaritat amb el flanc est per les múltiples missions de l’OTAN en què participa en aquesta regió. Durant la reunió, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va insistir en la necessitat de protegir el flanc est d’Europa, però sense perdre de vista el nord i la Mediterrània.
La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, va ser més clara quan va recordar que “les fronteres de l’ Aliança són molt grans”. “No existeix només el flanc est, si oblidem que hi ha un flanc sud ens arrisquem a no ser resolutius”, va avisar Meloni. El seu homòleg grec, Kiriakos Mitsotakis, va remarcar que qualsevol projecte de defensa comuna no pot estar només limitat a la frontera oriental, perquè “les fronteres del sud d’Europa també han de ser cobertes perquè el continent estigui protegit contra qualsevol crisi futura”.
